Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  30.05.2014  10:35

Autor/s: Rocío Román

La protecció de la salut infantil davant de la contaminació de l’aire

Repassem les mesures que s'estan prenent per frenar aquesta problemàtica

Men?ame
 

En les últimes dècades ha quedat clar que la simple i necessària acció de respirar pot empitjorar la nostra salut, i especialment la dels nens i nenes, sempre més vulnerables. Però, quins són els principals agents que contaminen l'aire? I, què s'ha fet des de l'àmbit legal i normatiu per a controlar-los?

La contaminació de l’aire ha anat adquirint en les últimes dècades major protagonisme a les agendes mediambientals dels organismes i institucions nacionals i internacionals a mesura que els seus efectes sobre la salut s’han anat coneixent i han estat recolzats per la investigació científica

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), al seu últim informe de 2014 sobre Qualitat de l’aire ambiental i salut, corrobora que l’existència d’alts nivells de contaminació de l’aire pot provocar importants conseqüències en la salut, principalment infeccions respiratòries, tant agudes com cròniques (incloent l’asma), i risc de patir accident cerebrovascular, malaltia cardíaca i càncer de pulmó.

L’OMS adverteix, sobretot, que els efectes de la contaminació ambiental són més severs sobre aquells grups de població de risc, és a dir, els que ja estan malalts, així com els nens i ancians.

Així mateix, l’OMS mira d’identificar els contaminants més nocius per a la salut a través de l’evidència empírica i la recerca. Cada vegada són més els informes que apunten a les partícules fines PM2,5 com un dels agents més agressius per la seva facilitat per penetrar en els pulmons quan respirem.

Per aquest motiu, el monitoratge de la qualitat de l’aire a les ciutats és avui dia imprescindible per prevenir i controlar els límits establerts compatibles amb ambients saludables. Tot i això, aquests límits són sobrepassats en ocasions a moltes ciutats, tal com indica l’últim informe de l’OMS de 2014 sobre la contaminació de l’aire ambiental a 1600 ciutats de 91 països del món, posant en risc la salut respiratòria de la població.

Moments claus en la protecció de la salut respiratòria

En les últimes dècades, l’OMS ha posat especial atenció en prevenir i controlar les malalties cròniques i, entre aquestes, un dels grups interès més importants són les malalties respiratòries cròniques (MRC).

Les MRC agrupen el conjunt de malalties cròniques de les vies respiratòries i altres estructures del pulmó com l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), les al·lèrgies respiratòries, les malalties pulmonars d’origen laboral i la hipertensió pulmonar. Amb l’objectiu d’unir esforços d’institucions i organismes nacionals i internacionals al voltant de les malalties respiratòries cròniques, el 2006, a Beijing (Xina), l’OMS va promoure la creació de l’Aliança Mundial contra les Malalties Respiratòries Cròniques, coneguda per les seves sigles en anglès (GARD).

Entre les MRC destaquen especialment dos grups de malalties, la MPOC i l’asma. En concret, l’OMS dedica una atenció preferent a les mateixes per considerar-les de major risc per a la salut respiratòria, sobretot, per a poblacions vulnerables com la gent gran i els nens.

Segons estimacions de l’OMS, 235 milions de persones patien asma el 2004, 64 milions patien a causa de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i molts milions de persones patien rinitis al·lèrgica. Així mateix, l’OMS vaticina que la MPOC s’haurà convertit en la quarta causa de mort a tot el món el 2030.

Entre els factors de risc de la MPOC i l’asma, els experts destaquen el tabaquisme, la contaminació de l’aire interior en espais tancats, la contaminació de l’aire exterior, així com els pols i productes químics existents en alguns casos en l’àmbit laboral. En el cas específic de l’asma també influeix l’aire fred, i fins i tot una emoció extrema, d’enuig o por, i l’exercici físic.

