De nou, des de conselleria ens deixen plantats

9.45 de dimecres, 30 d'abril... Després d'haver passat la nit tancades a l'escola, encarem el dia amb una cita amb la inspectora d'Educació. N'hauríem tingut una altra, amb el secretari autonòmic d'Educació, Rafael Carbonell, però el senyor home s'ha excusat i no hi acudirà (bé, no ell, per descomptat sinó la secretària... té collons la cosa també! la secretària del secretari... deu tindre una secretària o secretari també la secretària del secretari?? I tots, xuclant del pot? Del NOSTRE pot??).

Hi ha qui ens ha dit 'Què esperàveu? No sigueu innocents!'. I bé... perdoneu, però d'innocents, res!! És el que caldria esperar d'un polític. Sense adjectius, que en això no hi entrem ara. Un polític, i punt, hauria d'estar al servei de la ciutadania, l'hagen votat o no. Un polític hauria de respondre de les decisions que pren, perquè si les pren se suposa que és perquè hi creu.

Estem perdent la noció de què hauria de ser un polític. Tenim fatalment assumida una impunitat que no els pertoca.

No acceptem que el secretari autonòmic d'Educació ens diga personalment que abans del dia 7 d'abril rebrem resposta a les al·legacions presentades contra l'arranjament escolar, i que no ens responga ni tan sols per a rebutjar-les. Ni acceptem que falte avui a la cita que ell mateix va fixar i en què es comprometia a visitar els CEIP Bonavista i Martínez Valls, la comunitat educativa dels quals està tancant-se des de fa trenta-vuit dies. No ho podem acceptar.

Treballen per a nosaltres. I no ho hem d'oblidar. Malauradament, governen per a tots, per als qui els van votar i per als qui no, i a tots i totes ens deuen explicacions de què fan. Entre altres coses, perquè allò que fan, ho fan (teòricament) per nosaltres i per a nosaltres. I això sí que s'està oblidant.