Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  08.06.2014  00:55

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Primes i crisi econòmica

Men?ame
 

Fa quatre anys, a Johannesburg se celebrà el Mundial de Futbol 2010. I enguany tornarem a tenir un mundial, ara al Brasil.
 
La popularitat d’aquest esport és tan elevada (amb uns nivells d’audiència desorbitada i amb negocis pels drets de televisió, publicitat i marques) que l’antic entrenador del Liverpool, Bill Shankly, va arribar a dir: 'El futbol no és una qüestió de vida o mort; és molt més important'.
 
L’encontre esportiu a Johannesburg va ser possible gràcies (en bona part) a Nelson Mandela, qui amb la seua revolució pacífica contra la segregació racial va ajudar a democratitzar Sud-àfrica. Certament que encara queden moltes dificultats en aquell país, com la marginació, l’analfabetisme o la violència. Malgrat les mines de diamants que existeixen a Sud-àfrica, hi ha una pobresa extrema, amb un índex d’atur del 24,5%, amb 5,7 milions de persones amb Sida i amb milers de nois que sobreviuen demanant almoina al carrer. A més, al voltant de Johannesburg malviuen també 200.000 refugiats provinents de Zimbabwe, el Congo, Angola, Ruanda o Burundi, en condicions de misèria. Però amb tot, que el mundial se celebrés a un país del Tercer Món, va ser tot un èxit.

Però enmig d’un ambient de pobresa (milers de sud-africans no van poder veure el mundial, pel fet que no tenien electricitat a casa, i per tant tampoc tenen televisió) em va escandalitzar el tema de les primes als jugadors a la 'Roja' i a d’altres seleccions que participaren en aquella concentració esportiva.

Tots sabem que els futbolistes de la selecció espanyola no són precisament els qui més pateixen la crisi econòmica. El sou d’un jugador de futbol de primera divisió és molt superior (però infinitament molt més) que la mitjana dels sous que cobren la majoria dels ciutadans espanyols. Perquè de tants zeros que hi ha al darrere d’un 2 o d’un 5, el sou d’un jugador de futbol ens mareja. Els jugadors de la 'Roja' no són, ni molt menys, mileuristes.

Per això mateix vaig trobar desorbitada i exagerada la xifra que es va embutxacar cada jugador pel fet de guanyar el mundial: ni més ni menys que sis-cents mil euros. Sis-cents mil euros en un mes! Algú ha pensat quants anys hauria de treballar un periodista de Vilaweb per guanyar 600.000 euros? O un infermer de la Fe? O quantes vides (no m’ho imagine en anys) hauria de treballar un llaurador amb unes hectàrees de terra a Quatretonda, Montaverner o Llutxent? O un mestre de Benicolet, Otos o Albaida? Ens hem parat a pensar què significa guanyar sis-cents mil euros en 30 dies? Això vol dir que els vint-i-tres futbolistes de la 'Roja' que van guanyar el mundial van cobrar pràcticament catorze milions d’euros. I només per arribar a la final ja hagueren aconseguir cadascun cent vint mil euros! I enguany, la crisi econòmica tampoc no afecta els jugadors de la 'Roja'. Al contrari: per guanyar el mundial cobraran set-cents vint mil euros! A raó de vint-i-quatre mil euros per dia.

A l’Estat espanyol (i a d’altres països del món) estem vivint un temps de crisi econòmica. Una crisi que es viu amb més dramatisme encara a Àfrica, Àsia o Amèrica del Sud. Per això, unes primes amb una quantitat d’euros tan desorbitant és un insult per a milers i milers de ciutadans que veuen els seus sous congelats i que han d’aprendre a viure amb un nivell infinitament més baix que el de qualsevol jugador de futbol de la 'Roja'.

Si tots hem de començar a canviar el nivell de vida que hem portat fins ara per poder fer front a la crisi econòmica, no haurien de fer també el mateix els futbolistes de la 'Roja', i la Federació Espanyola de Futbol? Quin exemple (amb unes primes tan desorbitades) poden donar uns personatges públics als nostres joves, davant el temps difícil que vivim? L’austeritat i la frugalitat en la manera de viure s’hauria de veure en tots els ciutadans, però més encara en les persones que més sobreïxen en el món de l’esport, la política o l’espectacle. Com podem exigir als milers d’espanyols que no poden arribar a finals de mes (i que viuen amb un sou molt més baix que els de la 'Roja') solidaritat i esforç per tal d’eixir de la crisi, si els qui ixen en primera pàgina dels mitjans de comunicació no són un exemple d’austeritat?

Crec que les primes a la selecció espanyola, ara que tenim al davant un nou mundial de futbol, ens haurien de fer reflexionar a tots, començant pels mateixos jugadors, de cara a afrontar amb solidaritat, racionalitat i sentit comú, la crisi econòmica.