01.05.2014 - 06:00
La revista El Procés, dirigida per Joaquim Armengol i editada a Santa Coloma de Farners, arriba al número V i, com no podria ser d’altra manera, el dedica íntegrament a la figura de Joan Vinyoli. Podeu llegir al seu web aquest nou número d’El Procés i aquí a Núvol una mostra d’aquest homenatge al poeta. Un escrit molt íntim d’Enric Casasses en què explica la història d’una carta a través de les línies enemigues
“Cada tarda o gairebé, quan tenia divuit o dinou anys (cap al 1969 o 70), anava a casa de la noia que estimava, a festejar-hi o simplement a estar-m’hi, i em vaig anar fent amic dels seus germans i de tota la família. Tenien pocs llibres de poesia, però ben triats: entre altres un Maragall, i un exemplar de la senzilla i impactant primera edició del que per mi era moderníssim llibre titulat Em va fer Joan Brossa (que s’havia publicat el 1951, amb el famós pròleg de Cabral de Melo), i hi havia tots els Vinyolis que havien sortit fins al moment, que eren cinc: Primer desenllaç, De vida i somni, Les hores retrobades, El Callat i Realitats. Perquè Joan Vinyoli era parent de la casa, la noia que jo estimava li era neboda. En aquells dies en va sortir un de nou, de l’oncle poeta, un llibre que ens va fer molt efecte i que duia un títol espectacular: Tot és ara i res”, explica Casasses.
“A partir d’aquí la poesia de Vinyoli se’ns va començar a fer més i més pròxima fins a arribar a ser la que humanament se m’ha ficat més endins del moll de l’os de les qüestions que cremen, del viure, que són les de com, què, qui i amb qui”.
Llegiu l’article complet, aquí.
