‘Els catalans tenen el dret d’autodeterminació’

Geoffrey Cowling va ser cònsol general a Barcelona de l’any 2002 al 2005. Abans-d’ahir, va enviar una carta al prestigiós diari londinenc Financial Times amb una contundent resposta a la diputada del PP i dirigent de la FAES Cayetana Álvarez de  Toledo, defensant el dret dels catalans de decidir el seu futur. Cowling responia a un article de la diputada al mateix diari. Ahir VilaWeb es va posar en contacte telefònic amb Cowling per fer-li una entrevista.

—Com és que vau enviar la carta al Financial Times?
—Tenim premsa lliure. Vaig veure l’article de la senyora Cayetana Álvarez de Toledo al Financial Times. No estava d’acord amb el que hi deia i vaig decidir enviar una carta de resposta. I no vaig pas ser l’únic. Sé que altra gent també ho va fer.

—Creieu que la vostra opinió és habitual al Regne Unit? És bastant favorable als catalans.
—Sóc un demòcrata que està a favor de la pràctica de la democràcia. A Escòcia tenen el dret de decidir el seu futur, perquè són una nació. I, segons que tinc entès, l’Estatut aprovat pel parlament espanyol reconeix Catalunya com nació. Per tant, segons l’ONU, les nacions, i per tant els catalans, tenen el dret de decidir el propi destí.

—Per què al Regne Unit això és tan clar, però a Espanya no? És només a causa de la diferència de tradicions?
—El Regne Unit no té cap constitució escrita. Això significa que els polítics són capaços de prendre decisions d’acord amb la situació política actual. No estan limitats per cap constitució escrita ni per les decisions polítiques preses pels polítics del passat.

—Alhora, crec que l’anglès mitjà veu les coses amb més claredat que no l’espanyol mitjà. Va més enllà de la constitució.
—Efectivament. Potser teniu raó, perquè, com que no tenim constitució, no hem de referir-nos a la constitució constantment. Tractem la situació d’acord amb el present. En el cas d’Escòcia es va produir un la unió el 1707, quan els parlaments anglès i escocès es van unir i van formar el parlament del Regne Unit a Westminster, a Londres. Des de la descentralització, i de la formació del parlament escocès a Edimburg, la majoria dels membres del parlament escocès ha demanat un referèndum sobre la independència. Això va ser debatut i aprovat pel parlament del Regne Unit a Westminster.

—Dieu que els catalans tenen el dret d’autodeterminació.
—Si sou definits com a nació al vostre estatut, aleshores hi teniu dret. Ara, jo no sóc cap expert constitucionalista, i estic segur que hi ha un munt de gent discutint aquest punt, però aquesta és la meva interpretació personal. Res més que això.

—Quan vau venir a Catalunya, fa anys, va passar que us esperàveu trobar una regió espanyola i vau descobrir que hi havia alguna cosa més?
—Jo havia estat a Barcelona el 1970, durant l’època franquista, al consulat britànic, durant uns quants mesos, abans d’anar-me’n a la nostre ambaixada a l’Afganistan. Tenia coneixement de la identitat catalana i del paper que havia fet en la guerra civil espanyola. Però era molt jove i no hi vaig aprofundir més. Quan vaig tornar a Catalunya el 2002 com a cònsul general ja n’era conscient. Però, sincerament, i suposo que em doneu la raó, la qüestió de la identitat catalana el 2002 no era tan forta com avui.

—Com és que és tan forta ara?
—La indentitat catalana s’ha desenvolupat conjuntament amb el grau de confiança del poble català. D’això m’en vaig adonar quan vaig ser a Barcelona durant la Diada de 2012. Era a Catalunya, i vaig quedar molt sorprès de la gran gentada que hi havia al passeig de Gràcia demanant la independència i fent onejar senyeres i estelades. Era un sentiment molt fort que venia del carrer. Allò no era pas una cosa dictada pels polítics. De fet, la manifestació va influir en la decisió del president de Catalunya, Artur Mas, d’avançar les eleccions al novembre del 2012. El resultat, com vostè sap, va ser un major suport a les tesis independentistes d’ERC i una majoria al parlament català a favor del referèndum d’independència. La identitat catalana i la confiança del poble català en si mateix ha florit en l’última dècada.

—Quina decisió creieu que hauria de prendre el govern espanyol? Tinc la sensació que estan acorralats.
—Crec que el govern espanyol està acorralat per la constitució. I crec que aquest tema hauria de ser debatut lliurement al parlament espanyol. Això ho ha de decidir el parlament espanyol.

—I el govern català? Pren les mesures correctes? Va massa lent? Com ho veieu, de fora estant?
—Aquestes decisions les han de prendre el govern i el poble catalans, no un observador de fora com jo.

—Segons el vostre parer, per la UE fóra bo o dolent que Catalunya s’independitzés?
—Difícil de respondre. Tenen els mateix problema que en el cas escocès. Els homes d’estat, com el president de la Comissió, Barroso, han dit que a Escòcia li serà impossible d’entrar a la UE. Si ho diu per a Escòcia, que tindrà un referèndum plenament legítim, suposo que deu dir això mateix per a Catalunya. Però això és especulació per part meva.

—Creieu que moviments com aquests fan perillar el concepte d’estat nació?
—La Unió Europea es compon d’estats nació. Qualsevol membre de la UE ho és. Alguns són molt antics, com el Regne Unit; alguns altres, molts nous, com els estats bàltics. Però tots són estats nació des del punt de vista del dret internacional.

—Potser anem cap a un món on no hi haurà estats nacionals, sinó grans entitats com la Unió Europea, i la resta serem regions, més que no pas estats nació. Hi esteu d’acord?
—Sincerament, no crec que sigui el cas. A Europa no. Aquesta idea no us la comprarien al Regne Unit.

—Heu rebut suport, aquestes últimes hores?
—Sí, força gent s’ha posat en contacte amb mi. Alguns van molt a favor d’allò que vaig dir, alguns altres no. Però tots tenim dret d’expressar i debatre els nostres punts de vista en una societat lliure.

—Que hi tornareu, a Barcelona?
—No, en principi no.

—Ni tan sols de vacances?
—Sí que hi tornaré, sí. No patiu per això!