Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  06.05.2014  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

Jordi Sebastià: 'Farem visible per primera volta el País Valencià a la UE'

Entrevista amb el cap de llista de Primavera Europea a les eleccions el 25 de maig · Defensa que la UE respecti la consulta de Catalunya i no la faci incompatible amb la permanència a la Unió

Men?ame
 

Jordi Sebastià (Burjassot, 1966). Periodista i professor universitari. Regidor pel Bloc des del 1999 fins al 2011, quan va ser elegit batlle de Burjassot. Des de l'ajuntament ha fet bandera de l'antifeixisme i el valencianisme del seu poble –també el poble de Vicent Andrés Estellés i de Guillem Agulló. El pacte de govern amb PSPV i EU preveu que d'ací a un mes deixi la batllia i podria ser que aleshores canviés el ple de Burjassot pel de Brussel·les. Jordi Sebastià és el cap de llista --elegit en unes primàries obertes-- de la coalició Primavera Europea, que aplega les formacions Compromís, Equo i Chunta Aragonesista, entre més. Diu que hi vol fer visible el País Valencià, defensar-hi el dret de decidir dels pobles i promoure un canvi de política europea, que bandegi bancs i especuladors i es posi al servei de la ciutadania.

Si sou elegit, serà la primera vegada que hi haurà una veu valencianista d'esquerres a Brussel·les…
—I farem visible el País Valencià i les seves demandes al Parlament Europeu. Els valencians que hi ha hagut --del PP o el PSOE-- no han exercit de valencians, i per tant, la nostra societat no hi ha tingut interlocució. Aquesta serà una de les nostres tasques fonamentals: recollir totes les propostes i idees de moviments socials, entitats i patronal i dur-les a Europa. És absolutament imprescindible que hi haja aquesta línia fins ara inexistent amb les institucions europees. 

Les enquestes indiquen una forta davallada del PP en les eleccions a les corts de l'any vinent. Les eleccions europees del 25 de maig seran una manera de mesurar la voluntat de canvi al País Valencià?
—Serà un indicador. Però no transportable del tot, perquè les eleccions europees tenen una clau molt peculiar. La gent està molt desencisada amb la política i les eleccions europees són percebudes com a llunyanes. Ara, la gent que hi participe deixarà molt clar si fa costat al partit que ha governat ací aquests anys o no, i en aquest sentit pot ser un termòmetre o un avís de com poden anar les coses el 2015. 

Amb quins objectius principals us presenteu a aquestes eleccions? 
—Formem part de Primavera Europea, amb tota una colla de socis. El valencianisme, l'hi posem nosaltres. Què pretenem? D'una banda, fer present el País Valencià i la interlocució amb agents valencians a Europa. D'una altra, més general, modificar la política europea. Nosaltres som molt europeistes i tenim clara la convicció que la UE és el nostre espai polític, social, històric i econòmic. Però, com diu Equo, som europeistes insubmisos. El rumb que ha adoptat la UE és molt negatiu per a la ciutadania i s'ha de canviar. Proposem un procés constituent a Europa que reculla la carta de constitució de la UE. Aquesta carta parla de les prioritats, que haurien de ser la justícia social, la igualtat, la sostenibilitat econòmica i ambiental, el respecte a la pluralitat cultural i lingüística. Tot això ha passat a un segon terme. La UE s'ha dedicat a tapar els forats dels bancs especuladors amb els diners de la ciutadania. Això és una política suïcida. El primer objectiu ha de ser superar l'empobriment d'una gran part de la població. Servir la ciutadania, i no bancs i multinacionals, modificant la política econòmica, mitjançant un pla de plena ocupació a través de l'economia verda. La UE ha cedit la sobirania als bancs i especuladors, i açò volem canviar-ho. Per això un dels punts importants del programa és el deute il·legítim: considerem que s'ha de fer una auditoria del deute per deixar molt clar quina part del deute privat s'ha volgut fer passar com a públic i no pagar-lo. 

