Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  16.02.2014  09:53

Autor/s: ACN

Les diferències entre els Decrets de Nova Planta espanyol i el Tractat d'Unió britànic

El catedràtic d'Història Moderna de la UPF Joaquim Albareda les explica

Men?ame
 

El Catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra, Joaquim Albareda, creu que l'origen de la negativa actual de l'estat a permetre un referèndum sobiranista es troba en els Decrets de Nova Planta -mai formalment derogats. Com a expert en la Guerra de Successió , Albareda destaca el contrast entre el procés d'unió acordada entre Anglaterra i Escòcia i la imposició de Castella sobre la Corona d'Aragó, tenint en compte que l'Escòcia i la Catalunya de principis del segle XVII tenien estructures similars, amb la diferència que els escocesos tenien un rei propi i els catalans el compartien amb Castella.

Consultat per l'ACN, Albareda recorda que a l'Acta d'Unió britànica s'establien unes compensacions per Escòcia i es deixava en mans del seu Parlament la possibilitat de ratificar o no aquest tractat (110 vots a favor i 69 en contra). En canvi, la guerra de Successió va culminar amb la derrota militar de la Corona d'Aragó i la imposició de l'absolutisme. Precisament mentre Anglaterra i Escòcia signaven la seva unitat el 1707, el mateix any es promulgaven els primers Decrets de Nova Planta sobre l'Aragó i el País Valencià, en els quals se suprimien les institucions pròpies i Felip V deixava clar el seu 'domini absolut' per 'just dret de conquesta'.

En opinió del catedràtic de la UPF, la influència de l'origen d'Espanya perdura fins el moment actual, en què els governants espanyols entenen que la sobirania catalana no existeix. Segons ell, ni els Decrets de Nova Planta ni la constitució del 1978 poden servir per evitar l'expressió d'un moviment majoritari. 'No hem de ser mai presoners de la història. La història ha de servir com a referent, com a punt de referència identitària, com a eina per entendre millor la societat, però no ha d'encadenar mai el present'.