Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  07.04.2014  19:40

Autor/s: ACN

Ponsatí a l'ambaixada espanyola: 'Creieu que Espanya retindrà els catalans per força?'

La professora Clara Ponsatí para els peus a una diplomàtica espanyola als Països Baixos · Polítics europeus de tots colors defensen el referèndum català

Men?ame
 

El cas de Catalunya 'no s'ha de tractar com un tema tabú' a Europa, però 'considerant la reacció de Madrid, és just de dir que les autoritats espanyoles ho preferirien'. Són paraules del polític socialista suís Stéphane Riand, que ha participat en un debat sobre Catalunya, organitzat pel Diplocat a la University College d'Utrecht. En les conferències, polítics europeus conservadors, socialistes, liberals i verds han defensat el dret dels catalans a fer una consulta. També hi ha participat una representant de l'ambaixada espanyola a l'Haia, i dos professors catalans li han parat els peus.

'Espanya és un país democràtic' i a Catalunya no hi ha cap opressió cultural que justifiqui el dret d'autodeterminació, que serveix per a antigues colònies o nacions oprimides, ha dit la primera secretària de l'ambaixada espanyola a l'Haia. 'No veig que es vulnerin drets fonamentals', encara ha afegit. La professora Clara Ponsatí li ha respost que, efectivament, Espanya era una democràcia, 'i en una democràcia la gent s'expressa votant. Un dia o altre, ens expressarem votant'. També ha demanat si els espanyols mantindrien els catalans dins l'estat per més que expressessin en una consulta la voluntat d'independència. 'Espanya voldrà mantenir els catalans si s'han expressat democràticament? Els mantindrà per força? Si Espanya pensa així, continuarà essent una democràcia?', ha acabat preguntant.

El debat a Utrecht

Tres-cents anys després del tractat d'Utrecht, s'ha fet en aquesta ciutat neerlandesa un debat sobre el procés català amb experts i polítics de diversos països europeus que ha inaugurat el secretari general del Diplocat, Albert Royo. El debat, titulat 'Processos d'autodeterminació a la Unió Europea. El cas de Catalunya', s'ha estructurat en dues grans parts, una d'acadèmica i una de més política.

En el primer debat de la jornada, Clara Ponsatí, professora investigadora a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i a la Barcelona Graduate School of Economics (GSE), i Eduard Sagarra, professor de dret internacional a la UB i president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), han explicat el procés que ha portat Catalunya fins a les reclamacions actuals.

Ponsatí ha explicat que la sentència sobre l'estatut del Tribunal Constitucional va ser un greu error i que va deixar als catalans decebuts, enganyats i irritats. També ha dit que els catalans necessitaven suport internacional per poder votar en un referèndum que previsiblement el govern d'Espanya rebutjarà. Si fins ara la comunitat internacional i la Unió Europea han tractat l'afer català com un assumpte intern d'Espanya --ha dit--, això haurà de canviar: 'Si la veu de Catalunya continua essent ignorada, serà un tema intern, però un tema intern de la UE.' Segons Ponsatí, 'els catalans no es poden mantenir a Espanya a contracor'.

El professor Eduard Sagarra ha dit que ningú no sap què passarà el dia 9 de novembre, però ha remarcat que 'la voluntat de la gent, i el seu dret legítim d'expressar-se democràticament sobre el seu futur, no es pot rebutjar sistemàticament'. 'Votar és la manera pacífica d'expressar-se', ha repetit.

La intervenció de l'ambaixada espanyola

Durant les preguntes del públic, ha parlat la primera secretària de l'ambaixada espanyola a l'Haia. La diplomàtica ha expressat el seu rebuig a les opinions de Ponsatí i Sagarra i ha defensat que el dret de decidir 'és de tots els espanyols' i que els plantejaments de Catalunya són contraris a la constitució. Ha defensat també que 'Espanya és un país democràtic' i que a Catalunya no hi ha cap opressió cultural que justifiqui el dret d'autodeterminació que, segons ella, serveix per a antigues colònies o nacions oprimides. 'No veig que es vulnerin drets fonamentals', ha dit.

La professora Clara Ponsatí li ha respost que, efectivament, Espanya era una democràcia, 'i en una democràcia la gent s'expressa votant. Un dia o altre, ens expressarem votant'. També ha demanat si els espanyols mantindrien els catalans dins l'estat per més que expressessin en una consulta la voluntat d'independència: 'Espanya voldrà mantenir els catalans si s'han expressat democràticament? Els mantindrà per força? Si Espanya pensa així, continuarà essent una democràcia?'

Per Sagarra, 'el dret de decidir no és igual que l'autodeterminació', i el que els catalans demanen es poden ser consultats sobre el seu futur. Ha destacat que el Tribunal Constitucional espanyol havia avalat recentment que el dret de decidir és absolutament legal si es fa amb un pacte amb Espanya, i ha defensat que per això cal que Madrid es mogui.

