Nus per la llibertat d’expressió

  • L'editor de Sembra Llibres, Joan Carles Girbés, reflexiona sobre la iniciativa que han posat en marxa un grup d'editors i llibreters francesos que s'han despullat per reclamar i defensar el dret de la llibertat d'expressió.

VilaWeb
Redacció
06.03.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Joan Carles Girbés, editor fundadador de Sembra Llibres, que s’acaba de presentar en societat. Girbés, que imparteix la docència de l’assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62, acaba de publicar una interessant reflexió sobre els prejudicis literaris al blog d’aquest màster.

La fotografia provocadora que encapçala aquest article (confiem no haver ofés cap lector sensible!) ens mostra un grup d’editors i llibreters francesos nus. S’hi presenten d’aquesta manera per reivindicar un dret tan francés i tan universal com la llibertat. La llibertat d’edició, la llibertat de càtedra a les escoles, la llibertat de pares i mares d’escollir les lectures que consideren més adequades per als seus fills, la llibertat dels lectors de llegir allò que els plaga.

El problema el va generar un polític francés. I no un qualsevol. Jean-François Copé, líder de l’UMP, el principal partit de l’oposició, va censurar Tous à poil! (‘Tots nus!’), de Claire Franek and Marc Daniau en una recent aparició a televisió. L’àlbum el va publicar Éditions du Rouergue tres anys enrere, va guanyar el premi al millor àlbum francòfon a Bèlgica i forma part d’un catàleg atractiu, farcit d’àlbums agosarats fets majoritàriament amb humor i un gust estètic remarcable. Fins ara, ningú no se n’havia queixat, del contingut.

L’obra mostra diverses persones (un bebé, els veïns, una àvia, un policia, el mestre) llevant-se la roba per banyar-se a la platja. Copé afirmà que li bullia la sang de pensar que aquest llibret de 40 pàgines el recomanaven als centres de primària, i s’escandalitzava en pensar com podia el professorat mantenir l’autoritat després d’aparéixer nus al llibre. Els autors argumenten que pretenien presentar una visió més precisa del cos humà, en situacions habituals i quotidianes per als xiquets, una visió que servira per contrarestar les imatges que els infants veuen en els anuncis o en les portades de les revistes, sovint manipulades, mutilades o alterades pel Photoshop o la cirurgia plàstica. I ací va començar la cacera de bruixes literària, que s’ha estés a altres títols de la literatura infantil i juvenil. 

Llegiu l’article sencer, aquí.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any