Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  18.02.2014  06:00

Una família valenciana exigeix a Wert l'escolarització en català de la seva filla

Demanen el mateix tracte als que volen estudiar en català al País Valencià que els que ho volen fer en espanyol a Catalunya

Men?ame
 

La família que va guanyar el judici per obrir una línia d’ensenyament en català al col·legi Ramón y Cajal de Xirivella (Horta) ha demanat al ministre de Cultura espanyol, José Ignacio Wert, l'aplicadió de la LOMCE en el seu cas. És a dir, la família demana que l’administració es faci càrrec de la despesa que significa dur la seva filla a una escola cooperativa que ofereix ensenyament en català; al seu municipi i al centre públic on ho van demanar, el curs 2010-2011, no va ser possible per la denegació de plaça de la conselleria d’Educació.

ÀUDIO: Wert evita respondre per què discrimina les famílies valencianes que volen escolaritzar els fills en català

La família vol que el tracte als alumnes valencians que no poden estudiar en català sigui el mateix que el ministre espanyol vol donar als estudiants que volen estudiar en espanyol a Catalunya. 'On hi ha tensió política en atendre les demandes de cinc famílies?', deia Wert per a justificar la mesura que preveu la LOMCE de fer pagar a la Generalitat de Catalunya l'escolarització en castellà dels infants les famílies dels quals ho demanin. Doncs bé, al País Valencià hi ha milers de famílies que no poden escolaritzar els seus fills en català, per manca de places.

Segons que explica Escola Valenciana en un comunicat, la família reclama diversos danys en termes econòmics i personals que li ha causat el fet d’haver de buscar una alternativa per garantir el millor ensenyament possible a la seva filla, l’ensenyament en català; concretament, haver de matricular la seva filla en un centre concertat amb una despesa mensual de cent euros, pel fet de ser d'un altre municipi; una despesa de transport mensual per cent seixanta euros i cent euros mensuals de menjador escolar per la distància entre el centre educatiu i el domicili, amb la consegüent impossibilitat d’anar a dinar a casa.

La manca d’oferta d’ensenyament en català a les escoles públiques de Xirivella va fer que aquesta família demandant buscara l’ensenyament en valencià a l’escola cooperativa Les Carolines de Picassent. Durant quatre cursos han hagut d’assumir les despeses assenyalades per garantir un dret social bàsic, el dret de l’ensenyament en valencià.

Els antecedents

El curs acadèmic 2010-2011 la direcció del col·legi Ramon y Cajal va demanar un canvi del programa educatiu a català amb l’aprovació del consell escolar i un informe favorable de la inspecció educativa. Aquesta denegació va ser recorreguda per dotze famílies. 'La conselleria d’Educació no va admetre el tràmit i va impedir que una vintena de famílies pogueren escolaritzar els seus fills i filles en valencià, tal com havien sol·licitat. No obstant una de les famílies va arribar fins al TSJ valencià i va guanyar el judici a la Conselleria d’Educació', recorda Escola Valenciana.

Ara, aquesta família va haver de matricular la seva filla en un centre concertat per garantir-li l’ensenyament en català abans que el TSJ dictaminés una sentència favorable el novembre de 2013.

D’altra banda, l'entitat constata que la conselleria d’Educació continua incomplint aquella sentència. El tribunal valencià estimava que calia reconvertir a català la línia educativa. 'És per això que la Conselleria d’Educació hauria de convertir a ensenyament en valencià una de les unitats educatives de primer de primària del centre, la qual cosa no ha fet, just la línia on hauria d’estar estudiant en aquests moments la filla de la família demandant.'

Men?ame