Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  13.03.2014  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

L'ANC s'organitza perquè el món 'senti el crit català'

L'assemblea vol duplicar enguany la presència en països de tot el món · Avui anunciarà noves accions d'internacionalització

Men?ame
 

El 2014 ha de ser l'any del gran impuls per a fer conèixer al món el referèndum del 9 de novembre i per guanyar complicitats internacionals. Se n'ocupa des de fa temps la sectorial de Catalunya Exterior de l'Assemblea Nacional Catalana, que compta amb delegacions a vint-i-tres països, però que enguany vol duplicar la presència al món i reorganitzar-s'hi. L'objectiu és fer arribar més eficaçment el procés sobiranista català a la societat, les institucions i els mitjans de comunicació d'aquests països. Avui l'ANC presentarà les accions d'àmbit internacional que durà a terme enguany.

La principal acció d'internacionalització del procés serà l'Onze de Setembre. Damunt la taula de l'ANC hi ha diverses idees, però què es farà exactament no se sabrà fins el 5 d'abril, a l'assemblea general de l'entitat.  

Avui a les cinc a la seu de l'ANC es presentarà el conjunt d'accions de les assemblees exteriors. 'Per primera vegada, l'independentisme compta amb un cos organitzat que treballa a diversos punts del món coordinadament, amb l'objectiu d'internacionalitzar la voluntat dels catalans d'esdevenir un estat independent', diu l'entitat. En l'acte de presentació també es publicarà un vídeo en què diverses personalitats del país defensen el dret de decidir dels catalans.

Més organitzats per a explicar el procés al món

Ja fa temps que les assemblees exteriors fan accions de tota mena i posen en contacte els catalans que hi ha en una vintena de països. Però ara volen millorar l'organització i fer més efectiva la tasca de difusió dels arguments de l'independentisme i en favor de la consulta entre la societat civil, les institucions i els mitjans de comunicació d'aquests països. De moment, n'hi ha un vintena: Alemanya, Anglaterra, l'Argentina, Austràlia, Bèlgica, Dinamarca, El Salvador, l'Equador, Escòcia, França, Hong Kong, Irlanda, Israel, Luxemburg, Mèxic, el País Basc, els Països Baixos, Polònia, la República Dominicana, Suïssa, els Estats Units i Xile.

Àlex Ribó, portaveu del Consell d'Assemblees Exteriors, explica a VilaWeb el propòsit de les noves accions: 'Ens volem organitzar més bé per arribar millor als mitjans de comunicació, les institucions i la societat. Volem connectar amb la gent en el pla cultural. I hi ha un dels nous projectes que té relació amb la connexió entre la cultura catalana i la dels altres països amb tot d'accions, perquè la gent conegui el cas de Catalunya i la diferència respecte d'Espanya. Aquesta branca de l'acció vol vincular-se amb les emocions de la gent, perquè la gent senti el crit català.'

Adaptar el missatge segons el país

Per això és important la gent que col·labora amb les assemblees exteriors. 'És gent que, professionalment, treballa en feines molt diverses i que es reparteix no tan sols a la capital del país, sinó en més ciutats, i té contacte amb tota mena de ciutadans. Si enguany arribem als quaranta estats ja significarà tenir presència en una cinquena part de tots els estats del món reconeguts per l'ONU. I amb una implantació molt important a Europa', explica Ribó.

'La gent de les assemblees exteriors és gent que viu al país i que fa anys que hi és: potser cinc, deu, vint o de vegades tota la vida. Aquesta gent coneix molt la cultura del país. Una de les nostres prioritats és adaptar el missatge de l'ANC al país específic i cada vegada ho fem millor. Per exemple, a Alemanya els conceptes de nació i de poble no funcionen, no els agraden; però si hi parles d'arguments democràtics, o si hi parles d'economia productiva i de com Catalunya pot participar en aquesta economia productiva, això els interessa; als anglesos els sedueixen els arguments democràtics, el debat democràtic; per a ells és molt important. A l'Amèrica Llatina, en canvi, hi ha molta resistència encara, perquè en alguns casos Espanya és la mare pàtria. De fet, hi ha dues menes de gent, simplificant: el qui s'ho mira pensant en el colonialisme espanyol, però també una elit amb molta influència social que sí que veu Espanya com la mare pàtria.'

Hi ha un desconeixement general sobre què passa a Catalunya? 'Fins fa dos anys el desconeixement era total, i ara encara hi ha feina a fer. Però és cert que hi va haver un punt d'inflexió el desembre passat, amb l'anunci de la data i la pregunta. Això va ser revolucionari, internacionalment, perquè la gent veu d'una manera molt més institucionalitzada el procés. I això, tant per als mitjans de comunicació com per a la població, és important.'

Les noves accions s'anunciaran avui, però n'hi ha una que ja camina: el trasllat de la campanya 'Signa un vot' a diversos països, on ja es van recollint signatures i es van formant apoderats.

Men?ame