Notícies

Dimarts  08.04.2014  06:00

Escola Valenciana porta als tribunals la supressió de més de setanta unitats educatives en català

Si el recurs fos admès implicaria la suspensió cautelar i el començament d'un nou procés de matriculació a 96 municipis de 18 comarques del País Valencià

Men?ame
 

Escola Valenciana va presentar ahir un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià contra l'arranjament escolar de la Conselleria d'Educació. La planificació preveu de suprimir pel cap baix setanta unitats educatives en català d'infantil i primària a tot el País Valencià (82 més perillen). Segons que va informar ahir Escola Valenciana, l'admissió del recurs suspendria cautelarment la mesura del Consell, que és un dels atacs més greus contra l'ensenyament en la nostra llengua, i s'obriria el procés de matriculació en aquestes línies que fins ara ha estat blocat a noranta-sis municipis de divuit comarques.

La consellera d'Educació, Maria José Català, ha dit que el recurs no reeixiria, que les unitats s'acabarien suprimint i que l'actuació del govern no responia a 'motivacions lingüístiques'. 'El criteri és si hi ha més o menys xiquets en una determinada escola', ha dit.

Però el cas és que es preveu que es perdin 150 línies, 70 de les quals seran, de segur, en català. Pel que fa a les altres 80, encara no se sap a quina llengua corresponen, però són en escoles de doble línia i, per tant, probablement, seran també en català. 'És un atac brutal a l'educació pública i en valencià, el més greu que s'ha fet mai; és tan gros que la gent ni ho sap', deia Sílvia Ureña, portaveu de la plataforma Prou. Ho explicava en aquest reportatge de VilaWeb sobre la revolta dels pares, tancats a les escoles, contra la conselleria d'Educació.

El fet cert és que tots els centres afectats tenen en comú que majoritàriament ofereixen ensenyament íntegrament en la nostra llengua i que són els col·legis amb més demanda. 'És ben sospitós que ara ataquen els centres amb més bons projectes educatius i amb més personalitat, que a més són públics i en valencià', diu Rafa Revert, pare de l'escola Bonavista d'Ontinyent, que l'any que ve perdrà una de les línies en català. 'No és cap sorpresa, però amb l'excusa de la crisi es trauen la careta per atacar l'escola pública i en valencià', diu el batlle d'Ontinyent, Jorge Rodríguez (PSPV), que ha donat suport a les reivindicacions dels centres. Per a molts, res no és casual i les intencions del govern formen part d'una estratègia molt ben pensada i dissenyada per a atacar a poc a poc l'escola pública i en català. L'argument del govern és la baixada de la natalitat i la necessitat d'augmentar el nombre d'alumnes per aula (de 25 a 30) a causa de la crisi, cosa que permet de tancar aules.

Però, contràriament a allò que diu la consellera, resulta que les peticions per a estudiar en català al País Valencià no han parat de créixer. En aquests moments hi ha dos-cents trenta mil xiquets matriculats en les línies en valencià, un 30% del total, i es calcula que cent mil més no ho han pogut fer per manca de places, malgrat haver-ho demanat en primera opció. És a dir, mentre la demanda creix, el govern en redueix l'oferta.

Pares revoltats

L'atac del govern contra l'escola pública i en català ha portat grups de pares i mestres a tancar-se a les escoles cada nit. El primer col·legi on els pares van decidir de tancar-se, ja fa més de quaranta dies, és el Ciutat de Cremona, a Alaquàs, on s'han aplegat en la plataforma TotsSomCremona. Tot seguit, s'hi van afegir els col·legis Martínez Valls i Bonavista d'Ontinyent fa dues setmanes i, a partir d'aquest dijous també les escoles de Castelló Mestre Canós, Herrero, Antonio Armelles i Bisbe Climent. Segons la plataforma Prou, s'espera que aviat s'hi afegeixin encara més escoles. VilaWeb va relatar en aquest reportatge en vídeo el cas d'aquestes escoles.

Resposta de la conselleria

La conselleria havia de donar resposta avui al recurs de reposició presentat per les dues escoles d'Ontinyent, a través del qual esperaven que se suspengués cautelarment la mesura per a aquests dos centres, però a hores d'ara encara no ho ha fet. De moment, la resposta del govern és, per tant, com en els darrers mesos, segons les famílies, el silenci.

Men?ame