Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  07.04.2014  00:00

Autor/s: Editorial

Catalunya Ràdio

La màquina de tancar ja la tenen ben entrenada. La premsa escrita també està acorralada, i la que és indòcil als autobombos dels conservadors, ja sabem com la tracten, contra les cordes

Men?ame
 

La censura del Partit Popular està fent entendre amb una claredat perfecta com era i què significava la manipulació ideològica que va imposar Franco i el franquisme, sobretot a les generacions de joves. Com l’encariment de la vida i la precarietat dels jornals, els fets van imposant-se amb una contundència indiscutible, per més elogis que els conservadors facen de la Constitució i la democràcia, la seua pràctica és fer una política de terra cremada: tancament de TV3, tancament de Canal 9 i, fa uns pocs dies, tancament de Catalunya Ràdio; la màquina de tancar ja la tenen ben entrenada. La premsa escrita també està acorralada, i la que és indòcil als autobombos dels conservadors, ja sabem com la tracten, contra les cordes. Així, que les declaracions i les notícies s’han de llegir en clau de contrainformació, com si ens trobàrem en un país comunista. En el present, pensar que la supressió de mitjans informatius és fer desaparéixer certes realitats incòmodes i configurar l’opinió pública al gust del partit que mana no deixa de ser patètic. Molta gent, per sort, ha adquirit criteris propis per mitjans diversos, aliens als pessebres de la Generalitat Valenciana, sobretot les generacions joves.
El tancament de mitjans de comunicació no evitarà desconfiar, fiscalitzar i criticar la política del PP, és probable que passe el contrari. El món d’avui en moltes coses ja no és el de la postguerra, són els neofranquistes els qui volen que el present semble al seu passat. Així, en la societat valenciana ja han implantat unes polítiques tan antisocials i dogmàtiques que l’únic que han aconseguit és situar-nos en el nivell més alt d’atur, d’endeutament, d’estancament econòmic i fugida de població, estrangera i autòctona, desgraciadament. Ni els sords es creuran les bondats d’aquesta política de dreta, i no diguem els cecs. Al pas que anem, només els faltaria proposar el toc de queda, i això seria la confirmació que han perdut totalment la raó i el respecte al ciutadà i a les persones.