24.02.2014 - 06:00
El 29 de setembre de 2011, abans de la sortida del sol, el poeta i mestre valencià Salvador Iborra, de trenta-tres anys, moria assassinat al portal de casa seva, al número 12 del carrer de la Palma de Sant Just de Barcelona, després d’una discussió pel robatori d’una bicicleta a un amic seu. Avui, gairebé al cap de dos anys i mig, comença a Barcelona el judici contra els dos acusats, Saodi M. i Zakari X. M., detinguts pels mossos d’esquadra pocs dies després dels fets.
El cas va commoure el món literari i també la ciutat. A més, la reconstrucció dels fets d’aquella nit que en féu VilaWeb fa pensar que l’assassinat s’hauria pogut evitar i que alguna cosa, o tot, va fallar. D’una banda, els dos acusats havien ocupat des de feia mesos un dels pisos de la mateixa escala on vivia Iborra, i l’havien convertit en un centre d’operacions de petits delictes i de tràfic de droga, cosa que havia estat denunciada tant pels propietaris com pels veïns. I, d’una altra, mitja hora abans de l’assassinat, dos agents dels mossos d’esquadra havien estat al lloc dels fets alertats per Iborra mateix.
Divendres es va formar un jurat popular per al judici i avui seran interrogats els dos acusats i els agents de policia que van participar en el cas. És previst que entre demà i demà passat declarin els testimonis. El fiscal demana quinze anys de presó per a cada acusat per un delicte d’homicidi. L’acusació particular –la família– demana quinze anys per a un dels acusats i disset per a l’altre, per un delicte d’assassinat, considerant que tots dos van participar en el crim, però només un va clavar les dues ganivetades mortals a Iborra.
Mestre i poeta
Nascut a València (1978), Salvador Iborra es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de València (UV) i després va estudiar un màster en literatura, art i pensament a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. El 13 de setembre de 2011, dues setmanes abans de ser assassinat, va defensar la tesina del màster, sobre la desconstrucció literària aplicada a Gabriel Ferrater.
Havia començat a escriure una novel·la negra i tenia fetes quinze narracions encara no publicades i una dotzena de poemes, que volia aplegar en un nou llibre. Era professor de l’IES Jaume Mimó de Cerdanyola, on feia substitucions. Havia publicat tres llibres de poemes: ‘Un llençol per embrutar’ (Viena, 2003, premi Betúlia); ‘Les entranyes del foc’ (Ajuntament d’Arenys de Munt, 2005, premi Domènec Perramon) i ‘Els cossos oblidats’ (Onada, 2010, premi Ciutat de Sagunt).
També col·laborava habitualment en el suplement de cultura del Diari de Balears i era un dels poetes signants del manifest en favor de la independència ‘Poetes per la llibertat’. El seu amic Sebastià Bennasar deia que era valent, exigent amb si mateix i perfeccionista. ‘Tenia un gran sentit de l’ètica i de la responsabilitat, i una cultura de l’esforç molt marcada; sempre triava el camí més difícil; era un poeta medieval del segle XXI.’
