07.04.2014 - 16:02
Igual que els programes del Jordi Évole sobre el 23F, alguns articles de periòdics s’han de llegir sencerets, de dalt a baix. Aquest n’és un exemple.
La batlessa d’Ontinyent, Lina Insa, té una especial predilecció per aparéixer a les fotos. Com que vaig sobrat de temps, m’he dedicat unes setmanes a comptar les seues aparicions a, per exemple, el periòdic local Loclar. La mitjana, 4,72, evidencia que tals aparicions no es poden titlar d’anecdòtiques.
Apareix per notícies importants, no ho pose en dubte, fruit de la seua dedicació en cos i ànima a vetlar pel benestar dels ciutadans –en paraules de qui gestiona el Face Populars Ontinyent ‘Lina Insa és una treballadora increïble que no necessita de fotos per a ser creible’-, però de vegades tinc la impressió que se’n passa tres pobles. Són necessàries cinc fotografies per a la tremenda notícia que l’alberg Perú comptarà amb algunes places hoteleres? Realment cal que ella i el seu lloctinent, Filiberto, vagen a fer-se la foto quan comencen les obres de Paduana?
A aquesta implossió mediàtica ha contribuït, no en tinc dubte, el seu cap de gabinet, Andreu Vasco, un personatge sorgit dels budells del periòdic valencià de referència, Les Províncies, on va ser delegat territorial els anys anteriors. Reconec que, tot i la seua absoluta falta d’humilitat, la seua prepotència constumaç i la seua ‘mala pota’ congènita, està fent i bé la seua faena. De fet, ara la publicitat institucional -que paguem totes- arriba a tots els mitjans (fins i tot l’anteriorment marginat Periòdic d’Ontinyent), Levante, El País (on també hi apareixen publirreportatges) i, com no, als mitjans del senyor Vilar.
Cert és que han acabat amb la TVO, que de tan escandalosa provocava urticàrica, però no és menys cert que segueixen contribuint amb generositat a omplir les arques del rei mediàtic local -que als darrers temps sembla voler conquistar nous territoris més enllà de la Serra Grossa.
Sort que de tant en tant ens trobem amb alguna intervenció estelar de l’oposició política, personificada en la persona de Rebeca Torró, per traure els colors al Govern Municipal i destapar l’afany de protagonisme mediàtic de la nostra batlessa.
I si Jorge Rodriguez es reuneix amb representants del Ministeri de Foment per a fer-se una foto, mirar de publicar-la a tots els mitjans i, de pas, parlar del gran futur que espera al nostre tren Xàtiva-Alcoi (portem trenta anys de gran futur), ella no és menys i tres dies després allà que se’n va a Madrid per a fer-se una altra fotografia amb altres representants del Ministeri.
Amb els pressupostos participatius, la nostra batlessa s’ha posat les botes. Entrevistes a RNE, on per cert ni tan sols va esmentar el regidor de Participació Ciutadana que, vaja, és d’Esquerra Unida, intervencions a la Sexta… tothom vol parlar amb ella!!! Clar, s’ha adonat de la forta repercusió mediàtica que ha tingut i no estan els temps com per a perdre oportunitats.
Però el que més em rebenta és el menyespreu i l’absoluta falta de consideració cap a Esquerra Unida, puix constantment ens recorden -com si nosaltres no ho sabérem- que ells en tenen deu i nosaltres només un. Guanyen per golejada, sí, però… maleïda llei d’Hont!!!.
Evidentment aquest és un article de ficció, però resulta sorprenent com de semblants són en ocasions realitat i ficció, sobretot si intercanviem algun que altre personatge.