Tots dos experts també han defensat durant les intervencions del públic l'encaix d'una Catalunya independent dins la Unió Europea. Clara Ponsatí ha assegurat que, pels catalans, la UE és un garant dels valors democràtics, i que per això tants independentistes són, alhora, ferms europeistes. 'Per nosaltres Europa ha estat la garantia de llibertat i democràcia, i per això els catalans volen quedar-se a la UE', ha dit Ponsatí, que ha reiterat que durant dècades Espanya 'va estar aïllada d'Occident' per culpa de la dictadura franquista.

Suport europeu a la consulta

El segon gran bloc de debat ha estat una taula rodona moderada per Rob van der Vaart, degà del University College Utrech, amb la participació de Lousewies van der Lann, neerlandesa vice-presidenta de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE); Stéphane Riand, membre del Consell General de Sion pel Partit Socialista de Suïssa; Bodill Ceballos, membre del parlament suec pel Partit dels Verds i candidata al Parlament Europeu; i Veiko Spolitis, del partit Unity i ex-secretari parlamentari del Ministeri de Defensa de Letònia.

Van der Lann ha demanat que si els catalans volen la independència ho facin 'pacíficament, amb respecte pels drets humans i les minories'. La política neerlandesa ha assegurat que el fons de la qüestió amb el referèndum de Catalunya és 'política i no legal'. Ha admès que la comunitat internacional havia tractat amb una certa hipocresia diversos casos de demandes independentistes al món, i havia aplicat patrons diferents segons els seus interessos. 'És un problema greu que no tractem els casos amb igualtat', ha dit.

Recomanació a Espanya

Van der Lann ha volgut fer una 'recomanació franca' a les autoritats espanyoles. 'Si voleu mantenir els catalans a Espanya, heu de dir-los que els estimeu, i escoltar.' Ha dit que no dialogar era 'una oportunitat perduda' i que de moment els catalans ho fan molt bé presentant el seu cas al món. 'No estigueu temptats per la violència, per disputes agressives, perquè si no perdreu i potser alguns esperen això, que es cometi un error i després es pugui dir que sou uns bastards violents', ha dit als independentistes. Segons ella, si les autoritats espanyoles s'haguessin decantat cap a un 'diàleg seriós' la situació 'no hauria evolucionat així'. Per Van der Lann, és ingenu i contraproduent que Madrid ignori la petició catalana d'un referèndum.

El socialista suís Stéphane Riand ha defensat que si Espanya és una democràcia 'ha de respectar i acceptar que els catalans votin'. Ha dit que les autoritats espanyoles 'voldrien que la qüestió catalana fos un tabú' a l'àmbit internacional, però que no ho ha de ser: 'Li toca a Catalunya decidir sobre el seu futur', ha afirmat. I encara ha afegit que Europa i Suïssa no podien privar els catalans d'una votació, perquè 'els negarien els seus valors fonamentals'.

El paper internacional

Bodill Ceballos, membre del parlament suec pel Partit dels Verds i candidata al Parlament Europeu, ha remarcat que la UE hauria de facilitar la situació, no pas posar-hi entrebancs: 'Sabem que hi haurà un referèndum, d'una manera o una altra, i la UE i els estats membres haurien d'estar preparats', ha dit Ceballos. I ha lamentat que el govern suec no tingués una posició sobre el tema. Ceballos ha remarcat que els Verds, a la UE, són 'partidaris del dret d'autodeterminació i del dret dels catalans a decidir el seu futur'. 'Allò que decideixin els catalans, ho hem de respectar. Si decideixen d'anar-se'n, ho hem de respectar', ha afegit. Ceballos, que té fills catalans, ha dit que és 'molt fàcil ser català, sentir-se integrat', i ha remarcat que molts immigrants 'també volen la independència'.

Veiko Spolitis, del partit Unity i ex-secretari parlamentari del Ministeri de Defensa de Letònia, ha remarcat que els catalans tenen el dret d'autodeterminació i que la via per a aconseguir-lo a l'Europa del segle XXI és el referèndum. Segons Spolitis, el cas de Catalunya és 'l'antítesi' del que ha passat a Crimea, perquè s'hi fan debats sobre el futur del país i de manera democràtica. 'El referèndum de Catalunya és inevitable', ha conclòs.

Cloenda

Miquel Calçada, periodista i comissari en cap del Tricentenari, ha pronunciat les paraules de cloenda de les conferències, remarcant la importància d'Utrecht en la història de Catalunya i agraint als participants i al Diplocat l'organització de l'acte. 'Quan diem que els ulls del món ens miren, no exagerem', ha dit Calçada, afegint que el poble 'no entendria' que es girés l'esquena a la situació catalana. Segons ell, les reivindicacions de Catalunya avui són les mateixes del 1714, però aquesta vegada 'Europa no pot menystenir el cas dels catalans'. 'Això que passa avui a Catalunya és un procés de baix cap amunt, el poble empeny, i les institucions s'adapten. Un poble sencer parla, es mobilitza en el context de la UE, on els conflictes i les demandes no es resolen amb la força de les armes, sinó amb la força de les urnes, democràticament', ha destacat.

Men?ame