21.03.2014 - 06:00
Ferran Blasi i Gregori Saavedra, bastoners de la colla Cop a cop de Gràcia, van mostrar fotografies de les preses polítiques Marina Bernadó i Lola López dalt de l’escenari del Fossar de les Moreres en la Diada del 2012. Era un acte reivindicatiu, a cara descoberta, per a reclamar l’acostament de presos. Poc després van ser encausats i el dia 27 d’aquest mes són citats a l’Audiència espanyola. Se’ls acusa d’enaltiment del terrorisme per haver exhibit aquelles fotografies, amb penes que poden arribar als dos anys de presó, vuit d’inhabilitació i una multa econòmica. De fa mesos ha arrencat una campanya de suport i demà hi ha convocada una manifestació de suport als acusats a Gràcia (19.00, plaça del Diamant), amb el lema ‘Bastonada a la repressió’. Hem parlat amb un d’ells, Ferran Blasi, que relata els fets i assegura que aquest és un judici polític i que ‘si no fos pel procés sobiranista, res d’això hauria passat’.
—De què us acusen?
—Els fets es remunten a l’11 de setembre del 2012, durant la Diada. Vam assistir a la tradicional manifestació de l’Esquerra Independentista i després, durant l’acte polític, on hi havia parlaments diversos, el meu company Gregori i jo vàrem pujar a l’escenari amb les fotos de les preses polítiques Marina Bernadó i Lola López. Tot això, després d’haver actuat com a bastoners en l’exhibició de cultura popular de la colla de Gràcia Cop a Cop.
—Com va començar el procés judicial i qui el va iniciar?
—La fiscalia va obrir diligències d’investigació per buscar els autors de la cremada de banderes de la Unió Europea, de l’estat espanyol i de l’estat francès, que es van fer en el mateix escenari. Com que no els van poder identificar, el pes delictiu recau sobre nosaltres, perquè durant l’exhibició dels retrats de les preses polítiques érem identificables. A cara descoberta, com ho hem fet sempre. Tan bon punt la fiscalia va haver obert diligències, els mossos ens van identificar per mitjà de fitxers policíacs. Vam rebre una notificació a casa nostra en què ens citaven a declarar a la Ciutat de la Justícia al 23 de gener de 2013.
—D’on els van treure, aquests expedients policíacs de què parleu?
—Els documents que tenim mostren que som cares conegudes de diverses manifestacions i per això ja ens tenen fitxats. Per una altra banda, les imatges que es van emetre pels mitjans de comunicació també van ser una eina perquè ens poguessin identificar amb facilitat.
—Quina és la petició de la fiscalia?
—Ens demanen dos anys de presó, vuit anys d’inhabilitació pública i 1.500 euros de responsabilitat civil per cadascú, un total de 3.000 euros.
—Per què vau exhibir les fotografies d’aquestes preses?
—Som solidaris. Sobretot amb persones represaliades a milers de quilòmetres de les seves famílies. La condemna la compleixen a l’estat francès. Bàsicament ho vàrem fer per denunciar la dispersió i la vulneració dels drets humans que han de suportar. N’és un exemple que els restringeixin les visites mèdiques per controlar la seva salut. Són drets fonamentals que tenen els presos i que es vulneren.
—Quina ha estat la reacció del món associatiu?
—Tenim suport de partits polítics com la CUP, ERC i ICV-EUiA que han presentat una resolució al Parlament de Catalunya. Per una altra banda, un gran ventall d’entitats de la vila de Gràcia també ens donen suport, i cares conegudes com Miquel Gironès d’Obint Pas, Joan Tardà, Alfred Bosch, Pau Alabajos, Cesk Freixes i Núria Feliu també s’ han adherit a la campanya.
—Quin recorregut ha fet la campanya?
—Per començar es va convocar una assemblea oberta on van venir onze col·lectius de la vila de Gràcia i més de quaranta persones a l’Ateneu Independentista Popular la Torna. Vàrem començar a fer reunions setmanals amb el grup de suport, anomenat Bastoners Solidaris, i el 9 de novembre vam fer una conferència de premsa que va ser el preàmbul de la campanya. A partir de llavors, vàrem començar una tongada de xerrades al Principat, al País Valencià i finalment a Bilbao, aprofitant la manifestació en defensa dels drets dels presos bascos. Tot això ho hem complementat amb vídeos com el que ha fet la comissió audiovisual del 15-M i, finalment, un acte central en què va parlar el diputat de la CUP, David Fernàndez, l’activista Pep Musté, Gabriela Serra, de la plataforma Pau i Democràcia, i l’advocat Benet Salellas. Va ser tot un èxit.
—Dijous, dia 27 arrenca el judici a l’Audiència espanyola. Com l’encareu?
—El judici l’encarem amb molts ànims i confiem al cent per cent en la campanya dels Bastoners Solidaris, que ha durat cinc mesos i ha estat un punt vertebrador de suport. Amb ànims i tranquil·litat és com l’enfrontem, perquè ser solidaris no és cap delicte. També hem de dir que aquest judici és polític. És curiós que amb el temps que fa que som en aquesta guerra constant entre els Països Catalans i Espanya es faci un judici així. Vivim molts judicis repressius; per exemple, la setmana que ve es farà el judici contra els vint encausats per l’intent de blocatge del parlament, l’any 2011. També fa poc, vàrem veure com el raper Pablo Hassel era citat a l’Audiència espanyola, acusat d’enaltiment del terrorisme per haver cantat unes cançons. Tot ho aprofiten per coaccionar els Països Catalans.
—És, per tant, un procés purament polític?
—Primer de tot, creiem que és un muntatge pel moment històric que viu el Principat. Si no fos pel procés sobiranista, aquest judici no s’hauria fet, n’estic convençut. Per una altra banda estem molt contents de la resposta que hem rebut. Hem organitzat un autocar que vindrà fins a Madrid per donar-nos suport durant el judici. Ara mateix ja s’han exhaurit les places i aquestes coses són les que et fan sentir bé, amb prou coratge.
Enllaços
Array
