Les Illes Marshall denuncien les nou potències nuclears mundials

  • L'Arxiu Municipal de Girona ha digitalitzat la documentació del Tribunal de Reclamacions Nuclears d'aquesta petita república del Pacífic, on els EUA van fer 67 proves

VilaWeb
Redacció
01.05.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La República de les Illes Marshall, a l’oceà Pacífic, van presentar fa una setmana una demanda al Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia contra les nou potències nuclears per ‘violació flagrant de la legislació mundial’. En concret, el govern marshallès acusa Corea del Nord, els EUA, França, l’Índia, Israel, el Paquistan, el Regne Unit, Rússia i la Xina de no avançar cap al desarmament tal com estipula el Tractat de No-Proliferació Nuclear del 1968.

Per contra, denuncien les Illes Marshall, tots aquests estats continuen modernitzant els seus arsenals nuclears per a adaptar-los al segle XXI, en comptes de negociar el desarmament, tal com insisteixen públicament.

Del 1946 al 1958, després de la Segona Guerra Mundial, les Illes Marshall van esdevenir un dels principals indrets d’assaig de bombes atòmiques com a territori en fideïcomís dels EUA. Les seixanta-set proves nuclears van tenir importants repercussions en el medi i en la salut dels habitants i el 2001, el Tribunal de Reclamacions Nuclears va dictar una indemnització de 563.315.500 dòlars dels EUA a la població de Bikini, un dels atols marshellesos, que encara no s’ha satisfet. Per això el govern de les Marshall també ha denunciat els EUA a un tribunal nord-americà.

L’arxiu nuclear de les Marshall, custodiat a Girona

Cal recordar que tota la documentació sonora i audiovisual del Tribunal de Reclamacions Nuclears sobre les proves a les illes Marshall s’ha digitalitzat a l’Arxiu Municipal de Girona, on és custodiat. Gràcies a un acord de col·laboraciói entre el tribunal i l’Ajuntament de Girona tots els documents van anar arribant al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) en tres etapes, entre el setembre del 2012 i l’agost del 2013. L’ens municipal es va comprometre a digitalitzar i organitzar aquesta important documentació, i tornar a les illes els documents originals una vegada copiats i desats.

Sota domini britànic, alemany, japonès, nord-americà…

El primer europeu que va trepitjar les illes Marshall va ésser el navegant basc Alonso de Salazar el segle XVI, però l’intercanvi amb la població local, d’origen micronesi, va ésser mínima fins al final del segle XVIII, quan van desembarcar-hi els anglesos capitanejats per John Marshall (que va donar nom a les illes) i Thomas Gilbert. A mitjan segle XIX els alemanys hi van establir una base comercial permanent i les Marshall es van declarar protectorat alemany el 1885.

El 1914, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, els japonesos van assumir el control militar dels principals atols. Durant la Segona Guerra Mundial hi hagué a les Marshall importants batalles i, una vegada acabada la guerra, els EUA, com a bàndol vencedor, es va fer càrrec de l’administració. El 1979 Washington va reconèixer la constitució i el govern de la República de les Illes Marshall i el 1986 va entrar en vigor el tractat de lliure associació amb els EUA, que concedia a les illes la sobirania. El procediment de la independència es va acabar formalment en el dret internacional el 1990, quan l’ONU va considerar acabada oficialment la tutela. Des de llavors, la principal font d’ingressos de l’economia de les illes són les subvencions que atorga el govern nord-americà en uns quants conceptes.

Actualment, la República de les Illes Marshall té una població d’uns 68.000 habitants, repartits en vint-i-nou atols i cinc illes amb una extensió aproximada d’un milió de quilòmetres quadrats. Els seus veïns més pròxims són els Estats Federats de Micronèsia, a l’oest, i la República de Kiribati, al sud.

Notícia relacionada:

L’arxiu del Tribunal de Reclamacions Nuclears de les Illes Marshall, custodiat a Girona (21-10-2013)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any