La Cambra de Barcelona assegura que una Catalunya independent seria viable

  • Eliminaria el dèficit i fixaria un superàvit del 7,2% a llarg termini, diu l'estudi que s'ha conegut avui

VilaWeb
Redacció
28.03.2014 - 16:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Cambra de Comerç de Barcelona assegura que el sector públic d’un estat català independent seria financerament viable i a llarg termini tindria un superàvit del 7,2% i un marge d’actuació superior a l’actual, segons Joan Ramon Rovira, cap del servei d’estudis i director de l’estudi ‘El sector públic a Catalunya i Espanya. Impacte econòmic de diferents escenaris polítics‘. En xifres basades en el 2010, l’estudi assegura que una Catalunya independent naixeria amb un dèficit del 2,4% i Espanya sense Catalunya hauria d’incrementar el seu dèficit en dos punts percentuals. L’estudi sempre basa les seves conclusions partint que la construcció del nou estat es fa per la via negociada i mantenint-se a la Unió Europea.

L’estudi de la Cambra està elaborat amb les xifres de liquidació i consolidades de l’exercici del 2010 que ofereix el govern espanyol. En l’estudi es faciliten dades en diferents escenaris que van des d’una Catalunya independent després d’una solució negociada amb el govern espanyol i sense sortir mai de la Unió Europea, a altres escenaris on el model de finançament es calcula en diferents fórmules basades o bé en la imputació del finançament en relació amb el pes del PIB, en relació amb el es de la població o en relació amb un mixt entre el pes de la població i el pes del PIB.

L’estudi de la Cambra recull les despeses i els ingressos dels diferents sectors de l’administració (Central, autonòmica i local) sense tenir en compte les transferències entre elles que es donen durant els exercicis. Així, l’any 2010, el dèficit que càlcul l’estudi de la Cambra per Catalunya és de l’1,1% mentre que el dèficit que va registrar el Principat aquell any va superior al 4%, tenint en compte les transferències internes.

En l’escenari d’una Catalunya independent, l’estudi assegura amb rotunditat que el sector públic català seria plenament viable i a més tindria un major marge d’actuació, contràriament al que passaria en una Espanya sense Catalunya que veuria augmentat el seu dèficit en gairebé dos punts percentuals.

En concret, amb xifres del 2010, el punt de partida del dèficit públic català era aquell any de l’1,1%, sense tenir en compte les transferències estatals. L’estudi fixa aquest 1,1% com el dèficit base, al qual s’haurien d’afegir la part de les despeses proporcionals i addicionals generades per les estructures de l’Estat com determinats serveis que no es poden imputar directament com despesa a Catalunya, com serien, per exemple, les despeses de defensa. Amb aquestes despeses estatals, el dèficit català el primer any de la independència, en l’escenari econòmic del 2010, seria del 2,4%, mentre que a l’estat espanyol, sense Catalunya el dèficit s’incrementaria en dos punts percentuals, passaria del 9,6% a l’11,5%.

Aquestes xifres corresponen al dèficit no financer total, però l’estudi també calcula el dèficit primari (sense interessos del deute) que tindrien els dos països independents. Catalunya passaria del -2,4% del PIB fins el -0,3% en el moment de constitució de l’Estat propi, que contrasta amb el -9,2% que quedaria una Espanya sense Catalunya.

En relació amb l’escenari a llarg termini, al llarg d’un cicle econòmic complet, l’estudi considera que seria raonable suposar un equilibri en els comptes públics i per tant en les conclusions va més enllà i assegura que les xifres, sense tenir en compte les transferències corrents, Catalunya no només eliminaria el dèficit sinó que obtindria un superàvit del 7,2% del seu PIB. L’estudi no fa referència a com quedarien els comptes públics en una Espanya sense Catalunya.

Amb aquest escenari a llarg termini, Rovira ha explicat que el nou estat català, com a conseqüència d’aquest superàvit, tindria més marge d’actuació que podria utilitzar o bé per baixar impostos o bé per invertir més en despesa social i pressupost públic, o bé per fer les dues coses, mentre que la nova Espanya sense Catalunya tindria més dificultats per equilibrar els seus comptes i menys marge de maniobra en les seves polítiques públiques.

Els altres escenaris que preveu l’estudi fan referència a un finançament nou per Catalunya on es tingues en compte el pes de la població, el pes del PIB català sobre el conjunt de l’Estat, o un mixt entre el pes de la població i el pes del PIB. En tots els escenaris que construeix l’estudi del departament d’estudis de la Cambra, els fluxos de solidaritat entre Catalunya i la resta d’autonomies es mantenen, amb més o menys grau.

En relació amb el deute públic, l’estudi assenyala que amb dades corresponents al 2012, el deute públic espanyol augmentaria en 13 punts percentuals, passant del 86% al 98,9%, això en un escenari sense negociació que la Cambra no preveu en cap moment.

L’estudi també fa referencia a l’estoc de capital públic, el que fa referència a les inversions acumulades per l’estat en una determinada demarcació, També amb dades del 2010, a Catalunya aquest estoc de capital publica era del 13,7% en relació amb l’estoc acumulat pel conjunt de l’Estat, cosa que posa de manifest que el dèficit d’infraestructures de Catalunya és un fet estructural atès que el pes de l’economia catalana en relació amb l’espanyola és de l’entorn del 19%. Rovira ha assenyalat que aquesta dada posa de manifest que ”la intensitat inversora del sector públic a Catalunya ha estat inferior a la mitjana de l’Estat”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any