Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  16.05.2014  00:00

Autor/s: Guillem Llin

La mamella de l'Estat com a sentit d'Estat

Men?ame
 

Felipe González ha parlat. I veient l'home com és, no ens ha sorprés. Diu que, per la pàtria, cal fer un esforç en forma d'una gran coalició entre els partits polítics grans: el PP i el PSOE, o siga, el PPSOE.

Això ho ha dit Felipe González. L'home que en la primera legislatura de la democràcia, amb sentit d'Estat, va presentar un moció de censura al president Adolfo Suárez l'endemà mateix de poder-ho fer, tot i saber que la perdria. Però ell buscava desgastar Suárez per arribar al poder com més prompte millor; l'home que quan era president del govern central, amb el seu altíssim sentit de la responsabilitat, i d'Estat, va permetre (o idear) la lluita bruta contra ETA amb el GAL; l'home que va introduir l'Estat en la corrupció política a primers dels anys 1990; l'home que, amb sentit d'Estat, va desmantellar els Altos Hornos del Mediterráneo, a Sagunt, tot i ser els més moderns d'Europa, perquè no volia enfontrar-se als bascos, als qui va mantenir la siderúrgia; l'home que, mirant per l'Estat, va manar fer el primer AVE entre Madrid i Sevilla, d'on és ell; l'home que va trair la classe treballadora, ara, després i més tard, quan va estar al front de l'executiu. Suposem que devia ser per sentit d'Estat.

Ara, Felipe González ha parlat. Per mi, com si haguera lladrat. Perquè on ell diu sentit de l'Estat es pot dir oportunisme polític, com en tots els casos enumerats ací dalt. Oportunisme polític disfressat de sentit d'Estat que encara és pitjor que l'oportunisme polític a seques. Quan se li ocorre dir de fer un gran pacte amb el PP, quan els dos partits estan alternant-se en el poder (ara jo, ara tu, després jo...), perquè les enquestes vaticinen que el bipartidisme té les hores, o els dies, comptades, és perquè Felipe González no vol que el PSOE solte la mamella del poder, i com que veu la situació en perill advoca pel sentit d'Estat per a seguir xuplant-ne. La mamella de l’Estat com a sentit d'Estat.

Si vol ser creïble i amb sentit d'Estat, més li valdria fer autocrítica i preguntar-se què han fet malament el PPSOE perquè la gent s'haja desafectat de la política i dels polítics, fonamentalment dels partits grans. Però, d'açò, com és normal, no n'ha dit res.