Els esplais es planten per la manca de reconeixement de la seva tasca

  • Moltes entitats de lleure demanen locals dignes per a poder fer les activitats

VilaWeb
Lluc Roca
10.04.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Federació d’Esplais Catalans (Esplac) va fer el 22 de març una gran manifestació a Barcelona, amb què demostrava una força organitzativa notable. El motiu de la protesta era la manca de locals per a dur a terme la seva activitat. La campanya de denúncia, organitzada per monitors, es diu Localitza’t i va adreçada a l’administració pública. Les mancances de què es queixen els esplais afecten 1.630 infants i 500 monitors del Principat.

‘Cap esplai sense local’

L’Esplac, integrada en l’associació del Moviment Laic i Progressista (MLP), va començar l’any 2010 la campanya de protesta ‘Localitza’t’. La finalitat era donar suport als esplais que no tenien locals o bé que es trobaven amb grans dificultats per a pagar el lloguer. L’any passat, havent constatat que la resposta de les administracions públiques era insuficient, van reprendre la campanya. I fa dues setmanes molts esplais es van aplegar a les places del centre de Barcelona en una jornada de protesta plena d’activitats reivindicatives i amb una manifestació d’infants, mares, pares i monitors, sota el lema ‘Cap esplai sense local’.

Falta de reconeixement per part de l’administració

La demanda fonamental és que l’administració els reconegui la tasca educativa que duen a terme. Iu Gadea, membre d’Esplac i de l’equip general del sector de Barcelona de la federació, es lamenta que encara hagin de fer aquesta petició, malgrat la feina de tants anys. I explica a VilaWeb que fins que no arribi aquest reconeixement explícit no té sentit insistir en les demandes concretes dels esplais.

La principal conseqüència d’aquesta situació és la manca d’un espai fix o adequat per a desenvolupar les activitats en condicions. Gadea en posa molts exemples, però el de l’esplai Flor de Neu del barri d’Horta és paradigmàtic: tenia un local cedit per l’ajuntament, però quan va vèncer el termini de la concessió, l’administració se’l va vendre per ampliar les instal·lacions del centre esportiu d’Horta. Aleshores el districte va cedir a l’esplai un espai del centre cívic, però és un espai fragmentat i que només pot ser usat irregularment, cosa que l’ha fet del tot inoperatiu i que ha portat a una situació de dependència i poca flexibilitat.

Aquest cas es repeteix en esplais de molts barris de Barcelona. Alguns altres, en canvi, han arribat a acords amb les administracions dels districtes, per mitjà de convenis amb centres cívics, per exemple. Gadea remarca que es demana una solució per a tots els esplais: ‘No pot ser que una entitat de lleure i sense ànim de lucre pagui un lloguer de 600 a 800 euros. Una entitat educativa no hauria de tenir aquestes despeses econòmiques tan desorbitades. La conseqüència és que molts esplais es troben obligats a apujar les quotes dels infants per poder pagar aquesta despesa.’

Un estudi de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia presentat l’any passat fa una radiografia molt significativa de la realitat dels esplais: 24 esplais de Catalunya no tenen local, cosa que afecta directament 1.630 infants i 500 monitors; un 13% fan les activitats en un lloc diferent d’on hi ha la seu de l’entitat; i, pel que fa als casos de cessions de locals, un 29% no saben com són regulats. A més, un 16% de les entitats ni tenen lavabos ni alguns altres serveis bàsics. Rai Carreras, president d’Esplac, remarca que algunes peticions tenen solucions ben senzilles: establir convenis amb els locals concedits per l’ajuntament i cedir espais públics que els caps de setmana es troben en desús, com ara els patis de les escoles. ‘En molts casos, els locals cedits per l’ajuntament no són del tot regulats. Això, per a molts esplais, implica tenir una concessió molt inestable i insegura. D’una altra banda, hi ha molts espais públics que el dissabte es troben en desús i que podrien ser ocupats per diverses entitats educatives, sempre que no se’n derivés una pèrdua d’autonomia’, explica Carreras.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any