El fum del tabac és un dels factors de risc més importants per a les MRC. Més del 70% de les morts per càncer de pulmó, bronquis i tràquea són atribuïbles al consum de tabac.Per aquest motiu, entre les activitats de l’OMS per prevenir les MRC se situa l’aprovació del Conveni Marc per al Control del Tabac, ratificat el 2003 a l’Assemblea Mundial de la Salut. Es tracta del primer tractat sanitari mundial que ha negociat l’OMS i ha estat avalat ja per més de 167 països.

No obstant això, malgrat els esforços realitzats, el consum de tabac continua sent la principal causa mundial de mort previsible. El consum de tabac és un dels principals factors de risc de diverses malalties cròniques, com el càncer i les malalties pulmonars i cardiovasculars.

A més del tabac, entre els factors de risc de les MRC també hi ha la contaminació de l’aire, tant interior com exterior. El 1987, l’OMS a Europa era pionera en publicar la primera Guia sobre Qualitat de l’Aire (Air quality guidelines for Europe, 1987), conscient de la importància que suposa l’existència d’aire net per a la salut i el benestar de l’ésser humà. Tot i que aquesta guia va tenir el seu origen en l’oficina regional de l’OMS a Europa, pretenia ser d’aplicació a tots els països interessats a protegir la salut humana dels efectes adversos de la contaminació. Aquest document va ser actualitzat amb posterioritat el 1997 (Air quality guidelines for Europe, 2000) i va donar pas a la Guia per a la Qualitat de l’Aire de l’OMS de 2005, que ha servit com a referent mundial a l’hora de reconèixer els efectes nocius de la contaminació atmosfèrica per a la salut.

De fet, els experts afirmen que la contaminació atmosfèrica s’ha convertit en un dels problemes més importants de salut als nostres dies, d’una magnitud gairebé comparable al tabaquisme quant al seu impacte en el conjunt de la població. Els seus efectes sobre la salut respiratòria són clars.

Per aquest motiu, són cada vegada més els estudis i informes que presenten evidències dels efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut, especialment la respiratòria i cardiovascular, fent especial èmfasi en la població més vulnerable, com són els nens i ancians.Cada any moren més de tres milions de menors de cinc anys per causes i afeccions relacionades amb el medi ambient.

Però no només hi ha hagut avenços en els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut, sinó que la contaminació de l’aire interior ha passat a ocupar un lloc rellevant en els estudis i informes. Les dades són preocupants:

Cada any hi ha prop de dos milions de morts prematures per malalties atribuïbles a la contaminació de l’aire d’interiors com a conseqüència de l’ús de combustibles sòlids: un 44% d’elles, per pneumònia; un 54%, per malaltia pulmonar obstructiva crònica, i un 2%, per càncer de pulmó.

Precisament per l’especial incidència de la contaminació sobre la població infantil, l’OMS coordina des de 2002 l’Aliança en favor d’Ambients Saludables per als Nens, nascuda a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible d’aquell any amb l’objectiu de sensibilitzar i donar suport a les instàncies normatives, així com fomentar l’acció comunitària pel que fa a la infància, la salut i el medi ambient.

Reptes futurs

La preocupació per la contaminació ambiental i els seus efectes sobre la salut ha contribuït a que els països estableixin límits cada vegada més rigorosos per als contaminants ambientals que garanteixin la qualitat de l’aire i redueixin els riscos per a la salut. Per aquest motiu, resulta imprescindible millorar la monitorització dels nivells de contaminació a les ciutats. Així mateix, és imprescindible l’actualització dels nivells de tolerància de les ciutats als diferents contaminants perquè s’assoleixin ambients que no posin en risc la salut.

I com ja esmentàvem en l’article sobre salut infantil, els responsables polítics i les institucions s’enfronten a un gran repte: aconseguir un entorn saludable, prenent aquest concepte en la seva accepció més àmplia. La salut hauria de ser abordada des de tots els àmbits que influeixen en la seva gestació: socials, econòmics, ambientals, culturals, etc.

Per a això l’assoliment dels Objectius del Mil·lenni suposaria un avenç en la millora de la salut ambiental infantil facilitant que el focus d’atenció a nivell internacional fora el concepte de salut concebuda com un estat dinàmic en què l’entorn i la qualitat de vida influeixen decisivament.

Men?ame