23.02.2014 - 06:00
Ja hem parlat en uns altres llocs de la confusió intencionada entre la categoria ‘indecisos’ i la categoria ‘no es posiciona’, una categoria ad hoc de la qual els moderats abusen immoderadament per minimitzar la victòria de l’opció independentista que preveuen algunes enquestes.
Com que entre els membres d’un grup comunicatiu no hi pot haver dissonàncies gaire estridents, l’endemà dels trucs de màgia del programa ‘8 al dia’ del 6 de febrer, el diari del grup Godó, La Vanguardia, insistia en el mateix filó i titulava en portada: ‘Un de cada tres catalans, indecís sobre què votaria a la consulta.’
Aquest (gairebé) ‘un de cada tres catalans, indecís’ corresponia al 31% que segons el diari ‘no es posiciona’, que inclou les categories ‘abstenció’, ‘vot en blanc’, ‘vot nul’, ‘no sap i no contesta’, tots les quals es converteixen per art de màgia en un únic grup de ‘indecisos’. La mateixa idea tenia la seva continuïtat al titular de la noticia (pàgina 13): ‘Els indecisos tindrien la clau en una consulta sobiranista.’ I un subtitular concretava les xifres de la cerimònia de la confusió: ‘Un 40% votaria que sí; un 28%, que no, i un 31% no es defineix, segons un sondeig de 8TV.’
En rigor, els indecisos són els ‘no sap’ i, estirant una mica, el ‘no contesta’, és a dir, un 10% dels qui van contestar l’enquesta. O, dit altrament, el titular hauria d’haver estat: ‘Un de cada deu catalans, indecís sobre què votaria a la consulta.’
D’una altra banda, com que som davant d’un periodisme de guerra, LV no regala ni una dècima a l’opció independentista i així veiem que en el subtitular de la notícia 40,7 es converteix en el 40% i no pas en el 41%. En canvi, quan es tracta d’arrodonir els suposats indecisos el diari és força generós perquè els arrodoneix a l’alça: el 31% s’arrodoneix i passa en el titular portada a ser ‘Un de cada tres catalans, indecís sobre què votaria’.
I en aquest oceà de confusió intencionada, una dada important desapareixia de la noticia: l’abstenció. Deu ser la primera notícia sobre una enquesta d’un referèndum en què no es parla de l’abstenció.
Ara, com que cal ésser originals, LV no es va limitar a imitar el truc del programa del Grupo Godó, sinó que va introduir una variant i el va aplicar a la primera pregunta (‘Vol que Catalunya sigui un estat?’). Així, a la pàgina 13, un destacat afirmava que ‘l‘estat propi gaudeix de més suport, el 48%, però els indecisos i el vot en contra, 24,4%, sumarien un 52%’, idea que era expressada al cos de la notícia de la manera següent:
El més significatiu és que fins i tot l’opció d’un Estat propi (federal o confederal) també quedaria en mans dels indecisos. Davant d’aquest dilema, un 48,1% votaria afirmativament, enfront d’un 24,4% que s’hi oposaria, mentre que un 27,5% no es pronuncia i, en conseqüència, la majoria definitiva per sobre del 50% de les paperetes, a favor o en contra de l’Estat propi, dependria de l’actitud que adoptessin finalment els indecisos.
O sigui, LV no es limitava a minimitzar la majoria independentista amb el truc de la categoria ‘no es posiciona’ assimilada als indecisos, sinó que ara es tractava de posar en qüestió el clar resultat de la resposta a la primera pregunta de la consulta.
Si analitzem l’enunciat del cos de la notícia, per arribar a la seva conclusió el diari pressuposa:
1. Que aniria a votar pràcticament tot el cens, un rècord Guinness que només pot concebre la imaginació inexhaurible de LV. Només que l’abstenció fos d’un 4% els càlculs del diari s’ensorrarien.
2. Que no hi haurà cap vot nul, un altre rècord.
3. Que el vot en blanc serà vàlid i es tindrà en compte en el resultat. (Aquest és un tema que ha d’aclarir la normativa de la consulta, perquè a Montenegro no va tenir en compte el vot blanc, però als dos darrers referèndums fets a Catalunya era un vot vàlid i es comptabilitzava.)
4. Que la pràctica totalitat d’aquest 27,5% votaria negativament a la pregunta. Només que un 2% votés a favor, el castell de cartes de LV s’ensorra.
I, tot això, deixant de banda el fet que el diari no té en compte el marge d’error, que fa absurd l’enunciat que comentem.
En resum, LV somnia una Catalunya plena de Hamlets. Uns Hamlets que el diari ja ‘ha decidit’ que votaran que Catalunya no esdevingui un estat. Però no uns quants, sinó tots. Són Hamlets pel no.
En aquest punt, és el moment de preguntar-se per què LV arriba a aquest nivell de ridícul i pretén minimitzar fins i tot el resultat de la primera pregunta de la consulta. Segurament, perquè va més enllà del que els autoungits moderats estan disposats a pactar. Ja vam veure que arran dels resultats de l’enquesta encarregada pel mateix diari publicats el 22 de desembre passat, en tindrien prou amb un pacte (‘un pacte ben fet’, que diria Màrius Carol) que millorés el finançament (pacte fiscal) i blindés les competències de llengua, educació i cultura. De fet, a la tertúlia del programa de ‘8 al dia’, que comentava l’enquesta a què es refereix la notícia, Carol va tenir un lapsus molt revelador, que va corregir de seguida:
Hi ha un cert linxament de la tercera via… Jo com que sóc molt partidari d’ella… No, no, no ho dic per tu… en general… És a dir, a mi m’han arribat a insultar, eeh, a les xarxes perquè ets partidari de la tercera via. És a dir…, escolti, si jo no intento trair ningú. Simplement el que intento és dir: escolti, esteu absolutament segurs que això no es pot arreglar? Escolti, es evident que no, que no val, que no valen les componendes. Però, escolta, un pacte d’Estat ben fet entre, entre, entre el govern d’Espanya i el govern de Catalunya, que canviés una mica, o que canviés bastant l’statu quo del país, això és impossible, és impensable?
És a dir, canviar ‘una mica’, sobretot perquè res no canviï. Una revolució lampedusiana.
