17.04.2014 - 06:00
“Vaig realitzar els meus primers passos en l’autoorganització juvenil de ben menut. Les ganes de canalitzar la ràbia vers l’status quo en què creixia, em van empènyer a participar en dos experiències sindicals a les escoles de primària per on vaig passar”, escriu Sarrià.
“S’estrenaven els anys noranta. Teníem quinze o setze anys i, ja a secundària, ens vam incorporar a l’AEN. En aquells anys, però, encara no sabíem que significava el concepte “poder adult” que explica aquest manifest. Com tants altres, nosaltres érem una colla d’adolescents que tractàvem buscar referents, de definir una òptica pròpia en la lluita en defensa dels drets socials i nacionals del nostre poble. No estàvem sols. Formàvem part d’unes generacions de joves amb característiques pròpies que començàvem a estructurar un nou moviment juvenil enfrontant-nos a les transformacions que va viure el món a principis de la dècada dels noranta”.
Podeu llegir l’article complet, aquí.
