17.05.2014 - 06:00
ICV ha aconseguit que la seva candidata a presidir la Comissió Europea, Ska Keller, sigui la que ha defensat amb més contundència el dret de decidir dels catalans. El candidat ecosocialista Ernest Urtasun en fa gala, i compara el compromís sense reserves de Keller amb la dels altres candidats. Urtasun, que es declara federalista, defensa que ara és moment de treballar perquè els catalans puguin votar tant sí com no el 9 de novembre. En aquesta entrevista, defensa que la UE tingui un paper actiu en la defensa d’aquest dret, demana el vot de ‘l’euroinsubordinació’, alerta de l’auge de l’extrema dreta i proposa una manera de plantar-hi cara.
—Què podeu dir als europeus desencantats per l’austeritat perquè vagin a votar el 25-M?
—Diem a la gent cal fer un vot d’euroinsubordinació. Arran de la situació crítica a la UE amb el programa de retallades massives, hi ha dues sortides fàcils. La primera és dir que tot va bé i que no s’ha de fer; és l’europeisme papanates segons el qual tot allò que ve d’Europa és bo i no s’ha de fer. O hi ha una altra opció, que defensen alguns partits, que és l’eurofòbia, que diu que hem de sortir d’Europa perquè ja no hi ha res a fer. Nosaltres en canvi reclamem el vot euroinsubordinat, que vol dir la voluntat de continuar en el projecte europeu completament diferent, canviar-lo d’arrel. I és això que volem representant amb els Verds Europeus i l’Esquerra Unitària.
—Com es podrà articular una majoria alternativa, contrària a la troica, amb tanta fragmentació com es preveu i amb un socialisme que va cap avall?
—L’alternativa a Europa es construeix en etapes diferents. La primera és la configuració d’un bloc antiausteritat al parlament europeu. El volem construir amb els Verds i l’Esquerra Unitària, amb qui progressarem conjuntament, plantant cara al govern actual de la UE, que ha resultat del gran pacte entre socialistes i populars, que han votat la gran majoria d’iniciatives conjuntament i que han governat junts a la Comissió Europea. El 25 de maig hem de conformar un gran bloc contra l’austeritat que tindrà la missió d’impedir aquest pacte entre socialistes i populars i que en surti una Comissió amb un programa d’austeritat com el que hi ha hagut fins ara. Hi ha un segon objectiu important. Merkel sempre diu que per fer les polítques que fa té el 70% de suport del parlament europeu, que és la suma de populars, socialistes i liberals. Necessitem que la gent vagi a votar el dia 25 per castigar aquestes polítiques i que Merkel no pugui continuar dient que té un grandíssim suport democràtic de les seves polítiques.
—Amb això n’hi haurà prou?
—No, Hi haurà una segona etapa en totes les eleccions nacionals, perquè també necessitem alternatives al Consell Europeu, on es reuneixen els governs. Tenim l’esperança que en les pròximes eleccions gregues Alexis Tsipras pugui ser el nou primer ministre. Són perspectives de canvi real, són les perspectives que nosaltres dibuixem-
—Hi ha la percepció que la UE és lluny, encara. Què es pot fer des de les institucions europees polítiques per resoldre problemes econòmics tan greus?
—Ara a les institucions europees mana gent com Joaquín Almunia, com Olli Rehn, que és un dels líders de CiU a escala europea i ara el tornen a presentar a aquestes eleccions. Això pel que fa a la Comissió Barroso, a part del fet que les decisions a Europa les prenen els governs reunits en el Consell. Cal un pla de rellançament de l’economia a escala europea; hi ha dos bilions d’euros de beneficis empresarials paralitzats a Europa que no són dins del circuit productiu. Per tant, l’economia és aturada, i això només ho revertim amb inversió pública, que l’hem de fer nosaltres i a escala europea a través d’un gran pla de rellançament pilotat pel Banc Europeu d’Inversions. La UE és important per fer aquest pla de rellançament. Això és fonamental per revertir la desocupació, perquè hem de canviar les polítiques econòmiques, generar activitat.
—Què pot fer la UE per ajudar als desocupats?
—Hi ha una proposta del consell econòmic i social europeu que és la proposta d’un dictamen per una renda mínima garantida a nivell europeu, que ajudi la gent que s’ha quedat sense cap mena de prestació. És una proposta ja feta i que tant els Verds com Esquerra Unitària la proposarem al parlament europeu, perquè la volem tirar endavant.
