Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  27.04.2014  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Pregària a Sant Vicent Ferrer

Men?ame
 

Pare Sant Vicent: malgrat l’alegria del temps pasqual (on la llosa del sepulcre no ha pogut empresonar Jesús) l’Església valenciana continua arraconant la nostra llengua de la litúrgia i del Seminari, de la Facultat de Teologia i dels llibres de baptisme.

Malgrat que el nou bisbe de Roma, Francesc, ha obert una nova primavera en l’Església, la jerarquia valenciana, Pare Sant Vicent, continua hivernant la nostra, i teua, llengua, excloent-la dels temples i de la formació dels seminaristes.

De fet, l’Església i l’Exèrcit, són les dues úniques institucions, pare Sant Vicent, que continuen marginant la llengua dels valencians! Malgrat la bona llavor que van sembrar els benemèrits mossens Vicent Sorribes i Antoni Sanchis i el P. Vicent Faus, el G. Francesc de B. Banyuls, o Sanchis Guarner i Ferrer Pastor, l’Església Valenciana, Pare Sant Vicent, encara continua excloent el valencià de la vida de les comunitats cristianes. Amb notables excepcions, com els mossens Alexandre Alapont, Vicent Sarrió, Josep Antoni Comes, Emili Marín, Vicent Cardona, Llorenç Gimeno, August Monzon, Jesús Corbí, Tiburci Peiró, Maneul Martín Nebot, Jesús Belda, els germans Ruix o Vicent Micó, els escolapis Francesc Mulet i Enric Ferrer, el P. Pere Riutort o els amics de les revistes Saó i Cresol i l’Associació Bisbe Climent de Castelló.
 
En ple segle XXI, quan la nostra llengua ha entrat (tímidament això sí) a l’escola i a l’administració, als mitjans de comunicació i a la Universitat, l’Església Valenciana, Pare Sant Vicent, continua ignorant la llengua amb la qual vas predicar a Catí, Xixona, Llíria i Agullent i a gran part d’Europa Occidental.

La teua predicació va atraure multituds i la teua saviesa i la teua fama de taumaturg, va fer que te foren reconeguts '873 miracles com a autèntics per la Cúria romana', com ens recordava el professor Joan. Francesc Mira.

En el dia que els valencians celebrem la teua festa, et demane la teua intercessió sobre el nostre País i la nostra Església. Gose demanar-te, Pare Sant Vicent, un últim miracle. Segurament el més gran de tots els que has fet! Si vas curar tants i tants malalts, jo et demane que cures la nostra Església de la seua animadversió envers la nostra llengua. Et demane la teua intercessió, perquè l’Església Valenciana siga sensible a la nostra llengua i a la nostra cultura. Que els bisbes i els capellans del nostre País, Pare Sant Vicent, normalitzen el valencià a la litúrgia i a la catequesi, als seminaristes i als llibres eclesiàstics i als cantorals. Et demane, Pare Sant Vicent, que la traducció dels llibres litúrgics que ha fet l’AVL, siguen, finalment, reconeguts i aprovats, per tal de fer possible una litúrgia fidel a les nostres arrels i a la nostra cultura. I també que el Llibre del Poble de Déu que el bon capellà Pere Riutort va preparar, siga utilitzat a les nostres parròquies.

Cada dilluns de la segona setmana de Pasqua, en la teua festa, són molts els miracles que es representen als altars dels nostres pobles. Jo et demane, Pare Sant Vicent, el miracle de la llengua a l’Església. Perquè certament serà un miracle!! Però no per al dia de la teua festa només, sinó per a tot l’any litúrgic. Amén.