La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Nu damunt dels arbres

Clars eren els ulls

cristal·lins,

blancs de neu

com d’un matí d’hivern

d’aquells que es posen a la butxaca

perquè ningú no els maculi.

Nu damunt dels arbres

de la teva i la meva

terra estimada.

Però, tot és un enyor

com si de sobte s’emboliqués

en un somni:

terra i neu i hivern i arrels.

Avui encara canto nu

damunt dels arbres

per albirar-te.

Retrat des dels meus ulls

Estic sol. Als meus ulls hi tinc

una finestra a través de la qual em distrec.

Veig les fulles seques dels arbres

que cauen i acaricien l’aigua tan preuada

dels pagesos i dels bombers…

El vent fa córrer les que no han caigut a l’aigua.

El camp trist. Tot és pelat i mort,

només el cant d’un rossinyol que no conec.

Les bromes amenacen la pluja tan esperada

per mi de fa dies. Per les xemeneies

no surt fum; l’aire és pur encara.

Juguen els vailets i uns pocs

es passegen contents a cavall

pels meus ulls.

Toni Castellsaguer, Poemes, p. II i IV. [Plaqueta inclosa a L’Estrof, núm. 1 (1980)].

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes