Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  15.03.2014  06:00

Autor/s: ACN

CDC dibuixa com vol que sigui la Catalunya independent

Es presentaran quatre ponències sobre model econòmic, social, regeneració democràtica i encaix dins d'Europa

Men?ame
 

CDC celebra aquest cap de setmana una convenció al recinte del Fòrum de Barcelona per dibuixar com vol que sigui la Catalunya independent. Sota el títol 'Compromesos amb les persones', es presentaran i debatran quatre ponències sobre el model econòmic i social, la regeneració democràtica i l'encaix dins d'Europa. El portaveu de CiU al Senat, l'ex-conseller Josep Lluís Cleries, ha estat l'encarregat de coordinar els textos, que després se sotmetran a un període d'esmenes per part de les sectorials, les federacions territorials i la militància. Després de la ratificació de l'executiva, un consell nacional abans de l'estiu en farà l'aprovació final.

Aquesta convenció complementa la que va celebrar el partit amb el món local el passat 24 i 25 de gener a Calella. El que es començarà a traçar aquest cap de setmana és la proposta política de CDC per a una Catalunya lliure que tingui una economia d'èxit al servei de les persones, un Estat del Benestar fort i sostenible i una democràcia de qualitat, formant part d'una Europa més participativa i dels pobles.

Avui intervindran Josep Lluís Cleries, president de la convenció; Lluís Corominas, vicesecretari general de Coordinació Institucional de CDC, i Josep Rull, secretari d'Organització. Cleries tornarà a intervenir en la cloenda, demà, que estarà protagonitzada pel president de la Generalitat i de CDC, Artur Mas. Prèviament hi participarà el candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa.

Les jornades, que seran obertes als mitjans, s'articularan en taules rodones amb experts en els quatre àmbits de les ponències. El text sobre regeneració política, que porta per títol 'Compromesos amb una nova governança', aposta per crear un nou estat que canviï la relació entre els ciutadans i els poders públics, fomentant la participació de la societat en els processos polítics. De fet, subratlla que aquest nou Estat es construirà a partir d'un 'procés constituent' participat i consensuat pel conjunt de la població.

Entre les reformes estrella figura la del règim electoral, reduint la durada i el cost de les campanyes, així com els blocs en els mitjans públics. Pel que fa al sistema, CDC aposta per un model mixt amb circumscripcions uninominals. Un altre element destacat és el foment de la transparència, ja que la ponència remarca la necessitat de donar màxim accés a la informació pública sobre l'origen i la destinació dels fons públics, així com les retribucions i el patrimoni dels polítics. També parla de la renúncia en cas de comportaments poc ètics o il·legals i de la limitació de mandats.

Quant a l'àmbit social, la ponència es titula 'Compromesos amb l'Estat del Benestar' i reconeix que la crisi ha posat de manifest els límits i insuficiències del model, tant pel finançament insuficient com per la caiguda d'ingressos i l'alt nivell de dèficit. Això i altres factors com l'envelliment de la societat i la diversitat de la població obliguen, segons CDC, a repensar i redissenyar un Estat del Benestar on cal que hi hagi més 'corresponsabilització' dels ciutadans. Els convergents proposen que el salari mínim sigui el 60% del sou mitjà de Catalunya.

En el capítol econòmic, CDC vol que Catalunya passi de ser el motor d'Espanya a ser motor d'Europa. En aquesta ponència es parla de l'estructura d'estat 'per excel·lència', la hisenda pròpia, que ha de ser una eina clau en la lluita contra el frau fiscal. Els convergents aposten per rebaixar la pressió fiscal que s'ha apujat en els darrers temps i carreguen contra el disseny de la política tributària que ha fet el govern espanyol.

La quarta ponència, relativa a Europa, referma la voluntat de Catalunya de continuar formant part de la UE, recorda la contribució dels catalans per modernitzar Espanya i s subratlla que el procés de la consulta és democràtic i pacífic. CDC remarca el 'buit legal en la legislació europea sobre la secessió interna' i es mostra convençuda que la continuïtat de Catalunya com a estat en el si de la UE no només serà d'interès per a Catalunya, sinó també per part de les institucions de la Unió. 'La UE no podria presentar-se davant del món com a projecte de pau, de democràcia i d'integració territorial, i al mateix temps, expulsar una de les nacions més antigues d'Europa', sosté la ponència.

Al marge d'això, CDC posa èmfasi en què Catalunya és contribuent net en termes fiscals i té una posició geoestratègica dins del continent, essent una de les principals portes d'entrada de mercaderies a Europa. El text subratlla que les manifestacions contràries al manteniment de Catalunya dins de la UE 'només s'expliquen des de la voluntat política de dissuadir els catalans de disposar d'un estat propi, però en cap cas responen ni als precedents històrics de la Unió ni a la seva lògica de funcionament en l'actualitat, i encara menys, a l'interès compartit de futur'.

Men?ame