Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  20.04.2014  00:06

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Mossèn Manuel Milian Boix

Men?ame
 

El 4 d’abril passat s’acompliren vint-i-cinc anys de la mort del prevere morellà Manuel Milian Boix, un erudit que va sobreeixir en el camp de la història i de l’arxivística. Membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma, director del Centro de Estudios del Maestrazgo, cronista de Vinaròs, arxiver de l’Histórico-Eclesiástico de Morella i del seu Museu, Milian va destacar en el camp de la Paleografia, l’Arqueologia, la Investigació Històrica i les Belles Arts.

Nascut a Morella l’1 de juny de 1908, ingressà al Seminari de Tortosa el 1922, on tingué per company, Vicent Enrique i Tarancon, estudià els quatre cursos de Gramàtica, Llatí i Humanitats i on es va apassionar per la Història. Va ser al seminari que aconseguí un gran prestigi i admiració, com recordava el seu nebot Manuel Milian Mestre, 'per les seves extraordinàries capacitats'. Per això mossèn Manyà deia de Manuel Milian: 'Tenia un esperit recte i era molt formal i de caràcter. Era un home seriós i reposat i de gran prestigi. Era un alumne dels més avantatjats'. Entre 1920 i 1925 Manuel Milian va aprendre Paleografia sota els auspicis de Manuel Betí, i la va complementar a Tortosa de la mà de l’historiador Enrique Bayerri.

Va ser ordenat prevere a la catedral de Tortosa el juny de 1933, i el 22 d’aquell mes octava de Corpus, Milian celebrava la primera missa a Morella. Tot i que el seu primer destí va ser el poble de Palanques, el bisbe Félix Bilbao li va manar que fera l’inventari monumental de la diòcesi, a causa de la seua extraordinària capacitat intel·lectual. Així, va catalogar tot el conjunt monumental i artístic del bisbat de Tortosa, que fins el 1960 arribava pel sud fins a la Plana Baixa. Al llarg de dos anys, Milian visità totes les parròquies, ermites, santuaris i convents de la diòcesi, fins que el 1935 presentà al bisbe l’Inventario Monumental Dertosense. Com diu mossèn Josep Alanyà i Roig, en l’obra 'El inventario Monumental Dertosense. Su relevancia y sus dos protagonistas: el obispo Félix Bilbao y D. Manuel Milian (1935-1940)' el bisbe Bilbao 'tenía muy claro que el joven presbítero, nombrado cura de la pequeña parroquia de Palanques, reunía en su persona todas las cualidades que ofrecían plena garantía de éxito a la tarea que le encomendaba'.

L’1 de març de 1935 va ser nomenat regent beneficiat de Forcall i durant la guerra va estar amagat en aquest poble. El 1938 va ser nomenat rector de Forcall i de Villores. Durant la postguerra, Milian es dedicà a recuperar el patrimoni històrico-artístic de la diòcesi, a curar les enemistats que havia produït la guerra, a restablir les romeries a les ermites i santuaris del bisbat i a recuperar les danses processionals com els dansants, dels segles XIV-XV, les gitanetes o teixidores, els arquets, les llauradoretes. Amant de les tradicions populars, recuperà la Santantonà de Forcall i la Setmana Santa,  restituí el cant litúrgic i formà una escolania d’adolescents.  

Durant els anys 40, Manuel Milian va reiniciar la seua tasca científica, desplaçant-se a Tortosa, Barcelona, València o Madrid per a estudiar els seus arxius. A València treballà als arxius del Patriarca, al de la Catedral i al Municipal, i també en el del Regne de València i en l’Acadèmia de Belles Arts. També va investigar temes etnogràfics i folklòrics i com a bon medievalista, també estudià la figura de Benet XIII, el papa Luna.
Va ser nomenat membre del Centre de Cultura Valenciana, de la Societat Castellonenca de Cultura i de la Real Academia Española de la Historia.

El 1952 va passar a ser rector del Perelló, al Baix Ebre, i el 1955 va ser nomenat capellà de l’asil de Vinaròs. El 1963 es traslladà a Roma per a treballar a l’Arxiu Secret Vaticà i finalment, el 1981 es traslladava definitivament a Morella, on morí el 4 d’abril de 1989, ara ha fet 25 anys.

En l’obra 'Mossèn Milian y el inventario de una diócesis partida. De Félix Bilbao y Ugarriza a Ricardo María Carles y Gordó, pasando por Manuel Moll y Salord', de Josep Monferrer i Guardiolà, mossèn Milian va ser 'un home fidel a l’Església, fort davant la marginació episcopal i prudent, com correspon a un prevere digne d’aquest nom'.

Com ha dit el seu nebot, Manuel Milian Mestre, 'Mossèn Milian ha estat un reconstructor, un home d’acció que mai no es va resignar que s’oblidés el patrimoni de l’esperit del seu poble'.