Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  25.05.2014  00:36

'No quiero perjudicar al Consell'

Men?ame
 

D'aquesta manera s’expressava la Sra. Lola Jonson, ex-directora de RTVV, ex-consellera de la Generalitat i ara ex-secretària autonòmica del president Alberto Fabra, per a justificar la dimissió, amb motiu de la seua imputació.

Fa gràcia que la Sra. Johnson presente la seua dimissió com un motiu per a no perjudicar el Consell. Però en quin país viu la Sra. Johnson? La seua continuïtat com a secretària autonòmica, de no haver dimitit, no hauria sigut més escandalosa que els escàndols del PP al País Valencià!

La dimissió de la Sra. Johnson, perquè 'no quiero perjudicar al Consell', l’hauria de fer pensar en els casos Brugal, Cooperació, Emarsa, Gürtel... Al Consell i al País Valencià no els hauria perjudicat la seua continuïtat, sinó l’actitud i les obres d’aquells que han deixat als valencians amb un mà davant i una darrere.

Al Consell l'ha perjudicat la persecució constant i reiterativa de la nostra llengua, tancant línies en valencià i negant l’ensenyament en la nostra llengua, tot i que a Catalunya defenen 'el derecho de los padres a elegir la lengua y poder escolarizar a sus hijos en castellano'. És evident que això que defenen a Catalunya, ho neguem als pares valencians. O no és un atac a la nostra llengua el tancament de les línies en valencià (unes més!) al Poble Nou de Benitatxell?
 
El que ha perjudicat al Consell és la persecució de Raimon i d’ACPV, i la nul·la solidaritat amb la cançó, el tancament de RTVV, l’infrafinançament, la pèrdua del Banc de València, de Bancaixa, de la CAM... i en definitiva, l’actitud genuflexa del Consell davant Madrid i el seu Gobierno, davant el ministre Wert i el seu propòsit d’españolizar' els nostres alumnes. La continuïtat de la Sra. Johnson al Consell no hauria sigut més escandalosa que allò per què ha estat imputada.

I és que un dia sí i un altre també, ens despertem amb els continus escàndols del PP. Per cert: si la Sra. Johnson ha dimitit perquè no vol 'perjudicar el Consell', per què els altres diputats a les Corts Valencianes que també estan imputats no dimiteixen? O és que volen perjudicar el Consell? Per què la batlessa d’Alacant va dimitir de diputada a les Corts en ser imputada, i no abandona la batlia? A què juguen els imputats del PP?
 
Tota aquesta sarsuela del PP em recorda Valentí Almirall (Barcelona 1841-1904), qui escrivia en 'El Libro del ciudadano' unes frases a propòsit de la corrupció, que pensant en el País Valencià, són ben actuals.

Entre d’altres coses, Almirall deia: '¿Quién es el español que ha pasado 24 horas sin ocuparse una vez siquiera de la inmoralidad que nos devora? "Yo no soy político –dice uno, pero sería partidario de cualquier gobierno que nos diera moralidad".
"España está irremisiblemente perdida –observa otro- si no se moraliza su administración”. “A este gobierno (sea cual sea) -dice un tercero- le matará la inmoralidad”. Quiere éste empezar un pleito y el temor a la inmoralidad le detiene. Piensa aquél proponer al gobierno un negocio que enriquecería, dice, a una comarca entera, y por la inmoralidad se retrae.
Al oír tales y tan continuadas lamentaciones, no parece sino que todos los españoles sintamos hambre de moralidad, y que el gobierno y la administración sean los únicos que con su inmoralidad nos perturban. Esos banqueros que, estrujando los últimos restos de la pública riqueza, doblan y triplican en un mes los capitales que no poseen, tratando con los gobiernos, son verdaderos Jeremías cuando se conversa sobre moralidad.
¿Existe verdaderamente tanta inmoralidad como se dice? ¿Es ésta patrimonio exclusivo de la administración y del gobierno? Y la contestación que nos hemos dado siempre ha sido verdaderamente desconsoladora. No solo existe la que se dice, sino mucha más. Hay inmoralidad en los gobiernos y en la administración, pero sólo la que hay por todas partes en España; la misma que en el comercio, que en la bolsa, que en las administraciones de intereses particulares. Obsérvese que el origen de la mayoría de las grandes fortunas, si no es turbio, por lo menos no es claro. España, que es uno de los países de Europa en que hay menos movimiento comercial e industrial y en que menos se inventa, es sin duda el país en que se ven más fortunas improvisadas o reunidas en pocos años. Si se quiere pues, rebajar la inmoralidad de España al nivel de la de otras naciones europeas, no hay más camino que fomentar el negocio decente'.
    
Quan continuen coneixent-se noves dades del cas Gürtel (amb regals de nits d’hotels, puros, plomes estilogràfiques) i amb la imputació de la Sra. Johnson i d’altres directius de RTVV, aquest text ens revela l’actualitat de la corrupció al nostre País, igual que la que Almirall informava.