Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  05.05.2014  00:13

Autor/s: Marcos Momparler Santamaria · Aitana Palau Peñalva · Pablo Català Gutierrez. 3r ESO

Entrevista a la directora de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat

Men?ame
 

Ja anava sent hora que entrevistàrem l'ànima mater del nostre centre. Emi, la nostra directora, és una persona totalment entregada a la seua funció. A la motivació en el desenvolupament del seu càrrec l'acompanyen anys d'experiència i capacitat de treball. Facultats necessàries per a guiar per bon camí la trajectòria d'un centre que, encara que menut, va sent tot un referent a la nostra comarca.

Per què et vas decidir en el seu moment per ser mestra?

Perquè sempre m’ha agradat el món de l'ensenyament. Quan era estudiant de batxiller ja feia classes particulars per a ajudar en casa, i després, quan vaig anar a València vaig continuar fent-ne.
Després vaig treballar un any en una guarderia.

Més endavant vaig aprovar les oposicions en 1987 i vaig entrar en Primària en l’especialitat de Pedagogia Terapèutica. Vaig treballar a Elx, Alacant, Potries, Gandia i finalment a Castelló de Rugat. Quan van dir que anaven a fer l’institut vaig provar a veure si m’agradava treballar amb alumnat més gran i vaig decidir continuar i ...ací estic.

Com il·lusionaries una altra persona perquè siga en un futur directora?

Li diria que és una manera de dur endavant aquells projectes i il·lusions que pugues tindre, això fa que la visió que tens de l’ensenyament siga diferent, perquè no és el mateix treballar en una parcel·la d’un curs, d’una assignatura, que veure tot des de la globalitat del propi centre. M’agrada perquè és una manera de portar endavant l’estil d’ensenyament que creus que és el millor.

Quines són les majors dificultats que et trobes com a directora?

De cara al professorat, la veritat és que són professors a qui els agrada l’ensenyament i que cadascun en el seu estil de professor està per a ajudar i fer-ho tan bé com pot.

Sí que hem tingut alguns problemes a l’institut, però sempre s’han solucionat parlant i dialogant i mirant pel bé de l'alumnat i les famílies.

Com és el teu dia a dia?

Tots els dies necessite alçar-me matí per a estar a les 8:15 a l'institut. Quan hi entre, veig que funcione tot amb normalitat, i després ja vaig al despatx per a fer les tasques, mire el correu electrònic, planifique tasques a fer, després he d'impartir les meues classes, assistisc a reunions amb el professorat, amb l’inspector, intente resoldre els problemes que hi ha amb l’alumnat...  

Quin procés es segueix per a convertir-se en director/a?

Abans es feien uns cursos de formació per a ser director. Jo al principi no tenia moltes ganes perquè no m’ho havia plantejat mai, però estava en aquella època de primària i l’inspector que hi havia va recomanar a l’equip directiu que férem un curs que es realitzava per a habilitar ser director i que durava un any i el vaig fer. Em va vindre bé perquè després em va fer falta.

Per què vas decidir desenvolupar aquest càrrec?

Quan vaig començar en secundària l'institut estava començant i calia donar-li una organització i una orientació en la qual pensava que podia aportar la meua faena i els meus coneixements, i em vaig decidir a ser directora, i com que tenia tota l'acreditació i curs de direcció que feia falta, doncs ací estic.

És difícil compaginar la feina de directora amb la de professora?

Sí, perquè, eres professora i entres només en el que són les classes, preparar-te l’assignatura, corregir... però a més de fer tota aquesta feina tens tota la tasca de directora, que és molta. Intente programar-me totes les tasques, però sempre hi ha imprevistos que van sorgint i la planificació que has fet per a un dia has d'adaptar-la i anar donant solució als incidents que van eixint.

Quants anys portes com a directora de l'IES Manuel Sanchis Guarner?

Des del 2001, ja fa 13 anys. Abans vaig estar quatre anys de cap d’estudi i quatre de secretària en primària.

Quines satisfaccions suposa treballar com a màxim responsable en aquest institut?

Que et reconeguen la feina de l’Equip Docent, però sobretot, és quan els alumnes ixen de l‘institut, veure com s’han format com a persones, i després quan ens veiem pel carrer o veniu a  parlar  ací a l'institut, saber la vida que esteu fent, si esteu estudiant, si esteu treballant, saber que hi ha alumnes que han arribat molt lluny gràcies als valors, a la formació que, en part, vos hem donat ací. Eixe és el major plaer que ens poden donar com a professor, l’èxit vostre.

Quins pobles estan adscrits a l'IES?

Quan vam començar eren Terrateig, Montixelvo, Aielo de Rugat, Rugat, Castelló de Rugat, Salem, el Ràfol de Salem, Beniatjar i Otos. Des de fa dos cursos s'hi va adscriure també Benicolet; en aquests moments som deu pobles. Però per a Batxillerat i PQPI també estan venint voluntàriament alumnes de la Pobla del Duc, de Llutxent, de Quatretonda...

Per a finalitzar, quins són els trets que caracteritzen el nostre institut?

El nostre centre té uns 280 alumnes. Ha anat augmentant la matrícula a poc a poc. Això ens permet poder donar una educació més individualitzada i un major contacte amb l'alumne i amb la família. D'altra banda, és un centre nou i comptem amb tota la infraestructura necessària per a poder impartir un ensenyament de qualitat (incorporar  les TIC,  impartir l'anglés pràctic, realitzar pràctiques als laboratoris...). A més a més, tenim la sort de comptar amb una plantilla de professorat molt estable i compromesa. I sobretot, tenim la col·laboració de les famílies, que estan al nostre costat sempre que les necessitem. Tot aquest projecte comú ens dóna en el dia a dia una millor convivència entre tots els sectors educatius. La barreja de tots aquests factors fan que el nostre centre siga singular.


I  així, amb un amable moltes gràcies, ens acomiadem d'una persona totalment entregada a la seua professió.
Gràcies a tu, Emi, per fer possible aquest institut.