—Com s’ha d’encarar el creixement tan preocupant de l’extrema dreta?
—Proposem que en el pròxim ple hi hagi un cordó sanitari per impedir que els diputats d’extrema dreta tinguin accés a conformar grup parlamentari, pel qual necessitarien vint-i-cinc eurodiputats; un cordó sanitari perquè no s’estableixi una manera que puguin accedir a fons, ni a càrrecs ni a informes legislatius.
—Com es fa un cordó sanitari, com s’articula?
—Amb un acord amb els altres grups parlamentaris, que normalment negocien per repartiment d’informes, de finançament i de càrrecs dins de les comissions. L’acord consistiria a impedir que entressin en aquest repartiment dins del joc parlamentari. L’augment de l’extrema dreta s’explica d’entrada per l’austeritat; perquè quan generes un gravíssim clima de crispació i de crisi social a Europa permets que la demagògia habitual de l’extrema dreta hi pesqui. És això que passa a França i en menor mesura als Països Baixos. Però també hi ha governants que s’apunten a fer discursos que donen vots a l’extrema dreta. Per exemple, quan el senyor Manuel Valls, quan era ministre de l’Interior, expulsava i perseguia els gitanos a França feia política per l’extrema dreta i li donava vots.
—Quin paper hi hauria de tenir, la UE, en el procés català?
—D’entrada estic content que tant Ska Keller com Alexis Tsipras defensessin el dret de decidir en el debat de candidats a la Comissió. Van ser els que ho van fer amb més contundència. Amb Keller hem parlat sobretot de la necessitat que la Comissió no es desentengui del problema. Verhofstadt deia que la Comissió no s’hi havia de ficar, i jo no ho crec, això. La UE ha de tenir un rol actiu, que generi el clima de diàleg necessari que obligui el PP a seure a negociar l’exercici del dret de decidir. Però cal una Comissió totalment diferent de la que hem tingut fins ara, que sigui proactiva, que cerqui una solució perquè els catalans puguin votar.
—I si l’estat espanyol impugna la consulta, com s’hauria de procedir, què hauria de fer la UE?
—La Comissió ha de dir-li al govern de l’estat que no pot seguir a llarg termini impedint la voluntat democràtica de molts ciutadans de poder votar. Si el 9-N no podem votar perquè el PP ho bloca, i nosaltres intentarem per tots els mitjans votar el 9-N, necessitarem una Comissió Europea activa, que pressioni el govern del PP. Si fa això ja serà molt, perquè voldrà dir que tenim una Comissió que defensa els drets dels catalans a votar. La Comissió hauria de dir al PP que no pot mantenir la situació així més temps.
—Què votareu el 9-N?
—En aquesta campanya tenim la batalla del dret de decidir, i nosaltres hem tingut molt bons resultats amb això. I la nostra opció de vot, quan hi hagi el referèndum, ja la marcarem. Ja se sap que a ICV hi ha federalistes i independentistes i hem de tenir un debat entre nosaltres. Però ara tots anem alhora en la defensa del dret de decidir a Europa.
—Sí que és clar que vós no sou un independentista declarat com el vostre predecessor, Raül Romeva.
—Sóc federalista. Però no m’agrada com alguns utilitzen el federalisme. El PSC i el PSOE agafen la bandera del federalisme per fer una proposta de maquillatge de la constitució del 78 perquè no canviï pràcticament res. En canvi, el federalisme que jo reivindico és aquell que s’estableix com un pacte en llibertat, en què el dret de decidir té un lloc destacat. Els catalans han de poder decidir què volen ser en el futur, i si es volen federar ho han de poder decidir lliurement.
—Aquests últims cinc anys hi ha hagut molta sintonia entre els eurodiputats catalans, fent front comú en molts àmbits, com ara la llengua. Creieu que es podrà repetir una unitat d’acció en la pròxima legislatura?
—Hem d’anar més enllà del fet que els catalans defensem les coses de Catalunya. Tant en la qüestió de la llengua com en la del dret de decidir estaria bé que aquests cinc anys vinents les fotografies es fessin amb moltíssima més gent, amb els nostres socis, que signessin les nostres iniciatives. La meva ambició és que les iniciatives en defensa del català i del dret de decidir les fem amb Ska Keller, per exemple, i amb molta altra gent que defensa aquesta qüestió.
