10.02.2014 - 00:00
Amb l’excusa del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el PP s’ha llançat desesperat a encendre definitivament la metxa de la segona edició de la Batalla de València. Durant tota la setmana, i encara no s’ha acabat la cosa, s’ha dedicat a una pirotècnia verbal de soflames valencianistes que no passen de l’elogi del saragüell i de la barraca que, curiosament, ells han condemnat a desaparéixer.
Només calia una miqueta de paciència. A males penes esperar unes hores perquè els fets demostraren (per si encara algú no ho sabia) que l’allau de proclames i consignes en favor de ‘nuestra lengua’ no passa d’un decorat barat. De fer-ho veure.
És un contrasentit entrar a discutir obvietats amb qui només vol negar la realitat per interessos. Els grans defensors del valencià, dijous mateix van presentar les cites musicals de les festes de falles d’enguany a València. El PP, amo i senyor de l’Ajuntament del Cap i Casal, no programa cap ni un concert en l’idioma que diu promoure a ultrança. La llengua no té os, diuen al meu poble: ja poden jurar i perjurar tant com vulguen, però els fets són tossuts i al remat només compta això, què fan i què no fan. I què no deixen fer.
Democràcia?
I encara n’hi ha més. La resposta furibunda i interessada torna a posar de relleu l’escassa fe democràtica dels dirigents del PP. El seu interés partidista el traslladen al govern, com si pel fet de detentar-lo els donara legitimitat per a apropiar-se’l. Com s’entén que un govern pressione una entitat regulada pel propi estatut d’autonomia perquè es plegue a uns interessos partidistes? Això, en un país democràticament normal hauria significat dimissions fulminants. Ací, l’insult a la raó i l’elogi de la ignorància són encara el preu que paguem per una transició de poca consistència.
Nota: Ja ho sé, que l’AVL és un invent més polític que altra cosa, almenys de moment. Però si el propi PP que el va inventar no el respecta, ja podem tancar la paradeta.
