Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  04.05.2014  11:46

Autor/s: "El Pla d'Urgell. Memòria i paisatge". A cura de Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col·lecció Lo Plançó, 12. Editorial Fonoll

El Castell del Remei

Vidal Vidal (1987)

Men?ame
 

La més important de les colònies agrícoles del Pla d’Urgell és el Castell del Remei, que s’amaga al fons d’una espectacular avinguda, amb arbres altíssims a les vores, en un trencall de la carretera d’Ivars. Compresa dins del desaparegut terme de Torre de N’Heral, aquesta finca immensa pertanyia al bisbe de Solsona, que hi venia a passar els estius (d’aquí ve el nom, pel que va ser coneguda molt de temps, de Torre del Bisbe). De fet, els seus orígens es remunten a l’Edat Mitjana, quan, durant l’anomenada Reconquesta, aquesta part de la plana constituïa una línia de defensa contra les tropes de la Mitja Lluna. Amb la desamortització, els Girona, rellotgers de Tàrrega, van adquirir la propietat i li van canviar el nom per l’actual de Castell del Remei, en acció de gràcies a la Mare de Déu del Remei, darrere l’altar de la qual s’havia ocultat l’hereu de la famíia, en el decurs de la guerra anomenada de la Independència, d’una partida de francesos que volien segrestar-lo [...]. Els Girona van edificar un nou santuari, de línies neoclàssiques, que és el que es pot veure actualment, i van engrandir la casa primitiva, afegint-li quatre torres cantoneres de base circular, que simulen, en petit, un château d’aquells del Loire, i formant, tot plegat, una mena de vilatge, amb sacerdot, escola, hostal i destacament propi de la Guàrdia Civil.

A més a més de la mecanització dels cultius i de la introducció de noves tècniques avícoles, els propietaris van dedicar especial interès a la plantació de vinya i a la producció vinícola. Amb aquest objecte van importar de París una premsa contínua per a l’obtenció del most, la primera de tot Catalunya, en opinió de Francesc Amorós, i es fabricaven, allà mateix, les bótes i les fustes necessàries. Gràcies a aquest esforç [...], l’explotació agroindustrial del Castell del Remei assentava les bases del prestigi d’uns vins, promocionats actualment sota la denominació Comarca de Penelles, que resulten, els blancs, aromàtics i forts, i amb molt de cos i personalitat, els negres. Paral·lelament, es van escometre activitats de caire filantròpic, educatives i socials, com l’escola menagère per a noies, que era portada per les germanes dominiques, segons uns avançats mètodes, incorporats de Bèlgica. Després del parèntesi de l’anomenada guerra civil, en què la finca va ser incautada i s’hi va establir l’Escola Mitjana d’Agricultura de la Generalitat, encara hi va funcionar uns anys l’escola femenina, i ara mateix hi ha instal·lada la Llar de Santa Anna dels germans franciscans de la Creu Blanca, per a infants deficients. [...]

Tocant mateix de la capella funciona un restaurant, idoni per fer un alto en el camí i reposar forces a base d’un àpat —regat, naturalment, amb el vi del Castell del Remei—, que per causa de l’entorn adquirirà forçosament un caràcter camperol, intensament bucòlic.

Dessota l’arbreda frondosa, amb un castell que sembla el decorat d’una pel·lícula de mosqueters —Vallverdú l’anomena «crocant divertit»—, amb la capella blanca que el poeta [Joan] Benet va batejar de «conquilla d’or», amb els coberts agrícoles, les carretes d’alfals i el restaurant deliciosament rústec, la finca del Castell del Remei és un indret isolat, remot, tenyit d’una ombra d’irrealitat, però, a la vegada, marc ideal de berenades i festeigs romàntics. [...]

Vidal Vidal, Les rutes de Ponent. I. L’oració dels perduts, Lleida, Edicions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, 1987, p. 47-49 (fragment).

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.