Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  30.03.2014  13:08

Les persones docents jubilades també diem Prou!

Manifest llegit per un grup de mestres jubilats en la Festa per l'Educació

Men?ame
 

Les persones docents de la Vall d'Albaida que ja no estem exercint a les escoles i als instituts també diem amb tota la contundència:  PROU!

Que ja estiguem jubilades no ens lleva l'autoritat moral de continuar sent mestres i de sentir-nos també responsables de la situació d'indignitat que estan patint tantes i tants alumnes que vam intentar educar el millor possible perquè s'integraren en una societat que desitjàvem rica, lliure, desvetllada i feliç.

Nosaltres som persones educadores que vam assumir amb fermesa la lluita per una escola pública digna en una situació crítica de canvi de sistema polític. Vam ser col·laboradores també de la transició cap a una societat del benestar des de les nostres escoles. No ho vam tenir fàcil. Els interessos individualistes de la classe benestant no volien permetre que una escola pública digna, de qualitat, arrelada al medi, valenciana, laica i integradora pogués atemptar contra els privilegis que sempre havien tingut les seues escoles privades.

I ara, quan ja pensàvem finalment acomplides, mal que bé, aquelles nostres aspiracions com a docents, i que tot estava en un cert ordre més acceptable que aquell gris heretat, i que ja havíem aconseguit una societat un poc millor, més justa i igualitària; quan crèiem, ja jubilades, que tota aquella funesta grisor s'havia acabat, tornem a començar.

Hui comprovem amb tristesa que els nostres actuals governants estan liquidant a poc a poc la societat del benestar, que l'escola pública i la sanitat pública han deixat d'estar protegides i, pel contrari, les autoritats actuals estan potenciant, subvencionant i prioritzant els interessos privats en contra del bé comú de la societat.

Hui veiem que la riquesa d'una minoria atempta contra el benestar d'una gran majoria que se sap estafada per uns governs que han donat l'esquena als humils, als necessitats d'una atenció educativa, sanitària i social, les quals no fa massa temps estaven més ben ateses.

En alguna cosa potser ens vam equivocar els mestres de la transició a la democràcia: tal volta ens vam deixar influir massa per la il·lusió col·lectiva. Pensàvem que s'estava caminant realment cap a una societat millor, i que el camí no podia tenir retorn. I educàvem, per tant, alumnes en un sa optimisme, amb plena confiança en els altres, amb la percepció que els ciutadans eren molt majoritàriament solidaris i amb una consciència de generositat a favor de tota la societat. Tal volta havíem d'haver avisat els futurs ciutadans que hi ha enemics dels béns públics, que hi ha persones que anteposen els seus interessos privats per sobre dels col·lectius. Calia haver-los transmés un esperit més crític davant la realitat.

Hui de nou, malauradament, hem de tornar a parlar de lluita i de reivindicació. I no volem ser espectadors passius que aplaudeixen des de casa estant les vostres accions reivindicatives. Ací estem al vostre costat per donar-vos ànims i l'ajut desinteressat que la nostra experiència docent us puga servir. Si nosaltres, persones docents jubilades, vam guanyar aquella difícil lluita a favor de la societat del benestar, de l'escola pública, potser una lluita no tan difícil com la vostra, segur que vosaltres, mares i pares, alumnes i mestres, que sou els més directament afectats per les retallades, també podeu guanyar. Endavant! Prou d'atacs contra els interessos del poble valencià! No hem de desmaiar quan les circumstàncies actuals són més adverses. Tot el contrari, ens cal més coratge, lluitar amb més força, amb una sola veu ferma i contundent.

SI VOLEM, PODEM!