Les dones del 1714 i el 1939

L’Ajuntament de Barcelona va avançar-se al Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març, i ahir al vespre va fer-ne l’acte institucional. Fou a la sala Moragues del Born Centre Cultural. L’acte, que va durar amb prou feines una hora, va servir per a recordar el paper de les dones en dos moments clau de la història del país, el 1714 i el 1939.

L’encarregada de parlar de les dones del segle XVIII va ser Patrícia Gabancho, autora del llibre ‘Les dones del 1714‘, coeditat per l’Ajuntament de Barcelona i Grup 62, i amb il·lustracions de Francesc Artigau, il·lustracions que des d’ahir es poden veure al Born Centre Cultural. ‘Les dones, quan ens enfrontem a la història, hem de fer dues coses: rescabalar de l’oblit les dones que han participat en els fets històrics i projectar una visió diferent sobre la història. Perquè la història l’escriuen els vencedors, però la recorden els vençuts.’ Així, Gabancho va fer un petitíssim tast de les dones de qui parla en el seu llibre i que la immensa majoria de la població desconeix: l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, casada amb l’arxiduc Carles a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que quan tenia tan sols vint-i-dos anys va quedar-se sola a la capital catalana per arbitrar els conflictes interns del bàndol austriacista; l’espia austriacista Marianna de Copons; la vídua del general Moragues, Magdalena Giralt; o la monja austriacista Manuela Desvalls.

L’ajuntament també va voler reconèixer les dones de l’exili del 1939. Per això va premiar la historiadora Núria Sales i Folch, filla dels exiliats catalans Joan Sales –autor de la novel·la ‘Incerta Glòria’– i Núria Folch, editora. Núria Sales i Folch, de vuitanta-un any, va pujar a l’escenari amb les seves vambes esportives i va agrair el premi molt breument. Llicenciada en història, deixebla de Vicens Vives i Pierre Vilar, Sales ha escrit ‘Història dels mossos d’esquadra’ (1962), ‘Els botiflers’ (1981), ‘Els segles de decadència (segles XVI-XVIII)’ (1989) i ‘La revolució catalana de 1640’ (1991). Finalment l’Ajuntament de Barcelona també va voler distingir la feina de l’Encyclopedia Britannica. Al públic hi havia l’actual cònsol general del Regne Unit a Barcelona.

El premi Maria Aurèlia Capmany, per a tres homes

‘No són dones, per què els doneu un premi?’ Aquest crit, mig per riure, mig de debò, va sentir-se entre el públic en el moment que Jaume Clotet, David de Montserrat i Lluís Galter pujaven a recollir el XXVIII premi Maria Aurèlia Capmany, que atorga l’Ajuntament de Barcelona. Amb els quinze mil euros del premi podran fer una peça audiovisual de ficció d’una hora de durada que es titularà ‘L’altra mirada. El 1714 de Marianna Copons’. Copons, ja esmentada per Gabancho, va ser una aristòcrata i espia de la causa austriacista.