Pregó de la Festa Major de Bell-lloc d’Urgell

Il·lustríssim senyor Alcalde

Autoritats

Pubilles i damisel·les

Vilatans de Bell-lloc

Per segona vegada heu volgut incorporar a la vostra Festa Major el pregó d’obertura. També us abelleix de nomenar pubilles i damisel·les. Són novetats recents en aquest poble de Bell-lloc. Si contribueixen a fer més lluïda la festa, benvingudes siguin. És probable que vàgiu observar totes dues coses en algun altre poble o ciutat veïns i us vau dir: també volem tenir això a Bell-lloc. En definitiva, la imitació és un procediment sovint necessari i sempre digne, si no és que es produeix sense reflexió. Cada poble ha de saber què és el que millor se li adapta, què és el que més pot contribuir a engrescar la gent en una diada com aquesta. Jo em fio de la vostra reflexió i faig vots perquè aquestes novetats contribueixin a fer més esplèndid aquest dia.

De fet, des de fa uns quants anys ens hem acostumat a novetats; novetats que ben sovint no duren més enllà de vint-i-quatre hores. Abans els costums duraven vides senceres i eren pràcticamernt immutables. Per exemple, sant Miquel era el patró dels guerrers medievals, perquè el consideraven el cabdill de les forces celestials, i per això avui era dia de pau i treva i no es podia guerrejar. Sant Miquel era un sant tan poderós que protegia també els qui treballaven en una multitud d’oficis: dels argenters als cadiraires, dels teulers als calderers, els esparters i els vidriers, dels temuts notaris fins als llanterners, que eren els avantpassats dels actuals lampistes; i els propietaris de cases l’invocaven perquè els concedís bons llogaters. Ara molta de la canalla d’aquest poble ja no sap gran cosa de patrons celestials ni de dimonis infernals, i molts d’aquells oficis han desaparegut sense deixar ni rastre. Però molts dels qui avui som en aquesta plaça encara hem vist passar pels nostres carrers els llauners i els calderers i els matalassers i els fideuers i el drapaire.

Sant Miquel s’esqueia quan les collites ja eren a casa i calia tornar a sembrar, i el sant era protector d’aquesta nova època de l’any, uns mesos de claror cada vegada més escassa, que aprofitaven els animals mitològics per espantar la gent que es desplaçava pels camins al capvespre. Avui el collir i el sembrar no formen part de la vida de molta gent d’aquest poble, i encara menys de la gent de ciutat, i les pregàries contra la por dels fantasmes han deixat de tenir sentit per molta gent.

És ben cert, doncs, que hi ha hagut canvis profunds en els costums i en les creences.

I tanmateix, avui continua sent la Festa Major de Bell-lloc. I la Festa Major té un sentit. La Festa Major té un sentit. La Festa Major és per celebrar que hem passat un altre any i que les coses han anat prou bé. La Festa Major és per concedir una treva als maldecaps i a les angúnies de tota mena. És perquè vinguin els parents i els amics que viuen lluny i per recordar els fets agradables que hem viscut plegats. La Festa Major és per estrenar vestit i per ballar a l’envelat, per posar la banda a les pubilles i damisel·les i per celebrar la final de squash. Per fer competicions a les places i per anar als concerts a prendre el vermut. La Festa Major és perquè vinguin les atraccions que enlluernen la quitxalla i per fer un bon dinar. La Festa Major és perquè els del carrer d’Orient es trobin amb els de la plaça la Font i amb els del Camí vell de Bellvís i perquè tots plegats sentim l’orgull de ser fills d’aquest poble que progressa.

Ahir en aquesta plaça Major hi havia carros que duien blat a la Farinera. Avui hi ha files de cotxes aparcats cada nit i el terra és de ciment, perquè així ho manen els costums actuals i perquè Bell-lloc s’ha sabut mantenir alerta amb aquests costums. Ahir la immensa majoria del poble cultivava alfals, blat i panís. Avui ha calgut construir granges pertot arreu i plantar pomeres i fer cooperatives. Ni abans ni ara no us ha regalat res ningú, però el foraster que us visita o el fill del poble que us parla s’admira de l’energia que observa en la joventut actual i se sent orgullós d’estar entre vosaltres, perquè sou una vila plena de vitalitat. I la Festa Major és per celebrar que Bell-lloc és un poble que tira endavant.

La Festa Major ha vingut perquè se’ns casa la filla, perquè hi ha hagut una bona collita de préssecs o perquè estrenem tractor. La Festa Major és una festa d’acabament i de començament. D’acabament d’un any, de tota la feina dels camps, dels exàmens de setembre. De començament d’un altre any agrícola, d’un nou curs escolar.

La Festa Major és per petits i grans. Pel xicot i la xicota que festegen i aquests dies no els caldrà anar a la discoteca fora de la vila; pels avis, que veuran la casa plena de l’enrenou de la família; pels infants, que correran pels carrers, darrere els colors i els sorolls i que els deixaran anar a dormir a altes hores de la nit; per tots els que desafiaran el correfoc i empalmaran la nit amb l’esmorzar de l’endemà; pel botiguer que s’afanya de punta a punta de dia i pel pagès que viu pendent del bestiar però que aquests dies sortirà amb la dona al ball de tarda i a l’espectacle del vespre; per la noia que per fi ha trobat una feina, i per la que encara no n’ha pogut trobar perquè els temps són difícils però la joventut és la joia més valuosa que tenim i cal ser optimistes malgrat tot; per la mare que té un fill malalt i ha tingut prou amor i prou paciència per ajudar-lo a viure entre els altres.

Per tot això és la Festa Major. I per totes les altres il·lusions que cadascú de nosaltres portem a dins. Per oblidar alguna pena i per enfortir els optimismes i les alegries.

M’heu invitat a fer el pregó de la vostra, de la nostra, Festa Major. Molts de vosaltres no heu vist mai el pregoner recorrent amb la trompeta, per cinc pessetes, els carrers de la vila i pregonant el peix que encara belluga, transmetent un avís als regants o prometent dos duros de trobes a qui s’hagi trobat tal o tal objecte perdut. L’han substituït els altaveus, i aquests seran demà substituïts pel televisor: aleshores serem a la tercera generació de pregoners. Em sap greu d’haver de fer avui jo de pregoner sense trompeta, però he d’acceptar que pertanyo a la segona generació de pregoners. Escolteu, doncs, sisplau:

Per ordre de l’ajuntament, se fa saber que tothom és convidat a assistir a tots els actes que durant cinc dies convertiran la vila de Bell-lloc d’Urgell en una vila on regnarà la fraternitat i on no hi haurà temps ni lloc per res que no sigui celebrar que aquest poble vol continuar vivint de cara al progrés.

Joan Solà, «Pregó de Festa Major», inèdit, datat a «Bell-lloc d’Urgell, 29 de setembre de 1988».

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.