06.03.2014 - 06:00
La balança fiscal que va presentar ahir el president de la Junta d’Extremadura, José Antonio Monago, no es pot considerar una balança fiscal; pel contingut teòric és un ‘despropòsit complet’ i és més un ‘document polític’ que no un treball tècnic i rigorós, segons Andreu Mas-Colell, conseller català d’Economia i Coneixement. Mas-Colell féu aquesta valoració poc abans de comparèixer davant la comissió d’Economia del parlament per informar sobre l’arrencada de Tributs de Catalunya. Va anunciar que probablement abans de final de març el departament podria presentar la balança fiscal de Catalunya del 2011.
El conseller d’Economia d’Extremadura, Antonio Fernández, va presentar ahir un estudi de balances fiscals, que anomenà ‘balances reals’. Segons ell, la Junta les va elaborar amb dades oficials que expliquen ‘la realitat’ dels recursos que rep el seu territori. La Junta assegura que Catalunya és el primer en finançament per habitant i Extremadura el desè. Segons el conseller, el ‘principi de solidaritat’ que ha marcat fins ara les balances fiscals ‘ha de continuar regint’ al nou sistema de finançament que prepara el govern espanyol, perquè ‘és a la constitució’. ‘Des d’Extremadura volem construir més Espanya’, va dir.
La vice-presidenta d’Extremadura, Cristina Teniente, havia avançat abans-d’ahir que les balances fiscals que havia elaborat el seu govern a partir de les dades facilitades pel Ministeri d’Hisenda ‘no deixarien indiferent ningú, ni Catalunya ni la resta de comunitats’. Segons Teniente, a diferència de les balances fiscals que s’han presentat fins ara, els seus càlculs es basen en criteris ‘objectius’ perquè recullen ‘els dèficits històrics de la comunitat autònoma’, cosa ‘molt útil’: ‘Alguns exposen balances per fer-les valer en una mena de reivindicació unilateral abans de la negociació del model de finançament autonòmic’, va dir
Ahir el conseller extremeny va presentar finalment un document de 33 pàgines que no quantifica els fluxos territorials, sinó que recull els presumptes greuges del sistema de finançament respecte del seu territori. Per exemple, apunta el cost de prestar-hi serveis públics. Segons el conseller, el fet important no és el que un territori rebi o pagui, sinó què reben els seus ciutadans, i les dades han posat de manifest que el Ministeri d’Hisenda ha de fer ‘un procés de reflexió’ i escoltar Extremadura abans d’elaborar el nou sistema de finançament.
Catalunya, en primer lloc?
El document evita els fluxos per territoris, però apunta la ‘balança real’ del finançament per habitant. Segons que hi consta, Catalunya lidera aquest rànquing amb 4.340,89 euros per habitant; el País Valencià és el segon, amb 3.273,43 euros per habitant; les Balears el tercer, amb 3.161 euros; i Extremadura ocupa el desè lloc, amb 2.605,37 euros per habitant. En canvi, quan presenta el finançament autonòmic per habitant, sense el criteri de la ‘balança real’, Extremadura ocupa el tercer lloc amb 2.360,39 euros per habitant, darrere de Cantàbria (2.615,10) i la Rioja (2.549,34), mentre que Catalunya es troba en vuitena posició amb 2.090,01 euros per cap.
El document també diu que Catalunya es la primera comunitat en deute públic per habitant, 7.104,5 euros, seguida del País Valencià i les Balears. La mitjana espanyola és de 4.194 euros i Extremadura, segons aquests càlculs, se situa en darrer lloc, amb 2.304,5 euros.
A més, introdueix conceptes com el ‘saldo energètic’, en què Extremadura consta en segon lloc; les emissions per hectàrea, on consta última; la ‘balança ecològica’, on ocupa el primer lloc.
En l’apartat ‘balança d’infrastructures’, denuncia que Catalunya ha rebut 209 milions d’euros en subvencions i convenis per al transport del Ministeri de Foment, mentre que la resta d’Espanya, afirma, zero.
També destaca que Catalunya acumula el 22% del pes de la indústria de l’estat espanyol, mentre que Extremadura l’1,2%, i que Catalunya és també la primera comunitat en empreses de més de 500 treballadors, 32, mentre que Extremadura només en té una.
En aquest context, recorda que Extremadura té una desocupació del 29,1% i un PIB, mentre que el País Basc, Madrid, Navarra i Catalunya tenen desocupacions entre el 16,3 i el 17,5%, i un PIB que va del 135% al 120%. El document assegura que Extremadura fou el primer territori pel que fa a pressió fiscal el 2012, un 13,60%, mentre que la mitjana espanyola és de l’11,16% i la de Catalunya un 10,83%.
Finalment, critica que la despesa de l’estat a les comunitats es concentri a Madrid (7.957 milions), Andalusia (3.209 milions) i Catalunya (2.113 milions), mentre que a Extremadura només hi arribin 489 milions d’euros.
Tot plegat forma part dels preliminars del nou finançament que redactarà el Ministeri d’Hisenda espanyol i que s’ha de negociar enguany en el Consell de Política Fiscal i Financera. Per elaborar-lo, l’equip de Montoro tindrà en compte, entre més, les balances fiscals, però no com s’han conegut fins ara, sinó com a ‘comptes regionalitzats’ que inclouen conceptes com ara la defensa i la despesa de les ambaixades i tenen com a objectiu evitar el ‘mal ús’ que el sobiranisme feia de les balances tradicionals.
