Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  27.02.2014  06:00

El dret de decidir, al centre del debat al congrés espanyol

El PSC s'abstindrà en la votació del text que va acceptar i aprovar l'any passat · El PP dóna suport a Rajoy per 'preservar la unitat d'Espanya' i UPyD vol castigar les 'deslleialtats' de les comunitats

Men?ame
 

Els grups parlamentaris de CiU, ERC i ICV van registrar ahir separadament tres propostes de resolució del debat de política general que demanen a l'executiu espanyol que negociï amb la Generalitat per poder convocar una consulta. El text, que va en la línia del que havia aprovat el parlament català, s'ha de debatre a les corts aviat. El PSC i el PSOE van presentar conjuntament una altra proposta que demana de crear una subcomissió per a la reforma del model territorial en direcció federal. I el PP va presentar un text, que s'aprovarà amb tota seguretat, que dóna suport a Rajoy en les mesures que adopti per a 'preservar la unitat d'Espanya'. UPyD, a més, vol que es castiguin les 'deslleialtats' de les comunitats autònomes.

ICV, IU i Cha reclamen a l'estat que transfereixi les competències pel referèndum

El text d'ICV, que porta la signatura també de la resta dels membres del grup de l'Esquerra Plural (IU i Cha) insta el govern espanyol a delegar a la Generalitat la competència per a autoritzar, convocar i celebrar referèndums per la via de l'article 150.2 de la constitució, 'atenent d'aquesta manera la iniciativa impulsada des del Parlament de Catalunya'.

També demanen a l'executiu de Rajoy que dialogui amb el govern de Catalunya i negociï amb les forces parlamentàries catalanes 'l'aplicació d'aquesta delegació de competències, creant un marc de coordinació i col·laboració entre l'estat i la Generalitat per a la celebració del referèndum que permeti de saber la voluntat de la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur polític i els efectes del seu resultat'.

A l'exposició de motius, el text de l'Esquerra Plural diu que el concepte de sobirania nacional que es troba a la constitució 'és obsolet i ha quedat desfasat', i demana una 'profunda reforma constitucional'. També recorda que avui dia la 'majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya no accepten el marc constitucional i estatutari perquè no recull les seves legítimes aspiracions', i recorda que la LOMCE és 'un atac al català i a una política d'immersió que ha estat un èxit'. Finalment, afirma que 'no hi ha res que impedeixi que el congrés pugui acceptar la celebració d'un referèndum per conèixer l'opinió de la ciutadania de Catalunya'.

ERC demana al govern espanyol que negociï la consulta

ERC ha presentat una proposta de resolució semblant a la que l'any passat van votar la majoria dels diputats catalans al Congrés i que insta el govern espanyol a 'negociar amb les forces parlamentàries de Catalunya i el govern de la Generalitat la celebració d'una consulta que, utilitzant els mecanismes legals previstos, permeti de saber la voluntat de la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur polític'.

CiU presenta el text que el PSC va aprovar l'any passat

CiU fa també un text igual que el que va presentar l'any passat i que va comptar amb el suport del PSC. El text 'insta el govern a iniciar un diàleg amb el govern de la Generalitat per possibilitar la celebració d'una consulta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya per decidir el seu futur'. També presenta una altra proposició contra la reforma 'recentralitzadora' de les administracions públiques, i una altra on insta el govern espanyol a retirar la LOMCE perquè vulnera les competències de la Generalitat, i així mateix a traspassar la gestió de les beques. A més, rebutja les 'polítiques d'ofec fiscal' a la Generalitat i demana la devolució de tots els papers de Salamanca restants.

El PSC s'abstindrà, a diferència de l'any passat

Els diputats del PSC ja van dir ahir que s'abstindrien en les votacions de les propostes de CiU, ERC i ICV. D'aquesta manera, no donaran suport al text que sí que van aprovar ara fa un any, quan van trencar per primera vegada la disciplina de vot del grup socialista en una resolució de CiU. El coordinador dels socialistes catalans a Madrid, Albert Soler, va justificar el canvi de criteri del PSC respecte d'aquestes iniciatives dient: 'Un any després d'aquella votació CiU no solament no ha fet res perquè aquest text es posi en pràctica ni ha provocat la convocatòria de la comissió bilateral, sinó que ha pres una decisió unilateral al Parlament de Catalunya que és portar una votació al congrés.'

