Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  27.03.2014  06:00

Premi Borni: Doris Lessing sent parlar català i es pensa que és llatí

La premi Nobel explica en una novel·la autobiogràfica que va tenir un accident a prop de València, als anys cinquanta, i va quedar meravellada de sentir com parlaven els metges valencians · 'Es comunicaven en llatí, demostrant que el llatí no és, ni de bon tros, una llengua morta', va escriure · El Born Centre Cultural va lliurar ahir el premi al lector que hagués trobat el millor anacronisme

Men?ame
 

L'escriptora anglesa Doris Lessing, guanyadora del premi Nobel de literatura de l'any 2007, i morta el novembre passat, explica en la novel·la autobiogràfica 'Passejant per l'ombra' un viatge que va fer de Gibraltar a Barcelona als anys cinquanta. En aquest viatge, en alguna platja propera a València, té un petit accident i el seu company l'ha de portar a un hospital. I allà queda meravellada de sentir la llengua que parlen els metges: 'Dos metges es comunicaven en llatí, demostrant que el llatí no és, ni de bon tros, una llengua morta.'

Esther Lucea, barcelonina de quaranta-dos anys, va detectat aquesta confusió de l'autora, que demostra el desconeixement que es tenia del nostre país. Per aquesta troballa, Lucea ha guanyat el premi Borni, organitzat pel Born Centre Cultural (Born CC), el primer que guardona els lectors atents. El premi no és pas poca cosa: una lupa --de gran utilitat per a detectar errors històrics en les futures novel·les--, la col·lecció completa dels llibres editats pel Born CC i un passi gratuït per a totes les activitats organitzades per aquest centre durant el 2014. El jurat el formaven Enric Calpena, Jordi Galceran, Albert Sánchez Piñol, Màrius Serra i Quim Torra.

Heus ací el fragment de la novel·la que conté l'anacronisme (a la pàgina 77):

«Des de Gibraltar vam resseguir la costa cap amunt, no hi havia hotels, ni ningú, només uns quants pescadors a Nerja que ens van cuinar peix a la platja. Dormíem a la sorra, mirant els estels i escoltant les ones. No hi havia res construït entre Gibraltar i Barcelona, en aquell temps; a part de les ciutats, només hi havia platges fantàstiques, llargues i buides, que més o menys al cap d'un any es convertirien en platges atapeïdes d'hotels. Prop de València vam veure un rètol que deia: 'Prohibit banyar-se. És perillós', però jo em vaig llançar a aquelles gegantines onades temptadores i una em va enlairar fins a dalt de la cresta i després em va esclafar contra la sorra del fons del mar, i vaig sortir a quatre grapes, amb els ulls plens de sorra. En Jack em va dur a l'hospital local, on dos metges es comunicaven en llatí, demostrant que el llatí no és, ni de bon tros, una llengua morta.»