Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  06.06.2014  06:00

Tot a punt per a la Via Basca

Diumenge es fa una cadena humana pel dret de decidir d'Euskal Herria · Anirà de Pamplona a Durango i tindrà 123 quilòmetres

Men?ame
 

Ja fa mesos que entitats socials basques treballen en la Gure Esku Dago, una cadena humana inspirada en la Via Catalana per a demanar el dret de decidir d'Euskal Herria. L'acció té lloc diumenge entre Durango i Pamplona, un recorregut de 123 quilòmetres (mapa), per al qual fan falta no pas menys de cinquanta mil participants donant-se la mà.

La cadena humana basca es va començar a organitzar ara fa un any per posar l'accent en la necessitat d'una acció unitària a Euskal Herria. 'L'objectiu principal és aconseguir l'activació i l'adhesió ciutadana en favor del dret de decidir dels bascs i basques des de la pluralitat i la participació, i oferir un paraigua a les iniciatives locals' que puguin sorgir, explicaven els promotors de Gure Esku Dago. Entre aquestes iniciatives locals prèvies a la cadena, el cap de setmana passat la colla castellera dels Nens del Vendrell va actuar en uns quants municipis per on passarà la cadena.

La diàspora basca s'hi afegeix

A banda els participants en la cadena humana entre Durango i Pamplona, molts centres bascs de tot el món també han mostrat interès a donar-se la mà. Avui mateix comença l'Euskaltzaleak de Buenos Aires (Argentina), demà ho fa el casal basc de Londres i diumenge, els de Nova York, San Francisco, Boise (Utah), Santiago de Xile, Montevideo (Uruguai), Mèxic...

Cadenes humanes

La via basca s'anomena Gure Esku Dago, que en èuscar significa 'és a les nostres mans'. Tant la via basca com la catalana tenen grans precedents històrics. A la Via Bàltica del 23 d'agost de 1989, en ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i l'Alemanya nazi, més d'un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). A banda denunciar l'autoritarisme soviètic, s'hi reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després.

Pocs mesos més tard, el 22 de gener de 1990, en el setanta-unè aniversari de l'Acta d'Unificació de la República Popular d'Ucraïna i la República Popular d'Ucraïna Occidental, el Moviment Popular (Rukh) va mobilitzar centenars de milers d'ucraïnesos en cinc-cents quilòmetres entre la capital, Kíev, i la ciutat occidental de Lviv, per demostrar que no hi havia dues Ucraïnes, sinó una de sola.

Men?ame