L’ex-conseller Rafael Blasco, condemnat a vuit anys de presó

  • Per haver desviat fons públics destinats a cooperació en benefici propi

VilaWeb
ACN
28.05.2014 - 10:07

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha imposat vuit anys de presó i vint d’inhabilitació a l’ex-conseller Rafael Blasco pel ‘cas cooperació’, perquè el considera autor de delictes continuats de malversació de diner públic, tràfic d’influències, prevaricació administrativa i falsedat de documentació oficial. Blasco va cometre fraus en les concessions i desviament de subvencions a entitats que treballaven en projectes de cooperació quan ell era conseller. Per aquest cas hi ha més vuit condemnats més, entre els quals l’empresari Augusto César Tauroni. L’acusació demanarà l’ingrés a la presó de Blasco com a mesura cautelar per la gran quantitat d’anys a què ha estat condemnat. La fiscalia estudia aquesta petició, segons fonts judicials que cita el diari Levante-EMV.

Segons la sentència feta pública aquest dimecres pel TSJ valencià, la justícia considera provat que Blasco va desviar fons destinats a ajudes al Tercer Món en benefici propi, adjudicant 1,7 milions a la Fundació Cyes per a projectes a Nicaragua dels quals tan sols varen arribar 43.000 euros. La resta es va invertir en la compra d’immobles a València.

En la seva declaració judicial del passat 9 de gener, l’exconseller i exportaveu del PP a les Corts Valencianes, Rafael Blasco, va negar cap intervenció en els expedients presumptament irregulars i va assegurar que no tenia cap relació d’amistat amb el cap de l’entramat, Augusto César Tauroni. L’empresari Tauroni ha estat condemnat a 8 anys de presó i 20 d’inhabilitació.

La resta de la cúpula de la conselleria de Solidaritat i Ciutadania ha rebut condemnes de presó. Així, la secretària general de la conselleria, Tina Sanjuán, ha estat condemnada a 7 anys i mig de presó. El sotssecretari de la conselleria, Aleixandre Català, ha estat condemnat a 4 anys de presó, així com el cap de servei de Cooperació, Marc Llinares, també condemnat a 4 anys de presó.

L’excap de gabinet de Rafael Blasco, Xavier Llopis, ha estat condemnat a 3 anys de presó i 2 d’inhabilitació per falsedat documental i a una multa de 2.700 euros. El president de la Fundació Cyes, Marcial López, ha estat condemnat a 4 anys de presó i la seva parella i treballadora de la fundació, Josefa Cervera, a 3 anys i mig.
El jutge imposa que Tauroni, Cervera i López, únics que no han estat alts càrrecs de l’administració valenciana, paguin 1,8 MEUR a la Generalitat Valenciana en concepte d’indemnització.

L’únic dels acusats que no rep pena de presó és l’exdirector general d’Integració i Cooperació, Josep Maria Felip, que ha estat condemnat a 7 anys d’inhabilitació.

Primera peça del cas ‘Cooperació’

Aquesta condemna, que es pot recórrer al Suprem, podria no ser l’última per Rafael Blasco i el seu anterior equip directiu a la conselleria de Solidaritat. El TSJ valencià investiga possibles irregularitats en la concessió de subvencions a projectes en Haití els anys 2009, 2010 i 2011 en la peça número dos del ‘cas Cooperació’. Igualment està oberta una altra peça, la tercera, sobre el projecte de construcció d’un hospital a Haití. El desviament de diners podria ascendir en aquests casos a 5 milions d’euros i la condemna podria ser encara superior.

D’home fort a diputat no adscrit i condemnat

Rafael Blasco continua ocupant un escó a les Corts Valencianes com a diputat no adscrit, després que el PP li va obrir expedient i el va apartar arran de la imputació al ‘cas Cooperació’. Al llarg de la seva trajectòria, Blasco ha estat conseller en 7 carteres diferents, tant amb el PP com en l’anterior govern del PSPV-PSOE i era considerat un dels homes de confiança de l’anterior president Francisco Camps.

Ha estat diputat en quatre legislatures i conseller amb tots els presidents de la Generalitat Valenciana. Va ser conseller de la Presidència i portaveu del govern del socialista Joan Lerma, conseller d’Obres Públiques, Ocupació, Benestar Social, Territori i Habitatge, Sanitat i Solidaritat i Ciutadania. També ha estat portaveu del PP a les Corts Valencianes.

Durant els anys 60 va militar al Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), arribant a estar a la presó Model de Barcelona. Després de militar al PSPV-PSOE i ser responsable de diverses carteres, va ser apartat arran d’una denúncia per corrupció urbanística, acusació de la qual va ser absolt en un judici. L’any 1993 va intentar impulsar un nou partit, Convergència Democràtica Valenciana, fins que l’any 1995 el nou govern popular d’Eduardo Zaplana el va nomenar sotscretari.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any