Terricabras: ‘Estic segur que el Parlament Europeu donarà suport a la voluntat de votar dels catalans’

  • El candidat d'ERC a les europees defensa 'una altra UE' que reconegui la 'majoria d'edat' de Catalunya

VilaWeb
ACN
12.03.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El cap de llista d’ERC a les eleccions europees, Josep-Maria Terricabras, va fer ahir la seva conferència de presentació, i va omplir l’auditori de l’ONCE de Barcelona. Terricabras va dir que estava cert que el Parlament Europeu donaria suport a ‘la voluntat legítima dels ciutadans de Catalunya de votar’ sense arribar a recomanar cap sentit del vot. El candidat d’ERC es va comprometre a contribuir perquè fos possible ‘aquella altra’ Europa allunyada de ‘la preocupació pel dèficit’, i a poder fer veure als europeus que Catalunya ‘ja ha assolit la majoria d’edat’ i pot ser un estat dins la UE. Ex-militants del PSC i d’Unió acompanyaven Terricabras a les primeres files.

La conferència de presentació de Josep-Maria Terricabras com a cap de llista de la candidatura d’ERC al Parlament Europeu li va servir per a refermar la seva convicció que la UE acabaria essent favorable al dret de decidir dels catalans i al procés democràtic engegat a Catalunya. ‘Votar és, en una democràcia, un acte de llibertat, de maduresa, de seny. Estic segur que, arribat el moment, el Parlament Europeu, fidel al seu esperit democràtic fundacional, també donarà suport a la voluntat legítima dels ciutadans de Catalunya de poder votar, sense que això impliqui que el Parlament s’hagi d’immiscir en el sentit d’aquest vot, que correspon exclusivament al poble de Catalunya.’ Amb aquests mots, Terricabras va arrencar els aplaudiments dels assistents a la conferència.

Va voler defensar la ‘maduresa’ que es demostra en el fet que els catalans hagin arribat fins a voler decidir el seu futur. ‘Sí, el nostre poble ha arribat a la majoria d’edat. I ho sap. El poble de Catalunya es desperta del son de la por i de la submissió. El poble de Catalunya vol manifestar aquesta majoria. És per això que vol votar. I ho farà el 9 de novembre, però també ho farà abans, el 25 de maig, per enviar a Europa uns representants més conscients i més apoderats que mai’, va dir. I va assegurar que la seva presència al Parlament Europeu pretenia ser decisiva perquè la UE fos un aliat en el dret de decidir.

El cap de llista d’ERC, però, no únicament va defensar la consulta a Catalunya. També va voler demostrar que poc útil que fóra per a ell tindria que tot l’estat espanyol votés sobre la independència de Catalunya. ‘Imaginem-nos que els espanyols voten unànimement sí i els catalans votem unànimement no. Seríem independents els catalans si els espanyols ho volguessin i els catalans, no? Evidentment no ho seríem, perquè ningú no ens podria forçar a la independència. Però això demostra que el vot sí espanyol és irrellevant en el procés, que l’únic vot rellevant és el català, el d’aquells que s’autodeterminen. Ara bé, si el vot sí espanyol és irrellevant, també ho ha de ser el seu vot no’, va raonar.

Així mateix, va avisar que tenia una visió ‘crítica’ d’Europa i de la UE. Va reclamar de poder treballar per una Europa més progressista ‘que potser es veu menys, potser és més morta, però hi és i opta per la nova economia del benestar’. ‘No és cert que només hi hagi una Europa’, va dir, tot admetent que ara imperava una UE ‘molt preocupada per la reducció del dèficit costi què costi, que afavoreix l’economia i el benefici de les institucions i corporacions més poderoses’. ‘També hi ha una altra Europa, que treballa per una economia que protegeixi els treballadors i el treball, una Europa en què es promogui, com volem fer nosaltres, un gran acord europeu sobre el deute, a fi que el retorn del deute no afeixugui el creixement personal i social; una Europa capaç de fer pactes socials i de benestar, que redueixin les desigualtats en comptes d’augmentar-les’.

Aquesta picada d’ullet a aquells que, des de l’independentisme, volen canviar les polítiques d’austeritat i econòmiques de la UE coincideix amb la decisió de la CUP de no concórrer a les eleccions al Parlament Europeu.

En aquest sentit, Terricabras també es va pronunciar sobre ‘el nou país que volem fer, lligat amb la nova Europa que volem fer’. ‘L’oportunitat històrica que tenim de fer un nou país és l’oportunitat de fer un país que faci polítiques a favor de la igualtat i la justícia, un país compromès amb el bé públic, amb l’escola, amb la sanitat, amb el medi ambient, amb la petita i mitjana empresa, amb l’art, amb el camp, amb la indústria i amb els drets humans’, va dir. I va acabar dient: ‘No podem cometre el disbarat de fer un nou país i de quedar-nos amb formes velles, obsoletes, injustes.’

Socialistes i demòcrata-cristians

Entre els assistents a la conferència hi havia diputats, regidors i dirigents d’ERC, com la secretària general, Marta Rovira. Però a les primeres files de l’auditori també hi havia el líder de NCat i número dos de la llista, l’ex-conseller del PSC Ernest Maragall, l’ex-militant del PSC i ex-diputat Toni Comín, el batlle de Vic i ex-militant d’Unió Josep Maria Vila d’Abadal, i l’ex-alcaldessa de Roses i ex-militant socialista Magda Casamitjana. Tots van escoltar i aplaudir el discurs de Terricabras que, a desgrat de no haver començat encara la campanya, es va atrevir a demanar que la gent votés llista que ell encapçala.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any