Les idees de James Connolly, a Barcelona amb la CUP i el Sinn Féin

  • David Fernàndez i Paul Maskey presenten a Gràcia un llibre antològic sobre aquest històric intel·lectual socialista irlandès

VilaWeb
Redacció
06.06.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

James Connolly és un dels noms més destacats de la història del republicanisme irlandès. Fou un pensador nacionalista i socialista que va participar en els fets que van menar a la lluita per la independència d’Irlanda. ‘La causa obrera és la causa d’Irlanda‘ (Txalaparta, 2014), un llibre antològic d’escrits de Connolly, es presenta avui a l’Ateneu Independentista La Torna (19.00), amb el diputat de la CUP David Fernàndez (que ha escrit un pròleg del llibre) i Paul Maskey, diputat del Sinn Féin.

Paul Maskey va ser membre del consell municipal de Belfast, on es va destacar en la lluita per la modernització de la ciutat i contra la corrupció. Després ha estat membre del parlament del Nord d’Irlanda. Des del 2011 ocupa l’escó que va deixar Gerry Adams al parlament britànic. Però, seguint la política d’abstencionisme parlamentari del Sinn Féin, no l’ocupa. Totes les eleccions les ha guanyades per Belfast West, que és un dels bastions del Sinn Féin a Belfast (va obtenir-hi el 57% dels vots el 2011).

L’antologia de James Connolly, que ha estat traduïda per Daniel Escribano i Àngel Ferrero, recull els texts d’un dels pensadors socialistes més influents de començament del segle passat. La seva militància política i els seus escrits fonen, per primera vegada, els ideals del marxisme i del republicanisme irlandès. Són la causa obrera i la causa nacional, dues cares d’una mateixa bandera que Connolly enarborarà per oposar-se al colonialisme britànic i a l’explotació burgesa. Per tot això, el seu llegat va ser referència ineludible per a les lluites anticolonialistes que arribaren més tard.

Connolly va ser executat després de la Revolució de Pasqua, el 1916, quan els republicans independentistes irlandesos van alçar-se contra les tropes britàniques. Va ser greument ferit en la batalla, empresonat i executat, juntament amb quinze rebels més.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any