Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  31.03.2014  17:44

Autor/s: Vicent Moreno

Parlament de Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana

En la presentació de la Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida

Men?ame
 

Bon dia amigues i amics d’Escola Valenciana:

En primer lloc, dir-vos que el poble de Beniatjar em va acollir molt bé com a mestre l’any 1978. Em sent com a casa i volia compartir amb vosaltres aquest dia.

Vull agrair el suport dels Ajuntaments de Beniatjar, Otos i Bèlgida per a acollir la Trobada d’Escoles en Valencià de la Vall d’Albaida, i especialment a la Coordinadora pel Valencià de la Vall i persones que fareu possible la Trobada el pròxim dia 12 d’abril.

Els vostres pobles estan immersos en l’organització de la Trobada i amb eixa il·lusió i el treball ben fet mostreu Escola Valenciana, l’Escola en Valencià.

Enguany hi ha dènou Trobades d’Escoles en Valencià. El lema  'Escola Valenciana, la nostra escola' recorrerà el País Valencià per totes les comarques. Aquest lema remarca el missatge que volem enlairar hui. Un missatge que vol consolidar la tasca de trenta anys fent escola entre totes i tots, fent l’escola que volem, promovent els programes d’ensenyament en els quals creiem fermament. Volem fer escola destacant uns principis i uns valors que es convertesquen en els fonaments d’una societat arrelada a la nostra terra i implicada plenament en la seua cultura i els seus trets d’identitat. Volem remuntar una societat castigada pel balafiament d’unes actuacions polítiques que han desembocat en fortes retallades als nostres drets. Retallades que han afectat els fonaments bàsics de tota societat civilitzada: l’educació, la sanitat i els mitjans de comunicació públics.

'Escola Valenciana, la nostra escola' és un lema perquè cadascú se’l faça seu. És un lema per defensar una manera de sentir-nos valencians i un crit per sentir-nos orgullosos d’allò que s’ha llaurat des de la base de les comunitats educatives de tot el país: l’escola en valencià, les generacions d’alumnes que han estudiat en els programes d’excel·lència educativa, del professorat que treballa per fer-ho possible i de les famílies que són la gran força de la defensa de l’ensenyament en la nostra llengua.

Davant la marginació de l’escola que volem i la insuficient oferta educativa en la nostra llengua, davant un Decret de plurilingüisme sense recursos, i davant de la imposició de lleis pròpies de l’era predemocràtica com la LOMCE, hem escollit un lema per tal que les persones que ens estimem l’escola en valencià ens sentim plenament identificades. Volem que l’alumnat, el professorat, els pares i les mares mostren la seua escola, perquè eixa és la nostra escola.

Hem celebrat el 23 de novembre passat trenta anys de la LUEV, una llei que ens va dur a inventar les Trobades d’Escoles en Valencià. Una llei que ens va animar a crear les Coordinadores comarcals d’Escola Valenciana per tot el país. Però anem a per més, necessitem una LLEI de Normalització lingüística per a tots els àmbits de la vida.

Eixa tasca és dels polítics i la societat els diem ben clar que el valencià és de llei i que trenta anys en són massa. Que hi ha deures encara per fer. No podem ni volem esperar més. Aquesta també és una prioritat. És hora de passar de les paraules als fets.

Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses, i els drets lingüístics dels ciutadans han d’estar fermament assegurats. Assegurar els nostres drets suposa que els governants han d’assumir una sèrie de deures que estan incomplint, en molts casos, de forma sistemàtica. Nosaltres diem prou. Prou d’atacs i de marginacions a la nostra llengua en uns casos, i prou de silencis en altres. És hora de caminar endavant decididament i no esperar trenta anys. Els nostres drets lingüístics són de llei i denunciarem qui atempte contra ells. Ho denunciarem on calga.

Després de trenta anys de la llei, encara ens toca reivindicar que no tanquen ESCOLES EN VALENCIÀ. Ahir mateix a Ontinyent vàreu dir PROU, va ser una manifestació important en aquesta defensa. Escola Valenciana és amb vosaltres.

No tenim premsa escrita en paper, ni ràdios, ni televisions privades que parlen en la nostra llengua. L’ensenyament, comptant també amb tots els entrebancs amb els quals ens trobem, no pot ser l’únic àmbit per a aconseguir la normalització del nostre màxim tret d’identitat. El tancament d’un espai comunicatiu públic com RTVV suposa un greu revés i un pas enrere per aconseguir aquest objectiu. Hem d’exigir tenir una RTVV com cal.

En aquesta tasca de salvar el valencià a l’escola i al carrer estarem tots plegats, en aquest projecte de fer Escola en valencià i de viure en Valencià, les trobades ho demostren any rere any.

En som molts més dels que ells volen i diuen.
Farem saó que ofegue la sequera.
Tot està per fer i tot és possible.
Ja sabeu, el valencià és de tothom, el valencià és del poble.

Ànim i endavant.

Beniatjar, 30 de març de 2014