S’ha mort el poeta Gerard Vergés

  • Les Terres de l'Ebre reivindiquen la magnitud de l'obra literària i el compromís

VilaWeb
ACN
24.04.2014 - 14:18

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Dol i múltiples mostres de reconeixement de la societat de les Terres de l’Ebre després de despertar aquest dijous posterior a la diada de Sant Jordi amb la notícia de la mort del poeta tortosí Gerard Vergés. Polítics, gent de lletres i amics han expressat el seu condol per la pèrdua d’un dels principals intel·lectuals ebrencs i catalans dels últims temps. ‘És el secret més ben guardat de la literatura catalana, un número u. Va publicar relativament poc però amb moltíssima qualitat. Ha mort la veu poètica més important de la literatura catalana dels últims 40 anys’, ha destacat el seu biògraf, l’escriptor Emigdi Subirats. Vergés serà enterrat a la catedral de Tortosa aquest divendres al migdia.

Un intel·lectual ‘multidisciplinar’, d’una vastíssima erudició en tots els àmbits culturals, de tracte afable i humil. ‘Un savi enciclopèdic’, segons ha resumit el mateix Subirats. Més enllà dels premis i distincions que va rebre en vida -entre els quals el premi Carles Riba l’any 1981, amb el seu reconegudíssim poemari ‘L’ombra rogenca de la lloba’, el premi Josep Pla per ‘Tretze biografies imperfectes’ l’any 1985, o la Creu de Sant Jordi el 1997-, la figura de Vergés es projecta més enllà de l’estricte àmbit literari.

‘Gastronòmicament parlant, la seva obra seria delicatessen. Està considerat com un dels grans’, insisteix el mateix Subirats, qui recorda també que la seva obra va molt més enllà, amb una sèrie d’articles publicats al llarg d’anys al diari ‘Avui’. Vergés, com recorda també l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va ser un creador ‘transversal’, capaç de dominar diferents gèneres i endinsar-se també en l’escriptura de biografies per posar en valor la figura del pintor tortosí Antoni Casanova. Farmacèutic de professió i empresari del sector, havia estat professor universitari. ‘Era un home de ciència en l’àmbit professional i de lletres en el vocacional’, subratlla Bel.

Aquells que el coneixien de prop destaquen no només la qualitat de la seva obra, sinó el compromís del poeta tortosí vers la llengua i la identitat nacionals, especialment, durant els foscos temps de la dictadura franquista. Subirats recorda que ell i el poeta i historiador Jesús Massip van ser els primers en aconseguir publicar la primera esquela en llengua catalana en aquest període fosc: va ser l’any 1958, a la revista ‘Géminis’, en motiu de la mort del poeta Carles Riba. ‘El vers era l’única forma d’escriure en català. Va passar la censura perquè era un vers’, recorda Massip, emocionat després de rebre la notícia de la mort del seu amic aquest mateix dijous al matí, el coneixia des de l’any 1952.

Havien entrat en contacte gràcies als seus respectius pares, que coneixien les inquietuds culturals comuns dels dos joves. Amb ‘Géminis’, un nom que va sorgir com a representació del tàndem que formaven, van aconseguir obrir una finestra a l’irrespirable asfíxia cultural que imposaven les autoritats franquistes. Impulsant aquesta publicació, en la qual van col·laborar nombrosos escriptors i intel·lectuals, van establir relacions amb figures de la talla de Carles Riba, Marià Manent o Josep Vicenç Foix.

Compromís i reconeixement

Fins aquell moment, apunta, tota la formació que havien rebut era castellana i això els va empènyer, des de la clandestinitat i sortint de la ‘ignorància absoluta’, a esmenar aquesta situació de ‘genocidi lingüístic’, fent ús i reivindicant el català. ‘Ens vam adonar que la nostra llengua no era d’anar per casa. Vam deixar d’escriure en castellà’, recorda. Aquest era un dels punts de partida del compromís de Vergés que ha mantingut durant dècades fins la seva mort. Se li ha reconegut aquest paper? ‘A la gent de la perifèria de Catalunya el reconeixement li arriba tard o no li arriba’, lamenta el mateix Massip, en el moment de recordar el seu col·lega, amb qui ha mantingut una estreta relació literària i d’amistat personal des que es van conèixer.

Tot i que va participar en la Via Catalana -també en la campanya Signa un vot per la independència-, durant els últims mesos, reconeix Massip, la seva salut s’havia deteriorat força. ‘Feia setmanes que estava molt delicat i no ha estat la casualitat sinó la providència ha volgut que ens deixés el dia de Sant Jordi, un dia molt emmarcat per a la nostra cultura’, ha apuntat l’alcalde de Tortosa. Tenia 83 anys. ‘Mor el mateix dia que William Shakespeare, ell que va ser el traductor dels sonets de Shakespeare al català. No és només un referent de la literatura catalana sinó reconegut en altres àmbits de l’estat espanyol, on era una persona reconeguda i valorada’, ha apuntat.

Bel ha volgut també evidenciar el ‘compromís’ de Vergés com a ‘activista i defensor de la llengua catalana’ en moments especialment difícils, així com també en àmbits més pròxims, de la mateixa ciutat, en iniciatives cíviques o empresarials. També des del PSC han lamentat la pèrdua i han volgut traslladar el condol als familiars del poeta, a qui han qualificat com a ‘referent de la cultura i la literatura catalana’.

‘Avui és un dia trist per als autors ebrencs, avui és un dia trist per aquells que el vam conèixer i gaudir, però des del millor dels llocs sé, senyor Vergés, que esteu rient, que esteu xalant, que esteu llegint’, ha declarat el director de la Fira del Llibre Ebrenc Albert Pujol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any