No es repetirà, per tant, el trencament de la disciplina de vot del grup que dels socialistes catalans de fa un any, quan van votar a favor de les peticions de la resta de forces catalanes a favor del dret de decidir. Aquells texts de CiU, ERC i ICV demanaven al govern espanyol 'd'iniciar un diàleg amb el govern de la Generalitat per possibilitar la celebració d'una consulta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya per decidir el seu futur' i 'autoritzar tots els referèndums que sol·licitin les comunitats autònomes i les corporacions locals'.

La proposta de resolució dels el PSC i el PSOE signen conjuntament i que van presentar ahir no parla de la consulta i demana una revisió del model territorial mitjançant 'un marc que faciliti el diàleg' i que sigui compatible amb els òrgans de cooperació entre l'estat i les comunitats autònomes. En aquest sentit, pretenen que es creï un òrgan parlamentari on es pugui establir aquest diàleg i 'promoure els acords necessaris i afavorir la renovació del pacte constitucional sobre el model territorial a Espanya'.

Segons els socialistes, una subcomissió de la comissió constitucional formada per representants dels grups parlamentaris, del govern espanyol i de les comunitats autònomes, hauria de tenir com a fruit un 'informe d'activitats i conclusions que permeti articular les oportunes iniciatives de reforma del model d'organització territorial'. És la mateixa petició que el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va fer al president del congrés, Jesús Posada, per a la creació de l'òrgan que ha de donar peu a la reforma constitucional.

A l'exposició de motius, els socialistes asseguren que volen evitar 'les tensions' generades entre centralistes i independentistes i per aquest motiu aposten per 'l'evolució de l'estat autonòmic en la direcció federal'. La reforma, apunten, serviria per a clarificar el repartiment competencial, convertir el Senat en una cambra territorial, perfilar millor el sistema de finançament i garantir la cooperació i la lleialtat institucional.

El PP dóna suport a Rajoy 'per a preservar la unitat d'Espanya'

El PP també ha presentat una proposta de resolució que fa referència a Catalunya i que insisteix en la vigència de la constitució en el moment present, especialment 'pel que es refereix a la seva expressió que la sobirania nacional resideix en el conjunt del poble espanyol, del qual emanen els poders de l'estat'.

En aquest sentit, tanca la porta a la consulta perquè 'una part de la ciutadania no pot decidir allò que correspon al conjunt del poble espanyol'. I recorda que l'estat de dret no dóna cabuda a 'iniciatives, plans i resolucions preses en qualsevol àmbit institucional que superin els principis de sobirania i legalitat'.

Per aquest motiu, la resolució del PP 'valora la voluntat de diàleg expressada pel govern en el marc de la constitució i amb absolut respecte a l'ordenament jurídic, i la disposició a la defensa del marc democràtic de convivència que ha emparat el progrés polític i social' de l'estat espanyol.

També expressa el suport al govern espanyol perquè 'continuï adoptant, des dels principis de la defensa de l'interès general, la responsabilitat, l'estabilitat i la moderació i en l'exercici de la seva disposició al diàleg, totes les mesures que li permeti l'ordenament jurídic per a preservar la unitat d'Espanya, com una nació de ciutadans lliures i iguals sotmesos únicament a l'imperi de la llei'.

UPyD vol que l'estat castigui econòmicament la 'falta de lleialtat constitucional'

UPyD ha presentat també una proposta de resolució que insta el govern espanyol a castigar econòmicament la 'manca de lleialtat constitucional' de les comunitats autònomes o 'l'incompliment de les lleis espanyoles'. En aquests casos, diu la proposta, cal 'habilitar el consell de ministres per declarar la responsabilitat per aquest incompliment i acordar, si escau, la compensació o retenció del deute amb les quantitats que ha de transferir l'estat a l'administració o entitat responsable per qualsevol concepte, pressupostari o no pressupostari'.

També reclama que l'estat només transfereixi de forma finalista a les comunitats autònomes els fons europeus que arribin a l'estat en forma de rescat o ajuda econòmica per 'garantir el manteniment dels serveis públics essencials en situació d'igualtat'. A més, aquests fonts haurien de restar 'condicionats a la supressió de despeses i ens superflus i a la l'eliminació de duplicitats en l'entramat institucional'. Una altra resolució d'UPyD demana a l'estat que retalli el 'paper excessiu' de les comunitats autònomes en la configuració dels continguts educatius i que 'garanteixi' que a Catalunya els alumnes poden rebre educació vehicular en espanyol.

Men?ame