Putin visita Crimea el Dia de la Victòria sobre els nazis

  • Durant la Segona Guerra Mundial, un grup de paracaigudistes catalans hi va perdre la vida a mans dels ocupants alemanys

VilaWeb
Martí Crespo
09.05.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president rus, Vladímir Putin, ha visitat avui per primera vegada la península de Crimea després de l’annexió a la Federació Russa. En ocasió del Dia de la Victòria sobre l’Alemanya nazi, el dirigent rus ha volat cap al disputat territori després de la desfilada militar a la plaça Roja de Moscou, per a assistir a una parada naval i aèria a la base de la flota russa a Sebastòpol.

El Dia de la Victòria hi ha desfilades militars en nou ciutats considerades heroiques de Rússia i setze més on hi ha els quarters generals dels districtes militars, amb la participació de quaranta mil soldats.

Per a Sebastòpol i Crimea, aquest 9 de maig és especial: a més del seixanta-novè aniversari de la victòria soviètica sobre el nazisme, s’hi celebra el setantè aniversari de l’alliberament per part de les tropes de l’Exèrcit Roig.

Catalans caiguts a Crimea

Entre els herois de guerra soviètics contra el nazisme que es recorden cada 9 de maig a Crimea hi ha un escamot de paracaigudistes catalans que hi va perdre la vida el 13 de març de 1943. Aquell dia, Joan Armenteros, Josep Fusimanya, Pere Panchamé, Josep Peral, Joan Pons i José Luis Vara, a més de quatre soldats russos, van caure en una acció de combat a Xúbino comandada pel banyolí Miquel Boixó, que també fou mort per les tropes ocupants nazis.

Boixó i la resta de companys havien lluitat a la guerra del 1936-1939 al front de l’Aragó i a la batalla de l’Ebre i, arran de la victòria franquista, van decidir de continuar combatent el feixisme com a voluntaris al front rus. Al capdavant de grups guerrillers d’elit, Boixó va arribar al grau de major de l’exèrcit soviètic amb el nom de guerra Guiorgui Bobrov.

L’operació en què van perdre la vida aquests voluntaris catalans a Crimea mai no ha quedat del tot clara, tal com explicava Jordi Galofré en un extens article a la Revista de Girona el 2003. La revista Sàpiens també va dedicar un reportatge a la figura de Miquel Boixó l’agost del 2010, basat en el testimoni del seu fill, Jordi Boixó, a qui es va fer aquesta entrevista.

A la base del monument als combatents morts a Xúbino hi ha dues làpides. En l’una es diu ‘Pau per sempre als heroics paracaigudistes que han mort per l’alliberament de Crimea en la guerra contra els invasors feixistes’; en l’altra, ‘Memòria eterna als heroics paracaigudistes’, amb el nom dels soldats catalans i russos morts el març del 1943.

Biblioteca a Banyoles

Miquel Boixó, que fou declarat Heroi de la Unió Soviètica i va rebre la condecoració de la Medalla dels Partisans de Crimea, dóna nom des del desembre passat a una biblioteca de Banyoles de gestió popular. La Biblioteca Popular Miquel Boixó, situada al Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany, fou inaugurada pel seu fill, Jordi Boixó, que s’hi va desplaçar expressament des de Mallorca, on resideix.

Notícia relacionada:

Josep de Ribas, l’heroi de les guerres russo-turques de Crimea

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any