04.05.2014 - 11:35
Les cues davant les sales de ball a Nova York són habituals. Sovint els locals en limiten l’accés justament per captar l’atenció i vendre una certa exclusivitat. No va ser el cas del Santos Party House, on divendres van actuar els Manel, en un concert organitzat pel Catalan Institute of America. La gent hi parlava majoritàriament català i s’hi veien cares un xic desconcertades per la capacitat de mobilització que tenen també a l’altra banda de l’Atlàntic.
Entre els assistents, una nodrida representació dels estudiants de català a la Columbia University, que han esdevingut, sense pretendre-ho, unes petites estrelles mediàtiques. Es quedaven sorpresos que gent desconeguda els felicités pel domini de la llengua. L’Elsa Úbeda, la seva professora de català, destaca com n’és, d’important, que joves com ells vegin que el català és una llengua viva amb expressions artístiques amb les quals poden connectar. El concert va ser per a ells un petit festival de fi de curs.
Els Manel van arrencar amb ‘A veure què en fem’, un dels temes del seu darrer àlbum, que van repassar especialment durant la primera meitat del concert. En la presentació, el cantant Guillem Gisbert va admetre que no eren (ara per ara, si més no) estrelles de la música a Nova York. Va faltar temps perquè un crit de ‘New York loves you’ entre el públic ens recordés que l’atractiu principal d’aquesta metròpoli és la diversitat i que, divendres, aquell concert dels Manel era probablement una de les propostes més atractives de la nit.
L’adaptació de ‘Common people’ de Pulp va ser presentada com el tema ‘més internacional’ del repertori, i va marcar probablement un tombant en el ritme del concert. A partir d’aleshores les pulsacions s’acceleraren. Van repassar èxits com ‘Benvolgut’ o ‘Al Mar!’, que van connectar amb tothom, entenguessin el català o no. Entre el públic, crits a favor de la independència i el clàssic ‘no n’hi ha prou’ van acabar de crear l’ambient dels concerts domèstics en una sala plena com un ou. Per rematar-ho, la Teresa Rampell va aparèixer per fer ballar tota la sala i proclamar-se reina de la nit novaiorquesa.
Els Manel van protagonitzar una fita més en l’exportació de les propostes culturals que sorgeixen del país. Nova York té una capitalitat oficiosa en el món occidental que dota d’un prestigi i ressò addicionals les activitats que s’hi fan. En un mosaic de cultures com és aquesta ciutat, és normal que els artistes catalans també hi participin amb les seves propostes. La presència dels Manel s’afegeix a les recents visites de Pau Alabajos, Obrint Pas o l’Escolania de Montserrat, i marquen un molt bon precedent per al desembarcament, al juliol, de Mishima, Txarango i Headbirds a Central Park. Símptomes que indiquen una presència cada vegada més normal i directa de la cultura catalana a l’escenari internacional.
Informació relacionada:
