20.03.2014 - 06:00
”La independència per ella mateixa no ens garantirà res del que he dit. Res. Per això vull tornar a posar èmfasi en la necessitat d’entendre-la com una eina, com un instrument a construir.”, diu el director del programa Retrats.
Josep Maria Fonalleras: Jaume, en S’ha acabat el bròquil recordo que parlaves d’una «sortida de l’armari», en el sentit que, més enllà de les publicacions relacionades amb els teus programes de televisió, era la primera vegada que, per dir-ho així, t’exposaves com a referent per a moltes persones. Tu i els teus plantejaments. T’ha incomodat aquest «viatge»? De ser reconegut com a periodista a ser-ho també (i amb més intensitat) per tot allò que deies al llibre?
Jaume Barberà: Sí, m’incomoda, encara que això de «ser referent» és molt relatiu. Però bé, vius molt millor quan ets conegut per «sortir» que no pas per «dir». Però, com ja he explicat moltes vegades, davant d’una situació d’emergència s’ha de prendre partit, cadascú des del seu lloc. I fer-ho amb honestedat, passi el que passi. En el meu cas, no sóc equívoc. Dic on sóc i ho intento argumentar. No és una moda, un posat, una estètica líquida. Ara bé, el fet que jo pensi així o aixà no condiciona el meu treball com a periodista, és a dir, no em fa informar de manera esbiaixada.
F.: El periodisme intencional que deies….
J.B.: Sí, això. No faig taquigrafia. Tot el que faig té una «intenció». No ser equívoc té els seus riscos, sobretot si es viu en una societat on hi ha grans dosis de cinisme, de corrupció i oportunisme, de clientelisme, amiguisme i «arribisme». Mira, ara em ve al cap allò que va dir fa uns quants mesos José Sevilla, conseller de la presidència de Bankia: «Bankia ha ayudado a mejorar la imagen de España.» Davant de declaracions com aquesta —i de centenars d’exemples similars— és impossible mantenir-se al marge.
Llegiu l’entrevista completa, aquí.