Dieu que som europeistes, però cada dia hi ha més euroescèptics. Què us fa creure en Europa? 
—L'altre dia em comentava Joan Francesc Mira que si Jaume I s'havia casat amb Violant d'Hongria no havia estat per amor sinó per tenir presència a Europa. No és qüestió de creure-hi o no, és que som Europa. En formem part. La construcció de la UE és una qüestió única. Probablement l'esforç polític, econòmic i social per posar d'acord una colla d'estats és el més gran que s'ha fet mai en la història. Però si eixa maquinària no va en la direcció correcta... Aquests dies repetesc a tot arreu allò que deia Fuster: 'Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.' Europa és nostra. O la reconquerim o els qui la dirigeixen ara la continuaran dirigint contra nosaltres. Perdre Europa és perdre casa teua. L'esforç titànic que va ser construir-la no s'ha de malbaratar deixant-la a mans d'uns altres. 

Un diputat de Primavera Europea, què podrà aportar des de Brussel·les?
—Som dins de l'ALE-Verds, que és el quart grup del parlament. Si obtenim un escó no estarem sols sinó que formarem part d'un grup més gran. Aportarem un diputat que no serà ni amb el PP ni amb el PSOE i que contribuirà al canvi de color. Que farà una política que represente el País Valencià i en defensa del dret de decidir dels pobles. Això, en aquests moments a Europa és important. Pel cas de Catalunya i pels nous casos que puguen sorgir. Per això la nostra veu és important, sense oblidar que som una coalició i, per tant, que també representarem i farem presents les demandes dels socis. 

Quin serà el compromís de Primavera Europea amb el dret de decidir, tenint en compte que fa un any Equo va refusar de donar-hi suport? 
—Per nosaltres és fonamental. En un principi Equo no ho tenia gaire clar i no ho va aprovar en una de les votacions, però posteriorment ho va assumir. És un punt més de la democràcia radical de la Primavera Europea. En això no hi haurà fractures.  

Us veurem defensant, doncs, el dret de decidir, i també la llengua i la cultura catalanes a Brussel·les? 
—Lògicament. Quan parlem de fer visible el País Valencià també és això. Una de les coses que no són visibles al Parlament Europeu és la llengua pròpia, el català que nosaltres anomenem valencià. Serem un més en la reivindicació que ja han fet diputats catalans perquè la llengua siga oficial i tinga més presència. També és important de fer pedagogia i que Europa descobresca que no és una qüestió exclusiva de Catalunya, i que hi ha més territoris a Europa que també parlem català i també volem fer-lo servir allà. Els diputats valencians que hi ha hagut no han fet aqueixa feina. 

Quina posició creieu que hauria de tenir la Unió Europea sobre la consulta de Catalunya? 
—Durão Barroso diu que si els catalans decideixen anar-se'n serien immediatament expulsats. Això és una barbaritat que no es pot dir. Com pots expulsar directament uns ciutadans perquè hagen exercit el dret de decidir de manera democràtica i no violenta? És absurd. Tant com ha costat construir la Unió Europea i amb totes les ampliacions que hi ha hagut, n'expulsaràs uns ciutadans? Això seria per mi el començament de la mort de la UE. També és cert que la UE no té prevista aquesta situació. Nosaltres què en pensem? Que la UE hauria d'establir mecanismes immediats per a admetre el dret de decidir dels pobles que en formen part i preveure que, si se'n fa ús amb criteris democràtics, seran directament admesos a la UE. No té sentit d'expulsar ciutadans per això. La nostra posició és molt clara: el dret de decidir s'ha de respectar i la UE ha de preveure que aquest exercici no siga incompatible amb la permanència a la Unió. 

Una de les dades més alarmants d'aquestes eleccions és el creixement de l'extrema dreta a tot Europa. Vós que l'heu vista actuar i l'heu viscuda de prop, com ho veieu?
—Em pareix que la UE no escomet aquest problema amb la seriositat que es mereix. D'una banda, hi ha una relaxació legal. La presència de grups, símbols i manifestacions de l'extrema dreta hauria de ser intolerable i la UE hauria d'actuar d'una manera molt clara, amb un marc jurídic d'il·legalització dels grups que fessen apologia del feixisme, el nazisme o la xenofòbia. D'una altra banda, cal tenir en compte que una part molt important de l'augment de l'extrema dreta naix de la crisi, que ha castigat les classes populars europees i moltes s'han refugiat en els grups feixistes. Això ja ha passat en la història d'Europa, pareix que no ho hem après. Per nosaltres és una amenaça molt important de fractura social a Europa que pot portar una fractura de la pau. I si no es redreça la política social i econòmica frenar l'augment de l'extrema dreta serà molt complicat. 

Men?ame