La regió dels estats fantasma

  • Al límit sud-occidental de Rússia hi ha quatre estats independents de facto, a més de Crimea: Abkhàsia, l'Artsakh, Ossètia del Sud i el Transdnièster

VilaWeb
VilaWeb
Martí Crespo
12.03.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir una àmplia majoria dels diputats del parlament de Crimea va aprovar una declaració d’independència d’aquest territori ucraïnès que obre la porta a la integració a la Federació Russa, després del referèndum que s’ha de fer diumenge. Amb la declaració d’ahir, la península de Crimea esdevé de facto un pseudo-estat, justament en una de les zones del planeta amb més densitat d’estats fantasma.

Al món hi ha onze casos d’estats no inscrits a l’ONU, per bé que la majoria tenen un reconeixement parcial d’alguns països. D’aquests, ja n’hi ha cinc de localitzats en un radi de pocs centenars de quilòmetres al límit sud-occidental rus i amb suport, més directe o menys, de Moscou.

Abkhàsia

A sols quatre quilòmetres del centre neuràlgic dels últims Jocs Olímpics d’hivern, a Sotxi, hi ha la frontera amb Abkhàsia, una república que es va declarar independent de Geòrgia el 1999 i que ha estat reconeguda per Rússia i quatre estats membres de l’ONU més: Nicaragua, Veneçuela i les illes pacífiques de Nauru i Tuvalu.

Independent entre els segles VIII i XI dC, la regió formà part de Geòrgia fins que totes dues van passar a l’òrbita de l’imperi rus, al segle XIX. Josef Stalin va tornar a incorporar Abkhàsia a la República Soviètica de Geòrgia el 1931. Amb l’esclat de l’URSS i la independència de Geòrgia, a Abkhàsia hi va haver un conflicte armat el 1992 entre l’exèrcit georgià i els milicians abkhasians, ajudats per Rússia. Aleshores Abkhàsia es va autoproclamar república i no ha deixat de rebre suport militar, econòmic i diplomàtic de Moscou.

Ossètia del Sud

Una història paral·lela es pot traçar en un altre territori teòricament sota sobirania georgiana, però independent de facto: Ossètia del Sud. Com Abkhàsia, es va separar de Geòrgia el 1991 i ha estat reconeguda només per Rússia, Nicaragua, Veneçuela, Nauru i Tuvalu. Arran d’unes topades entre forces sud-ossetines i georgianes, el 2008 el govern de Geòrgia va enviar-hi tropes per a restablir-hi el control. La intervenció de l’exèrcit rus al costat dels ossetins va fer fracassar l’operació georgiana.

Artsakh

L’Artsakh (o Nagorno-Karabakh) és un territori de majoria armènia (cristiana) administrativament enclavat a l’Azerbaitjan (musulmà). Tots dos països s’han disputat la regió des del segle XIX. El 1923 Stalin va cedir-lo a l’Azerbaitjan, fins que el 1988 la regió va declarar la independència i va demanar de reunificar-se amb la República Socialista Soviètica d’Armènia. El conflicte continua obert.

El Transdnièster

El Transdnièster és una estretíssima república de majoria russòfona a Moldàvia que segueix el curs del riu Dnièster (reportatge especial de Vicent Partal: 123 i 4). La república es va declarar independent el 1990 i, després d’una breu guerra, el 1992 s’hi va establir un alto-el-foc que continua vigent. La República del Transdnièster és reconeguda per Abkhàsia i Ossètia del Sud.

I Gagaúsia?

Sense deixar Moldàvia, encara podríem afegir-hi el cas del territori autònom de Gagaúsia. Fa poques setmanes, els cent seixanta mil gagaüsos (un poble de tradició cristiana i parla turca) van decidir per àmplia majoria en un referèndum consultiu de declarar la independència si Moldàvia s’unia en el futur a Romania, d’una banda, i d’acostar-se a la unió duanera promoguda per Rússia en comptes d’avançar cap a la integració a la Unió Europea, d’una altra.

En tots aquests casos, inclòs el de Crimea, hi té un pes important tant la política de Stalin de redibuixar fronteres nacionals com els esclats de tensió després de l’ensulsiada de l’URSS.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any