Jesús Ventura: ‘Durant molts anys ‘La Santa Espina’ va ser un succedani d’himne nacional’

  • Entrevista al músic i director de cobla Jesús Ventura en motiu de la capitalitat de la sardana de Barcelona

VilaWeb
Redacció
15.03.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La setmana passada Barcelona va prendre el relleu a Arenys de Munt com a nova Capital de la Sardana i van començar els actes inaugurals que acaben aquest vespre amb la reestrena de ‘La Santa Espina‘. D’aquesta rondalla escrita el 1907 pel mestre Enric Morera en deriva una de les sardanes més emblemàtiques del nostre repertori. Jesús Ventura és músic, director de cobla, activista sardanista i autor de la sardana ‘Barcelona 2014’, composta expressament per l’ocasió. Parlem amb ell del significat de ‘La Santa Espina’, de l’estat actual del món sardanista i de l’univers de la cobla.

Què té d’especial ‘La Santa Espina’?

– A nivell musical és una peça correcte com tantes altres sardanes que va escriure Enric Morera. La melodia és bonica i els passatges són animats, però el que té realment d’especial és el significat. El que ja portava incorporat dins la temàtica de l’obra i el que va adquirir després, al ser prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera. A partir d’aquest moment va esdevenir un himne que va agafar una volada. Però musicalment és una sardana normal i corrent, com moltes altres.

Podríem dir que és la sardana més coneguda?

– Segurament sí, però n’hi ha d’altres que li van molt a la vora: la ‘Bona festa’, ‘La sardana de les monges’, ‘Girona aimada’… Les composicions de Bou, Pep Ventura i Morera són de les més populars. El que li passa a La Santa Espina és que té aquest plus afegit i això ha fet que, durant molts anys s’acabessin els concerts amb la interpretació de ‘La Santa Espina’ i amb la gent dreta i aplaudint. Això pot reforçar la popularitat d’una peça fins a extrems insospitats.

S’ha convertit en un himne?

– Durant molts anys ‘La Santa Espina’ substituïa el fet de no poder acabar un aplec amb ‘Els segadors’, però a partir del moment que pots interpretar l’original quina necessitat hi ha d’interpretar un succedani? Entenc que en el seu moment ‘La Santa Espina’ ja va fer el seu servei, però si ara la vols interpretar també em sembla correcte. A la Catalunya Nord, on dirigeixo la cobla Mil·lenària de Ceret, allà encara és freqüent tocar-la al bis.

Per què no s’ha representat més fins avui?

– Això és una cosa que passa amb moltes altres obres, per molt que hagin estat un èxit en el moment de l’estrena. Segurament si no fos per la significació de ‘La Santa Espina’ de la rondalla no se n’hauria tronat a parlar mai més. La sardana ha mantingut viva, amb un filet de llum, a tota la rondalla i aprofitant l’ocasió es recupera. Però d’obres que no s’han tornat a reproduir amb assiduïtat i que en el seu moment van ser un èxit en podríem fer una llista molt llarga.

Com es converteix una rondalla en sardana?

– De fet hi ha una sardana inserida dins la rondalla, que és ‘La Santa Espina’. En aquest gènere i aquella època era un recurs habitual combinar moments simfònics amb altres de dansa o cançó. En un punt determinat de la trama – el divuitè número del tercer acte- els personatges es posen a ballar una sardana que comença dient ‘Som i serem gent catalana’. A partir d’aquí la sardana va prendre vida pròpia fora de l’obra i pot ser que el mateix Morera l’ajustés.

És habitual que una sardana tingui lletra?

– Sí, les sardanes més populars de la història són cantades: la ‘Llevantina’, ‘Per tu ploro’, ‘La sardana de les monges’… De fet hi solia haver diferents formats, podien ser cantades per solistes o per corals. Amb el pas del temps aquest costum es va perdre per fer peces exclusivament instrumentals i destinades només a la dansa.

Què penseu de l’aposta de convertir Barcelona en la capital de la sardana 2014?

– Després de dos anys de projecte tots els camins ens portaven enguany a Barcelona. Em sembla perfecte el protagonisme que ens dona la ciutat, sobretot en un any tan important com el del Tricentenari. Barcelona dóna per fer-hi molts actes, molt grossos i que tinguin un ressò especial. A més és una oportunitat excel·lent per acabar d’aposentar el fet sardanista a la ciutat, sobretot a nivell d’infraestructures.

Creieu que seria necessària una casa de la sardana a Barcelona?

– Sí, hi ha la promesa – ara ja una mica llarga- de crear un equipament a Barcelona per acollir-hi diverses entitats sardanistes. Jo crec que si estem tots junt en un mateix local, a part de ser més econòmic, podriem treballar conjuntament i ens ajudaria a que el món sardanista guanyés visibilitat. En una ciutat tan enfocada als negocis com Barcelona les entitats culturals tenim molts problemes per subsistir si no rebem les ajudes pertinents. Però sembla que a Catalunya tindrem primer la casa de la jota o de la ‘muñeira’ que la de la sardana.

Com veieu el panorama sardanístic actual?

– Al contrari del que molta gent pensa l’activitat sardanista mou molta gent i això genera riquesa.  Al llarg de tot el país es fan moltes ballades, aplecs i concursos. A nivell econòmic aquesta activitat es veu però el públic en general no ho percep. També penso que en aquest país tenim molts prejudicis respecte coses que no ens haurien de crear cap complexe, com ara la cobla o la tenora. No conec ningú de cap altre país del món que s’avergonyeixi de la seva dansa tradicional i això ens fa molt mal.

Però el coblisme és un estil molt dinàmic

– Sí, però la sardana i la cobla són dues coses molt diferents que la gent sol confondre. La cobla és una formació musical que interpreta sardanes però també fa altres tipus de música. S’han fet col·laboracions molt potents amb en Roger Mas, amb els Quicos i també s’ha fusionat amb flamenc. Però això són les noves tendències que no tenen res a veure amb el que la gent balla al carrer. Això se sent més als auditoris que a als aplecs però la gent, al sentir una tenora, ho associa automàticament amb la sardana.

– Un dels vostres projectes personals és ‘Musics per la cobla’

– Es una entitat que va néixer per salvaguardar el patrimoni musical de la cobla. A través de la cessió de diferents arxius hem aconseguit un banc de més de 30.000 partitures que estan disponibles on-line. Per universalitzar la música de cobla l’entitat també té una altra vessant, fer enregistraments de discs amb una cobla virtual anomenada Cobla de Cambra de Catalunya.

– El programa de ràdio ‘Fes-ta-festa’ està a punt d’arribar a les dues mil emissions

– Va néixer ara farà 25 anys a Ràdio 4 substituint a un programa de sardanes. Al ‘Fes-ta-festa’ li vam voler donar un enfoc més general de tota la cultura popular. Durant més de vint anys el vam emetre en antena per Ràdio Nacional i ara ja en fa quatre que el fem per internet. Comptant aquestes dues etapes portem gairebé dos mil programes, de fet el farem el dia de Sant Jordi. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any