Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  27.04.2014  06:00

Autor/s: Anna Ballbona (El Punt Avui)

La revolució dels petits

En l'últim any han obert a Barcelona un bon grapat de llibreries de proximitat

Men?ame
 

És una revolució petita que es fa de mica en mica, però alguna cosa gruixuda passa en el món de les llibreries a Barcelona. L'últim any se n'han obert un grapat que aquesta setmana han viscut el seu primer Sant Jordi. D'una manera o altra, tenen traços comuns: s'allunyen del ple centre de la ciutat, són petites, ofereixen proximitat i un catàleg més acurat i triat. Més enllà de la llibreria clàssica, a través de l'agitació cultural intenten crear i fer comunitat social, amb una presència marcada a internet i les xarxes socials. Els horaris, amb algunes que obren en diumenge, també són més laxos.

L'última incorporació ha estat la llibreria Calders (passatge Pere Calders, 9, al barri de Sant Antoni), inaugurada la setmana passada. La Calders “és un fenomen una mica diferent” respecte a les altres llibreries obertes recentment, sobretot perquè “és una llibreria gran, que no una gran superfície”, indica Jordi Carrión, professor de la UPF i autor de l'assaig Librerías. A més del local ampli, té una altra peculiaritat: “la dirigeixen tres escriptors” (Abel Cutillas i Isabel Sucunza, amb la col·laboració de Martí Sales) i es troba a Sant Antoni, “el barri més llibreter de Barcelona, però sense llibreries”. “És una zona amb molta tradició però poc explotada, amb molt de futur.” L'eix cool del carrer Parlament, amb la immediata remodelació del Paral·lel, pot donar-li “molta rellevància”. “La Calders pot significar el que va ser la Central al carrer Mallorca fa vint anys”, augura Carrión.

Isabel Sucunza presenta les credencials de la Calders: “Donarem molta sortida al fons, no volem estar al 100% ficats en l'actualitat, volem fer moltes coses variades d'activitats culturals.” Ella ve del món editorial i Cutillas té experiència en llibreries. Prometen agitació i un fons de narrativa, poesia i assaig que anirà més enllà dels “llibres que només duren dos mesos”. Primer es van interessar per entrar a la Documenta, però finalment, i gràcies a la intervenció de tres inversors –“gent del món de la cultura a qui ha agradat la idea”–, han obert la llibreria a Sant Antoni. “Tothom ens ha dit que calia”, explica.

La situació geogràfica d'aquestes noves llibreries no és casual. Abans de la Calders, i aproximadament en l'últim any, han obert La Impossible (Eixample), No Llegiu (Poblenou), La Caníbal (a prop de la Sagrada Família), La Memòria, la nova Ona i Espai Literari (a Gràcia). El cas de Gràcia, amb una gran concentració de llibreries, ha portat a crear una associació que n'aplega més de trenta. A banda, al maig la Documenta es traslladarà a l'Eixample (Pau Claris, 144). Després de 38 anys d'estar a tocar de la Rambla, avui hi viurà el seu últim Sant Jordi. “Ara podem fer la volta al centre de Barcelona de llibreria en llibreria”, diu Carrión, per il·lustrar aquesta anella llibretera.

El fenomen de les noves llibreries és paral·lel a l'eclosió de les editorials independents, uns segells lluny del monopoli editorial que difonen les novetats en nous espais, a les xarxes socials i de manera menys encartonada. Al darrere de nous llibreters i editors sol haver-hi una mateixa generació, la que està entre “els 30 i tants i els 40 i pocs” anys, que “ve del món de les lletres i de la cultura”.

“Hi ha gent que comença a fer coses diferents, hi ha un fenomen alternatiu.” Ho afirma Xavi Vidal, que, procedent del món del periodisme, va obrir la No Llegiu al Poblenou l'octubre de l'any passat. “Volia fer alguna cosa nova que em permetés tocar de peus a terra i recuperar un esperit de confiança.” A la No Llegiu –“la mateixa paradoxa fa que la gent en recordi el nom”– ha intentat “fomentar un espai relacionat amb la lectura”: hi treballa sol, hi té narrativa, assaig i poesia en català, castellà i altres llengües, i mira de prioritzar les “petites grans editorials”. Avui, associat amb altres llibreries del barri, organitza una bateria d'activitats tot el dia a la rambla del Poblenou.

“Fem moltes presentacions, almenys tres a la setmana, i tenim un club de lectura”, explica la Mireia Perelló, que el juliol del 2013 va obrir La Impossible –un altre nom suggestiu– al carrer Provença, 232. Ella i l'Olga Federico venien de l'antiga Proa Espais, i a l'equip s'hi va afegir Tono Cristòfol. “Som una llibreria especialitzada en català, de tracte molt proper i amb una selecció d'altres llengües”, comenta l'Olga. En el cas de La Impossible, que avui tindrà parada a la Rambla, 104, es repeteix una altra constant positiva que també han experimentat les altres llibreries: la bona rebuda al barri on s'han instal·lat.

Per a molts obrir la llibreria ha estat una culminació personal. “Hi ha gent del gremi cultural que estava en comunió amb el sector, que fa el pas i fa la llibreria que voldria”, diu Ester Andorra, editora de LaBreu Edicions, un dels segells independents en català que treballen estretament amb aquestes llibreries fent-hi activitats.

La nova Ona, al carrer Gran de Gràcia, 214, dedicada només al llibre en català, té molt d'il·lusió personal. La seva propietària, Montserrat Úbeda, havia treballat tota la vida a l'antiga Ona. Després, no va parar fins a aconseguir obrir aquesta nova Ona, que “és una continuïtat d'aquella”. “És un espai més reduït, però és un punt de trobada, amb aquella cosa més humanitzada d'abans.” La va obrir al novembre i, des de llavors, “ha estat molt emocionant”. Tot i les dificultats que admeten, és una vibració compartida per tots els nous llibreters.

Men?ame