21.04.2014 - 06:00
El col·lectiu Jóvens de les Terres de l’Ebre fa anys que lluita contra les agressions i amenaces a les Terres de l’Ebre. Darrerament, però, la seva activitat ha tingut un ressò especial, sobretot arran de l’acció #avuinopaguem del 6 d’abril passat per a reclamar trens dignes i connexions ferroviàries més bones per a les comarques de l’Ebre. Desenes d’activistes van pujar als trens sense pagar i Renfe va decidir de suspendre el servei de trens durant tota la tarda. Acte seguit el col·lectiu va multiplicar els suports. Aquest cap de setmana, a més, ha organitzat la quarta Bicicletada reivindicativa per les Terres de l’Ebre amb el lema ‘Pedalant pel territori: lluita, festa i rebombori!’, que ha aplegat participants de tots els pobles. I el 30 de març passat va participar a la manifestació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre contra el Pla Hidrològic del govern espanyol (reportatge en vídeo). D’aquest col·lectiu, que continua creixent, de les seves reivindicacions i del futur d’unes terres que massa sovint s’han sentit abandonades, en parlem amb una de les seves membres, Júlia Urgell.
—Existiu de fa temps, però les darreres accions sobretot als trens de les Terres de l’Ebre han tingut molt ressò…
—Sí, l’acció #avuinopaguem l’hem feta dues vegades. En la primera vam aconseguir arribar a Barcelona amb tren sense pagar per la línia de Tortosa. Per l’altra línia, que passa per Móra i Falset, no vam aconseguir arribar a Barcelona. Els agents de seguretat ens ho van impedir i vam acabar pagant. En la següent, el 6 d’abril, Renfe va decidir no deixar sortir el tren de Tortosa i no hi va haver servei durant tota la tarda de diumenge, que és quan viatja la major part de la gent. La posició de Renfe va ser en tot moment de voler tallar en sec totes les reivindicacions. Però arran del que va passar, molta gent s’ha sumat a la causa i ha entès la reivindicació.
—Què reivindiqueu?
—Volem més trens els divendres i els diumenges, que és quan la gran majoria de gent es desplaça cap a Barcelona o Tarragona, i ara són del tot insuficients. També demanem una reducció de les tarifes.
—Quant costa el viatge?
—Actualment anar i tornar de Tortosa a Barcelona costa trenta euros i no hi ha cap descompte ni per a estudiants, que ho fan cada setmana, ni per a desocupats. A vegades és més econòmic compartir cotxe, malgrat els peatges. És evident que no hauria de ser la manera i que cal un transport públic.
—Hi ha el sentiment d’una terra oblidada?
—Hi ha un gran desequilibri territorial. Aquí els joves no poden estudiar per a guanyar-se un futur laboral. Per tant, l’única opció per a molts és pujar a estudiar a Tarragona o a Barcelona. I per a això ha de ser el transport públic. Nosaltres, a diferència de moltes altres zones del país, pràcticament no en tenim. Les connexions amb Barcelona i Tarragona no són bones, però és que, a més, moure’s amb transport públic per les Terres de l’Ebre és impensable perquè pràcticament és inexistent.
—A més del transport, el col·lectiu té altres lluites…
—Jovéns l’Ebre va néixer l’any 2001 per lluitar contra el Pla Hidrològic del govern espanyol i estava format sobretot pels joves de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Quan es va aturar el pla i mig guanyar la lluita el col·lectiu es va frenar. Però el 2008 es va reemprendre perquè hi havia noves amenaces per a les Terres de l’Ebre. Va ser aleshores quan va el col·lectiu va canviar de nom i va passar a de Jóvens de l’Ebre a Jóvens de les Terres de l’Ebre, perquè no es va limitar a una lluita contra les agressions al riu sinó a tot el territori.
—Per exemple?
—N’hi ha moltes! La massificació eòlica a la Terra Alta, la caducitat de les centrals nuclears, el cementiri nuclear, les centrals tèrmiques, la plataforma Castor, etc. però no es tracta només de dir no a aquestes agressions, sinó de denunciar-ne les causes, que són pura especulació capitalista sense cap benefici pel territori. Un cas paradigmàtic és el de la Terra Alta, on a través d’una energia neta com l’eòlica podríem avançar molt, però l’únic que s’ha fet és especular amb el territori. Hi ha més parcs eòlics que pobles, però no ha donat cap mena de rèdit a les Terres de l’Ebre.
—També hi ha el sentiment de ser una terra utilitzada, en el pitjor sentit…
—Des d’una òptica política, sí. Som pocs i per a alguns comptem poc. No és el mateix deixar Tortosa sense transport una tarda de diumenge que deixar Barcelona sense transport. Ens sentim abandonats, sí, però no ens quedem en això. No ens volem considerar abandonats i lluitem perquè això no passi.
—El vostre col·lectiu és un exemple del teixit social que ha generat la resposta a aquestes lluites?
—Sí, per exemple la Bicicletada serveix per a teixir resistències entre totes les lluites que hi ha a les Terres de l’Ebre i compartir experiències amb tots els col·lectius. Potser no ho sembla, però hi ha molta gent organitzada. Hi la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que fa moltíssima feina; la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que tots coneixem i que ha tingut molt ressò; hi ha Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia, i moltes més. La idea és treballar junts i no quedar-nos amb el no de protesta, sinó que volem construir alternatives i dir quin és el futur que volem per a les Terres de l’Ebre. Per això a la Bicicletada hi ha xerrades sobre tota mena d’àmbits que interessen a totes les plataformes.
—Amb un nou estat català a la vista…
—El dret de decidir no es refereix només a canviar de bandera. També vol dir decidir sobre els recursos naturals, sobre com es gestionen, i sobre moltes coses que el nou estat haurà de decidir. Nosaltres volem incidir en aquest desequilibri territorial del qual parlàvem. Si construïm un estat nou, que ho sigui de veritat.
